Reiteració Revisat per Revista Treball a . Potser sí que em faré pesada escrivint, un cop més, sobre la violència masclista, però més pesats –i perillosos– resulten els qui la practiquen i m’obliguen, do Potser sí que em faré pesada escrivint, un cop més, sobre la violència masclista, però més pesats –i perillosos– resulten els qui la practiquen i m’obliguen, do Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Reiteració

Reiteració

Reiteració

Potser sí que em faré pesada escrivint, un cop més, sobre la violència masclista, però més pesats –i perillosos– resulten els qui la practiquen i m’obliguen, doncs, a manifestar-m’hi reiteradament en contra.

Primer dia de l’any i primer assassinat d’una dona només pel fet de ser-ho. En realitat, a aquesta dona de Madrid, de 40 anys, les ganivetades les hi havia clavat la seva parella, un jove de vint anys, dues hores abans que s’acabés el 2016, però ella va morir quan les dotze campanades ja havien anunciat el 2017.

El mateix dia 1, un magistrat del Tribunal suprem feia una piulada referida a aquest assassinat dient que era “una manifestació més de la maldat”. S’entén “la maldat” humana en general.

Han passat 20 anys d’ençà l’any 1997, en el qual l’Ana Orantes, una dona que havia denunciat en televisió el maltractament que havia sofert durant la seva vida conjugal, va ser cremada viva per la seva ex-parella i la societat va patir una mena d’epifania psicològica. Va ser una sobtada revelació que allò que sempre s’havia vist com a normal i íntim, ni era normal ni tenia res a veure amb la intimitat: era violència masclista.

Han passat 20 anys i tenim la Llei Integral contra la Violència de Gènere i lleis com la catalana, del dret de les dones a viure lliures de violència, i el telèfon 016 a disposició de víctimes i de testimonis d’aquesta mena de violència.

Han passat 20 anys i gairebé 2.000 dones menys –sempre usant els criteris de Feminicidios.net i no els del Ministerio, que se’n deixa moltes pel camí: aquelles que no han tingut una relació romàntica amb l’agressor.

Han passat 20 anys i, amb tot, un magistrat del Tribunal Suprem és capaç de dir que “si la dona tingués la mateixa força física que l’home, això no passaria”. Aquest magistrat s’oblida que la força física al segle XXI no té el mateix pes que al Paleolític. Ara, les grues fan la tasca que abans feien els bíceps. I actualment la sofisticació de les armes de matar fan que una dona escarransida, sense cap força muscular, però amb un cinturó d’explosius sota la roba, es pugui auto-immolar només amb l’objectiu d’emportant-se per davant moltes persones que no pensen com ella.

Sí, senyor magistrat, són les idees i no la maldat intrínseca les que empenyen a matar en moltíssimes ocasions. I és així en el cas de la violència masclista, en què l’home considera la dona una propietat i, doncs, com si fos un objecte, que pot trencar si li ve de gust.

I no, senyor magistrat, “no hi ha xifres negres de maltractaments cap als homes”, com deia la seva piulada. Els maltractaments cap als homes són puntuals. En canvi, els maltractaments cap a les dones són estructurals i basats en una estructura, la patriarcal, que col·loca els mascles en situació preeminent.

Senyor magistrat, mentre hi hagi persones que pensin com vostè, no aconseguirem eradicar la violència masclista.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 25

Deixa el teu comentari

Scroll to top