Renda Garantida de Ciutadania i Dones Revisat per Revista Treball a . El passat setembre es posava en marxa l’activació d’un nou dret de ciutadania a Catalunya: la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). És un dret que, per les circu El passat setembre es posava en marxa l’activació d’un nou dret de ciutadania a Catalunya: la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). És un dret que, per les circu Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Renda Garantida de Ciutadania i Dones

Renda Garantida de Ciutadania i Dones

Renda Garantida de Ciutadania i Dones

El passat setembre es posava en marxa l’activació d’un nou dret de ciutadania a Catalunya: la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). És un dret que, per les circumstàncies de la distribució de rendes al nostre país, hauria d’acabar tenint un clar biaix de gènere en la seva distribució.

La Renda Garantida de Ciutadania és una prestació econòmica pensada perquè ningú hagi de viure, a Catalunya, sota el llindar de la pobresa. S’ha creat per llei, a partir d’una proposta de la ciutadania (una Iniciativa Legislativa Popular) i actualment ha de comportar un ingrés mensual de 564 euros (amb complements segons la situació familiar), que han d’anar-se incrementant progressivament fins a arribar als 664 € base mensuals l’any 2020.

És, per tant, un dret que ha de donar resposta a persones que, o bé no reben cap tipus d’ingrés, o bé en reben de tan minsos que estan per sota d’aquesta quantitat garantida, i tenen dret, per tant, a rebre un complement a allò que cobren fins a arribar almenys a aquest mínim ingrés fixat per l’RGC. Tots aquests col·lectius són, majoritàriament, dones.

  • Prop de 200 mil persones vivien l’any 2016 en llars sense cap tipus d’ingrés laboral. Un 56% d’aquestes persones són dones.
  • També segons dades de 2016 a Catalunya, més de 380 mil persones patien risc de pobresa tot i treballar. Són sobretot treballadores i treballadors a temps parcial i en feines precàries. Majoritàriament, dones (10 punts percentuals més que els homes, segons el darrer informe de Comissions Obreres sobre pobresa laboral).
  • Quant a persones que cobren pensions no contributives de misèria, és de llarg sabut que són, molt àmpliament majoritàries, les dones.

És per tot plegat que, com a ponent de la Llei de Renda Garantida al Parlament no vaig perdre mai de vista la perspectiva de gènere en la seva redacció. I em felicito especialment de 3 elements que conté la Llei, que va caler batallar, i que pretenen donar resposta a realitats d’aquest rostre de dona que existeix en la pobresa.

  • Eines per a facilitar que la titularitat de la prestació la tingui la dona, en el cas d’un nucli familiar on hi hagi més d’una persona amb dret a l’RGC (com ara que la titularitat sigui preferentment de qui tingui menys ingressos o de qui tingui la potestat parental).
  • O el fet que les dones que siguin víctima de violència masclista en l’àmbit de la llar adquireixin la titularitat de la prestació sempre que hi tinguin dret.
  • No només aborda la pobresa estructural que ja existia, sinó també la provocada per polítiques d’austeritat, ajust i retallades: els nous perfils de pobresa (persones, especialment dones, que cobren pensions no contributives de misèria // pobresa laboral, famílies monomarentals).
  • I la inclusió dels nous perfils de pobresa laboral, prioritzant en la implantació progressiva de la llei les famílies monomarentals amb fills a càrrec.

Caldrà anar avaluant la implementació de la Renda per veure si aquest efecte en la pobresa feminitzada es nota o no. Però de moment, les dades que anem tenint és que la Llei s’ha posat en marxa molt en precari. Massa. Sense suficients recursos humans ni tècnics i amb poca voluntat política de fer-la funcionar amb eficiència.

Desenes de milers de sol·licitants encara esperen resposta. Milers més encara esperen obtenir cita prèvia. Les persones que la sol·liciten no estan rebent cap tipus d’acompanyament en el procés. I la sensació és que majoritàriament hi ha molta gent que hi té dret, a aquesta renda de mínims, i no l’està cobrant, o bé perquè els deixen en uns llimbs burocràtics a l’espera de resposta, o bé perquè s’incompleix l’obligació de pagar a qui ja ha demostrat que compleix els requisits.

També, aquest 8 de Març ha de servir per reivindicar recursos i voluntat per aplicar com cal la Renda Garantida de Ciutadania.

Perquè si la pobresa té clarament rostre de dona, l’RGC també. I la seva aplicació defectuosa no deixa de ser un cas més d’ineficiència de l’administració en donar resposta a allò que realment afecta la vida de les dones.

Autor/Autora

Marta Ribas

Coordinadora nacional d'ICV i diputada de Catalunya en Comú Podem al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top