Reflexions sobre la decisió d’en Raül Romeva Revisat per Revista Treball a . Abandonar un partit: es difícil fer-ho bé La pertinença a un partit polític és una decisió voluntària. I és perfectament respectable una decisió en sentit contr Abandonar un partit: es difícil fer-ho bé La pertinença a un partit polític és una decisió voluntària. I és perfectament respectable una decisió en sentit contr Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Reflexions sobre la decisió d’en Raül Romeva

Reflexions sobre la decisió d’en Raül Romeva

Reflexions sobre la decisió d’en Raül Romeva

Abandonar un partit: es difícil fer-ho bé

La pertinença a un partit polític és una decisió voluntària. I és perfectament respectable una decisió en sentit contrari: és a dir la d’abandonar-lo. Només faltaria. Tothom té dret a canviar d’opinió o a pensar que el teu partit ja no respon a allò en el que tu creus.

Una altra cosa, no escrita, que no figura en cap dels Codis ètics que ara proliferen, i que , en conseqüència pertany a l’àmbit estrictament privat, és cóm administrar la decisió, no d’un militant de base, sinó de qui ha ostentat càrrecs públics de forma continuada i ha representat als seus companys i companyes a les institucions; aquest ha de tenir ben present que molts  militants han confiat en ell i s’han escarrassat en fer-li les campanyes electorals.

Jo penso que els que porten anys en càrrecs públics s’haurien d’aplicar un principi ètic: el de no presentar-se en altres llistes si es pren la decisió d’abandonar el partit en el que s’ha militat durant anys. Admeto que a algú que té 44 anys no se li pot exigir el mateix que a algú de més edat, però en tot cas l’opció ètica hauria d’implicar un període llarg d’abstenció electoral. De fet, el mateix Romeva semblava que s’aplicava aquest principi quan va afirmar que ell no es presentaria ni a les eleccions municipals ni a les del Parlament.

L’ètica no és només explicar els ingressos i el patrimoni, o limitar els mandats. Va molt més enllà. Reconec que, en definitiva, la decisió és personal i intransferible. Però el mateix dret que té en Raül d’adoptar la seva decisió el tenen molts militants i votants d’ICV de sentir-se estafats. I en Raül ha de ser conscient que avui el troben magnífic i incontestable molts dels que fins fa poc el criticaven o havien estat els seus adversaris polítics i que una part significativa dels que l’admiraven i fins tot l’estimaven , li havien donat suport, havien organitzat els seus mítings o  havien penjat els seus cartells estan decebuts.

 El tema de fons: eleccions plebiscitàries o no.

Per analitzar l’opció d’en Raül és fonamental la concepció que es tingui sobre les properes eleccions. La coalició CIU-ERC i la CUP les defineixen com un referèndum sobre la independència i afirmen que hi haurà unes noves eleccions  constituents a mitjans de l’any 2017. Per a ICV aquestes eleccions ja son constituents, i en el procés que s’obrirà caldrà celebrar un referèndum d’autodeterminació per a que la ciutadania decideixi si vol una Catalunya independent o amb algun tipus de lligam amb l’Estat espanyol. Per a d’altres forces polítiques les eleccions del 27 S son unes autonòmiques més.

En Raül accepta la lògica de que ell es presenta per aconseguir un sí en un referèndum sobre la independència. Per això considera que “l’important és el què , no el qui”. Però aquesta argumentació té trampa, i coneixent al Raül, em sorprèn que hi hagi caigut. El “qui” per a la gent d’esquerres té molta importància.

El mateix full de ruta pactat no inclou noves eleccions fins al cap de divuit mesos: per molta desconnexió que es vulgui aplicar de l’Estat espanyol en un període més curt, res no podrà impedir que el govern presidit per Artur Mas, si guanya les eleccions, governi Catalunya fins a mitjans del 2017 ( o més enllà si la desconnexió no surt bé). I durant aquests anys es continuaran aplicant les polítiques econòmiques i socials que ja coneixem: les dels cinc anys de govern de CIU, primer amb el suport del PP i després amb el d’ERC. No estem parlant d’una llista única independentista que proposi Romeva com a president. Parlem d’una coalició CIU-ERC, que inclou independents, i que té com a candidat a la presidència de la Generalitat ,no a Raül Romeva,  sinó a Artur Mas.

