‘Relax, don’t do it’ Revisat per Revista Treball a . “Ens estem relaxant”. Quantes vegades heu sentit aquesta frase en les darreres setmanes? Des de la fi del confinament hi ha hagut una tendència accentuada per p “Ens estem relaxant”. Quantes vegades heu sentit aquesta frase en les darreres setmanes? Des de la fi del confinament hi ha hagut una tendència accentuada per p Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » ‘Relax, don’t do it’

‘Relax, don’t do it’

‘Relax, don’t do it’

“Ens estem relaxant”. Quantes vegades heu sentit aquesta frase en les darreres setmanes? Des de la fi del confinament hi ha hagut una tendència accentuada per part de les institucions a traslladar la responsabilitat de manera quasi exclusiva a la ciutadania. I és cert que en els darrers dies hem vist com es multiplicaven els brots. Es culpa de la irresponsabilitat cívica? És un problema d’inconsciència, de relaxació, de manera de ser mediterrània…?

Deixeu-me aclarir una cosa per començar: òbviament, el combat contra una pandèmia d’aquestes característiques exigeix de la col·laboració i compromís de tothom. Aquest fenomen representa un cas exemplar d’un dels problemes més estudiats per la ciència política i l’economia: la provisió d’un bé públic, en aquest cas la salut pública, que requereix per al seu assoliment la coordinació dels individus d’una societat. És a dir, sense el compliment de tothom de les indicacions establertes (rentar-se les mans, mantenir la distància, ús de mascaretes, confinament, fases i horaris…) no es pot aconseguir. I per això són necessàries les normes i, si calen, sancions (o incentius positius quan es pot) que evitin els ‘aprofitats’ (els ‘free riders’, o ‘polizons’, els qui no segueixen les normes però es beneficien de que els altres sí ) o l’incompliment generalitzat. Per tant, fixeu-vos: la cooperació no es dona de manera espontània (ni aquí ni enlloc). Les institucions, de fet, tenen la seva raó de ser, entre altres coses, en promoure i fer efectiva aquesta coordinació i col·laboració.

En els darrers mesos a Espanya hem viscut, juntament amb Itàlia, el confinament més dur del món, i l’hem acomplert amb una disciplina ‘germànica’, si se’m permet l’expressió òbviament carregada d’ironia. La ciutadania ha estat exemplar. I ho va ser també en el procés de desescalada. Malgrat les imatges apocalíptiques que auguraven nous repunts, el cert es que vam poder reduir els contagis a la vegada que recuperàvem les nostres activitats socials, laborals i d’oci. Per què? Perquè la gent responia bé a les indicacions.

Ens hem tornat irresponsables ara? En les darreres setmanes he agafat el transport públic en diverses ocasions. Allà tothom portava mascareta. Perquè? És l’usuari del transport públic més cívic que la resta? No ho crec. Simplement hi ha una obligació clara com l’aigua, raonable i recolzada en evidències científiques. No es tan difícil ni som tan irresponsables.

No serà que les institucions han decidit abstenir-se de la seva responsabilitat, traslladar-la a l’individu i curar-se en salut (mai millor dit) davant possibles recaigudes, en benefici de l’economia? No serà una manera de desviar l’atenció per la seva incompetència o inoperància? Es culpa de la ‘relaxació’ i la ‘irresponsabilitat individual’ del temporer, per exemple, el brot de Lleida, o més aviat de l’empresa que no garanteix les condicions sanitàries fonamentals? I no és responsabilitat de l’administració fer-les complir? O en el cas de residències o hospitals, la culpa es de les persones? Fins i tot en les reunions familiars, em pregunto, estaven incomplint alguna norma les nombroses famílies que s’han reunit? Es podien o no es podien fer reunions de 10, 15, 20 persones? Mentrestant, les terrasses i els restaurants estan plens, també en interiors, i als bars i cocteleries s’ignora abastament les indicacions de distància i mascareta. Tot perfectament legal. Si envies senyals contradictòries és absurd demanar-li a la ciutadania una coherència que les institucions no estan demostrant.

