Reptes urgents dels “Comuns” Revisat per Revista Treball a . L’anàlisi del resultat dels “comuns” els ha de portar a una profunda reflexió sobre la seva política i a fer canvis imprescindibles per poder afrontar amb possi L’anàlisi del resultat dels “comuns” els ha de portar a una profunda reflexió sobre la seva política i a fer canvis imprescindibles per poder afrontar amb possi Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Reptes urgents dels “Comuns”

Reptes urgents dels “Comuns”

Reptes urgents dels “Comuns”

L’anàlisi del resultat dels “comuns” els ha de portar a una profunda reflexió sobre la seva política i a fer canvis imprescindibles per poder afrontar amb possibilitats d’èxit les eleccions municipals del proper any, ja que es pot posar en perill no només l’alcaldia de Barcelona, prou important, sinó tot el bagatge municipalista aconseguit durant molts anys en la tradició del PSUC i d’ICV.

Els resultats han estat dolents sense pal·liatius i són fruit d’una política poc encertada i amb fortes mancances que caldria esmenar. De moment s’ha vist poca reflexió i s’ha continuat amb actuacions semblants a les que han portat a la derrota electoral.

Abans de les eleccions, la ruptura de l’acord de govern a Barcelona, la pancarta sobre els presos a l’Ajuntament i la rebuda per part de l’Ada Colau als alcaldes independentistes ja van qüestionar davant dels electors la suposada equidistància. Ara, després de les eleccions, el llaç groc a l’Ajuntament de Barcelona o la piulada del Xavier Domènech a Twitter solidària amb dos regidors de la CUP a qui els mossos van anar a buscar per no presentar-se davant un jutge, han tornat a fer-nos veure que no s’ha après res de les eleccions per part d’alguns dels dirigents del “comuns”.

1.- Cal definir-se en la qüestió nacional.

Si es vol posar en primer lloc la qüestió social i adreçar-se a les classes treballadores en un context d’enfrontaments entre dretes nacionalistes cal valorar que la majoria de la classe treballadora i dels barris populars de Barcelona, de les ciutats del cinturó metropolità i de Tarragona i el seu cinturó han viscut com una agressió el moviment independentista, que sembla que els vulgui excloure de la futura Catalunya, quan ells, pels seus orígens ancestrals, volen continuar sentint-se units a Espanya. Hi ha quelcom que caldria que els dirigents dels “comuns” haguessin après de la tradició del vell PSUC i és que la defensa de la classe treballadora catalana es fa en profunda vinculació amb la classe treballadora de la resta d’Espanya. Per això el PSUC, malgrat ser ferm defensor dels drets nacionals de Catalunya, sempre va defensar el manteniment de la unitat de Catalunya amb l’Estat.

Es pot ser equidistant entre blocs que defensen nacionalismes oposats, però cal tenir ben definida una proposta política pròpia i els “comuns” només l’han albirat al final de la campanya i quan ja no hi havia res a fer degut a les actuacions anteriors.

Cal claredat i els “comuns” han de definir d’una forma clara si defensen la unitat amb l’Estat sota la forma d’un federalisme que reconegui el seu fet plurinacional. Tot defensant la necessitat d’un encaix de la realitat catalana que sigui objecte d’un referèndum entre la ciutadania.

C’s és una dreta clarament nacionalista espanyola però en la campanya ha utilitzat un lema que ho matisava; sempre han parlat que són catalans, espanyols i europeus i aquí han aconseguit vincular-se amb el sentiment de molta gent treballadora de les zones obreres, que abans havien sigut patrimoni de socialistes i comunistes.

2.- Cal definir la política sobre quins aliats són preferents.

La ruptura a l’Ajuntament de Barcelona no va ser la millor entrada per a després demanar un govern d’esquerres com a proposta electoral. I la manca de concreció, on de vegades apareixia la CUP, encara ho feia més incoherent i difícil de creure.

Cal que es tingui clar d’una vegada que l’aliat estratègic dels “comuns”, i fins i tot de Podemos, són els socialistes. Sense acord amb els socialistes ni es podrà fer fora Rajoy, ni es podrà fer un pol d’esquerres que faci fora el nacionalisme neolepenista que representen tant JxC com C’s i el PP.

3.-Cal tenir una estratègia definida.

Cal reivindicar-nos de nou com una formació d’esquerres al servei de les classes populars i de la classe treballadora en particular. I que aquest sigui el principal paradigma de la formació.

Ha estat fruit del sectarisme haver-se desvinculat voluntàriament de qualsevol relació amb el paper de CSQP en l’anterior legislatura, quan el nucli d’aquest grup parlamentari ha estat l’única veu nítidament d’esquerres d’oposició al govern, des d’una perspectiva de catalanisme popular i d’oposició democràtica radical a les aventures irresponsables de l’unilateralisme independentista. Està molt bé dir que ni DUI ni 155; però no hi ha dubte, si no es vol ser fariseu, que si es produïa una DUI la resposta de l’Estat seria el 155. Però com en tants altres temes, l’ambigüitat era més confortable i permetia sobre el paper quedar molt bé, malgrat signifiqués una mancança de valor polític.

Cal una estratègia clara i definida que superi els tacticismes actuals. Com hem vist, la “nova política” ha perdut el seu encant; ara cal lluitar per ser l’organització política fiable i coherent que de moment no som. I cal tornar a reafirmar les arrels d’esquerres, ecologistes i feministes, perquè avui per avui hem deixat de ser referents no sols de les classes treballadores sinó fins i tot del moviment sindical, en gran part degut a les posicions tàctiques volubles.

4.- Cal una estructura organitzativa plenament democràtica.

L’espai del “comuns” té una sèrie de problemes organitzatius que caldria solucionar el més ràpidament possible. El nou espai està mancat de funcionament democràtic. Les “capelletes” estan substituint una organització democràtica i representativa. Manca democràcia després de dos anys de funcionament. Cal un cens de membres reals, amb drets i deures. Cal mecanismes reals de participació dels membres de l’organització en les primàries per decidir les llistes de tots els àmbits i sense llistes “planxa”.

Cal constituir d’una vegada les organitzacions en el territori, formades per la militància existent. No hi ha temps a perdre, especialment a la vista de les municipals.

Cal potenciar el debat polític dins l’organització especialment a través de les organitzacions territorials o de barri. El debat és insubstituïble per unificar orgànicament i políticament una organització política i això no es resol amb consultes quan algú vol o desitja. Les consultes com els referèndums són per a casos molt concrets. El debat, enlloc de dividir, permet les esmenes i els consensos.

Com es pot veure, molta feina per fer i poc temps. Endavant!!!

Autor/Autora

Manel Garcia Biel

Militant d'ICV

Articles publicats : 7

Comentaris (3)

Deixa el teu comentari

Scroll to top