En el seu interessant llibre “Som una nació europea”, publicat tot just l’any passat, Romeva escriu en relació a Europa: “La solució als problemes que avui patim com a membres de la Unió Europea passa per un canvi en la correlació de forces governants perquè duguin a terme polítiques diferents de les actuals”. Romeva està parlant d’un concepte molt utilitzat per un autor que ell admira, Gramsci: l’hegemonia. I d’això estem discutint: per intentar aconseguir la independència  Romeva i ERC accepten que el procés l’hegemonitzi CDC, quan totes les enquestes mostren que existeix una majoria d’esquerres en l’opinió pública catalana, i que una llista en solitari de CDC patiria un càstig considerable.

Cas de guanyar les eleccions, el Govern de Mas i el grup parlamentari de CIU-ERC s’hauran de continuar definint dia a dia sobre múltiples qüestions: I les hemeroteques són cruels i en Raül patirà molt.  Votarà Romeva el mateix que Mas Cullell sobre la privatització d’Aigües Ter Llobregat?  Votarà Romeva el mateix que Felip Puig sobre el projecte BCN World? Votarà Romeva el mateix que CDC sobre el projecte de transvasament del Roina? I sobre la corrupció, votarà Romeva el mateix que CDC, que es nega a incloure cap referència a la família Pujol en les conclusions de la comissió sobre el frau fiscal? I compartirà l’opinió de Felip Puig sobre que Ester Quintana, malgrat totes les evidències, va patir una lesió causada per manifestants? Acceptarà Romeva una llei electoral catalana, en el marc actual o en una Catalunya independent, en que tots els vots de les persones no valguin  igual, com defensen a capa i espasa CDC i ERC? Podrà defensar Romeva la política econòmica preconitzada per YanisVaroufakis, StuartHolland i James K. Galbraith, com fa en el seu llibre, al costat de Pere Macias que acaba de qualificar el discurs grec de “verborrea demagògica” ? La vida parlamentària és molt dura, i la del Parlament de Catalunya té un grau de repercussió immediata que no té dissortadament el Parlament europeu. Un cap de llista està sotmès al lògic escrutini permanent de la premsa i l’opinió pública, i m’imagino abans un Raül dimitint  del seu càrrec que un Raül traint-se en tots aquests temes que he citat. I més complicat encara: si tal com desitjo, s’elabora , amb participació de la major part de forces parlamentàries,un projecte de Constitució d’una República catalana, aquest serà un procés en el que saltaran guspires  a l’hora de definir el model de país.Jo ho vaig viure amb l’actitud conservadora de CIU en la discussió del Títol de drets i deures de l’Estatut de 2006. Només un exemple: defensarà el mateix en Raül sobre el dret de la dona al propi cos, inclòs el dret a l’avortament, que Demòcrates de Catalunya? Estic segur que els posicionaments ideològics d’en Raül coincidiran molt més amb els d’ICV que amb els de la seva candidatura. I què farà llavors?

Una possible interpretació positiva 

Hi ha qui diu que la presència d’en Raül encapçalant la llista d’en Mas pot tenir efectes positius per mantenir oberts ponts de diàleg entre les diverses candidatures sobiranistes (incloc CIU-ERC, CUP, la confluència d’esquerres, i fins i tot UDC) un cop passat el tràngol de les eleccions. Coneixent en Raül accepto com a possible la hipòtesi, tot i que no serà ell qui repartirà les cartes. No tanquem cap porta: en Raül sap que la única sortida possible per aconseguir la independència de Catalunya i que Europa l’accepti és un referèndum com el d’Escòcia.

Ell mateix ens ha explicat moltes vegades com polítics europeus arrufen el nas si els hi parles de declaració unilateral d’independència i mostren la seva solidaritat si reclames un referèndum democràtic.