Abans que la ciutadania són les normes i els governs mateixos qui s’han ‘relaxat’ mentre assenyalen com a culpables a la gent, sovint als sectors socials més humils (treballadors precaris, barris obrers massificats i amb infrahabitatge, joves…).

Per començar, les normes de la ‘nova normalitat’ s’han convertit en apel·lacions genèriques i generalistes que, paradoxalment, a la vegada les mateixes institucions permeten contradir sistemàticament en un festival de la incoherència amb extrems ridículs. Necessitem normes clares, coherents i basades en evidències científiques (en la mesura que les anem tenint). Per exemple, sabem que és en llocs tancats i amb poca ventilació on el virus té més probabilitats de contagi. Tanmateix, la Generalitat primer, i altres comunitats després, han fet obligatòria la mascareta a l’aire lliure fins i tot quan mantens la distància. En canvi, és opcional al lloc de feina, malgrat passis vuit hores en un lloc tancat. Igualment descobreixo amb estupor que una de les mesures per contenir el brot a l’Hospitalet i Barcelona és reduir l’aforament dins dels bars al 50% i amb una distància mínima de dos metres. No tindria més sentit que fossin aquestes dues darreres unes mesures generalitzades, amb o sense brot, i deixar de portar mascareta quan no hi ha ningú? I com això, moltes d’altres: discoteques obertes, però culpabilització dels ‘botellons’ de la gent jove; portes obertes al turisme però crides a “evitar els desplaçaments innecessaris”…

Les institucions semblen aquell que busca les claus allà on hi ha més llum, i no on realment se li han caigut. S’opta per mesures fàcils i amb cost zero (com l’obligació de la mascareta sempre) encara que la seva utilitat sigui mínima, enlloc de mesures complexes i més costoses, però útils.

I en segon lloc, s’ha trobat a faltar una acció institucional previsora i eficaç. Moltes de les contradiccions anteriors es poden explicar per la necessitat de reactivar l’economia i la vida social. És més que comprensible, la pobresa i l’aïllament també provoca problemes de salut i morts. Però una administració coherent i previsora ha de saber que aquesta reactivació tindrà conseqüències en els rebrots. Enlloc de culpar la ciutadania, tocava estar preparats: preveure protocols d’actuació en els àmbits més vulnerables (treball precari, residències…), multiplicar la capacitat de rastrejar, reforçar l’atenció primària, garantir la disponibilitat d’EPI’s… Res d’això recau en la responsabilitat individual. I, malauradament, el que estem comprovant és que el més calent és a l’aigüera. Després de mesos d’alliçonar els altres, el Govern de la Generalitat ha deixat palesa la seva incompetència i irresponsabilitat. Descobrim ara que ens falta capacitat de rastreig, que es rebutja la col·laboració institucional amb el Govern d’Espanya, que tot just fa uns dies es crea la unitat de seguiment de la covid-19… Un despropòsit.

L’administració afronta un trilema greu i de molt difícil gestió: volen garantir al màxim tant la salut com les llibertats fonamentals i el bon funcionament de l’economia. Promoure-les totes tres alhora és impossible, certament. Però compte, que degradar-les totes tres alhora sí que és factible: quan per reactivar l’economia relaxes les normes sanitàries però vols compensar-ho restringint la llibertat individual aliena al risc real. Darrere les apel·lacions a la responsabilitat individual hi ha el risc de que s’opti pel control i la restricció de la llibertat sense cap garantia sanitària.

Acabo com he començat: òbviament la ciutadania haurem de seguir les indicacions, és imprescindible la col·laboració de tothom. Però hem d’exigir els governs que actuïn per optimitzar salut, economia i llibertats en la mesura del possible. No es tracta d’omplir-nos de normes, ni voler controlar-ho tot. Normes clares, coherents i fonamentades en evidències científiques. I això demana dels polítics molta honestedat en les seves prioritats, molta claredat en les seves decisions, i molta proactivitat en les seves previsions. No assolirem la responsabilitat individual sense responsabilitat institucional.

 

Autor/Autora

Sergio De Maya

Politòleg

Articles publicats : 21

Comentaris (1)

  • Avatar

    Margarita Sagarra

    Article molt clar i desde el meu punt de vista molt i molt encertat!!!
    Hi estic totalment d’acord!!!

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top