En el llibre abans citat, escrit l’any passat, en un capítol que comparteixo i que es titula “D’explicar-nos molt i bé de cara enfora: d’això va ara la cosa”  escrivia: “El repte, per tant, rau a trobar el relat que permeti aconseguir sinó el suport, almenys sí la no obstrucció de part d’aquells actors estatals reconeguts que, en canvi, es puguin sentir incòmodes amb relació a les seves realitats particulars. I aquest relat passa per construir un argumentari a partir de tres principis igualment importants: el democràtic ( hi ha una demanda clara i manifesta de la gent),el dret a l’autodeterminació nacional ( com a instrument de possible execució jurídica en el marc legal internacional) , i el de ser, de fet, l’últim recurs davant la manca de solució per a les aspiracions d’autogovern de Catalunya, frustrades una vegada i un altra per les reticències espanyoles ( ho hem intentat tot i no ens n’hem sortit)”.  Totalment d’acord.  Però la  pregunta fonamental en aquests moments seria: creu el candidat Romeva que les eleccions del 27 de setembre seran acceptades per la comunitat europea i internacional com si fossin un referèndum  d’autodeterminació “en el marc legal internacional”?. Si, sense restar importància a la transcendència ,gens “autonòmica”, de les properes eleccions, Romeva pensa que caldrà un referèndum d’autodeterminació en algun moment del procés ( i aconsegueix que els seus companys de viatge, capità inclòs, també ho entenguin) , el factor Raül pot jugar un paper positiu per aconseguir establir complicitats entre CIU-ERC, la confluència d’esquerres , la CUP i UDC. Hi haurà però una diferència: nosaltres ho farem mantenint la crítica  ales polítiques neoliberals d’en Mas, i en Raül en serà presoner. Però tothom és lliure d’adoptar les seves decisions: per això creiem en el dret a decidir, no?

Autor/Autora

Jaume Bosch

Exdiputat d’ICV al Parlament de Catalunya

Articles publicats : 25

Comentaris (13)

  • Avatar

    Francesc Bellavista

    Fa unes setmanes, al final d’una conferència d’en Raül, vaig creuar unes paraules amb ell sobre el procés d’independència. Es va mostrar convençut que el pitjor que havia fet el sobiranisme els darrers mesos era dividir entre “els bons i el dolents”, que això valia per tots els sectors i que calia superar-ho. Em va semblar molt sincer i que no ho deia només en termes d’eficàcia política. Més aviat era molt coherent amb la seva trajectòria de treball en favor de la pau en conflictes internacionals. Llavors vaig entendre perquè havia abandonat un partit que s’ha contagiat del discurs de l’odi. Sap perfectament que la pau no té bàndols i que des de l’odi no es construeix res.

    Ara s’ha plantat al bell mig del conflicte i rebrà atacs per totes bandes. Li tocarà parar l’altra galta sense moure’s ni un mil·límetre dels seus valors. Vejam com s’en surt, però em sembla que perdran temps i energies els qui el critiquin des de la mesquinesa tàctica. Hi ha persones – molt poques- que sobrevolen aquestes misèries i que com més els castiguen més magistral resulta la seva lliçó d’ètica i de coratge polítics. Li desitjo sort.

    Respon
  • Avatar

    Xavier Grande

    penso que aquesta és una oportunitat única que tenim tots els catalans, penso que no hi ha polítiques socials eficients sense recursos, i que en el marc actual els recursos o no hi són o son molt minsos. Tinc molt clar que CDC no és un partit d’esquerres, però no tinc tant clar que ERC no ho sigui. Ara és el moment, no per fer cadascun la guerra per la seva banda, penso que per obtenir els recursos (donada la relació inexistent e inamovible del govern espanyol) la única via possible és la independència i recolzaré a tothom que expressi explícitament aquesta voluntat, sigui de dretes o d’esquerres.

    Visca Catalunya

    Respon
  • Avatar

    Teresa Mira Lozano

    La llista del si a la independència que encapçalen Romeva Forcadell i Casals és un mirall que han posat davant la “confluencia” d’ICV. I la proposta es un estat lliure i independent d,Espanya, un mínim comú democràtic compartit per a un Parlament que vol esdevenir sobirà. Obliga a situar ICV a una o altra banda. Fa poc mes d,un any a la trobada “ara ès demà” ICV veia natural que ex socialistes vinguessin a aquesta confluencia i que veu natural que ICV es dilueixi en un magma populista anomenat podemos.

    Al febrer de 2015 ICV en convenció nacional va dir No a la república catalana independendent i Romeva va marxar.
    No per això Romeva ès ara menys ecosocialista, menys d,esquerres, menys defensor i militants de la pau al món, al contrari: Romeva és l’home del murmuri a les tonyines, el defensor del mar i de la terra i de l,Ebre i del món I ara diu si a Catalunya.

    La llista del sí farà del 28s un nou referendum que és el que volem tots els que defensem el dret a decidir. i a les eleccions espanyoles tornarà la llista del si. I no pararem fins aconseguir votar la independència de Catalunya. Jo estic amb el si del Romeva i el si de la CUP. Si ICV esta amb el si, estaré tambe amb ICV.

    De moment veig com sempre , un odi injustificat pel president del nostre país, un abandó de la capacitat propositiva del projecte ecosocialista entestat a formalitzar a cada carxofa un odi incomprensible. Les confluències no son una bona noticia? Les complicitats entre la politica i la ciutadania no son noves oportunitats? O es que com a la granja d’Orwel, n’hi ha de mes iguals que d’altres?

    Ningú a la llista del si a la independència anirà mes enllà del minim comu democràtic que compartim com a societat. Cles eleccions del 28s no seran autonòmiques com diu Rajoy seran plebiscitàries, de transició i constituents. Romeva no viurà contradiccions pitjors que les que va viure ICV al tripartit
    Al contrari, tindrà la gran sort d,haver contribuït a fer possible l,avanç cap a la independència d,un pais que la reivindica secularment. Crec que les dues confluencies seran molt importants per a Catalunya i tambe la candidatura de la CUP. Els drets socials i els nacionals estan ja completament blindats. Son indestriables.
    En Romeva mai, mai ha projectat cap classe d,odi per cap polític per adversari que fos. Mai una crítica contra Cap partit i demòcrata. Ben al contrari tot i haver sortit d,ICV en cap moment no ha criticat ni la més mínima acció d,ICV o dels seus líders. La bel·ligerància amb que els epígons d,ICV han sortit a les xarxes a intentar minusvalorar la llista del si, demostra la feblesa principal dIcv: la inmaduresa amb que afronta ICV el moment que vivim. A ICV nomes li queda un cami: que encapçali Coscubiela la confluencia i que faci d,una punyetera vegada un pas cap a la ruptura defensant la republica catalana independent si vol connectar amb corrents hegemònics. altrament seran lampedussianes les propostes que fa, uns simples canvis de nom: a la Generalitat en direm estat i a l,estatut en direm
    Constitució catalana i que tots continuem sota el nou d’un estat miserable.

    Els partits que no obrin les portes a la independència ni construeixin ponts, no estan preparats per elevar la politica al nivell del sublim. La presència de Romeva pot ser una oportunitat per a la defensa des del parlament dels interessos de les classes treballadores. Si només ens contraposem des de la desqualificaió personal empetiteixen la politica. Amb qui pactarà al nou Parlament constituent ICV? Amb PP? Amb Cs? Amb PSOE.CAT? Pot ser pactarà amb el Si a la independència?

    Respon
  • Avatar

    Albert Torras

    El problema, deixeu-vos d’històries, és que a ICV hi ha persones independentistes i persones que no ho són. I ara mateix, que veieu que el partit, aliat amb Podemos, pot obtenir quotes de poder, no voleu dividir la vostra militància.
    Finalment, és un assumpte de partit, i un interès electoral.
    Els discursos de Gramsci i tota la retòrica que vulgueu, amb el país avançant així, no importa gens. El discurs del dimoni de Mas, del venut de Romeva, de que si Esquerra no són d’esquerres, és d’un tronat que fa llàstima.
    Qui no entengui quin és el seu paper en una revolució tan important com la que està fent Catalunya, i s’entesti en mantenir-se al seu corral, no sortirà a la fotografia, de forma vergonyant.
    La força d’ara està en la suma vers un únic objectiu. Si aquest és noble, i l’acompliment servirà per també obtenir molts altres objectius fundacionals d’ICV, cal sumar-s’hi.
    Que no heu llegit a Partal, aquest matí?
    Si no feu ara el vostre procés, l’haureu de fer el 28 de setembre. Per sort, sabem que ICV deixarà llibertat de vot als seus diputats. I haureu de fer de crossa de Mas, de Junqueras, de Romeva, igual que ho farà David Fernàndez. Això si, us afanyareu a dir que vosaltres no heu perdut la dignitat.
    Tot plegat, de fireta.

    Respon
  • Avatar

    JM Armengou

    Des de la meva anàlisi política i afectiva, felicito Romeva per haver fet el pas que ha fet.
    El veig coherent amb la seva trajectòria, i fins i tot amb com ha administrat els tempos de pertinença al seu partit anterior i el seu respecte escrupolós al passat tingut.
    Eixampla i diversifica la base de la candidatura que ara encapçala, que creixerà per la banda de l’esquerra, la regeneració democràtica, la cohesió social i l’ètica.
    Sí. Em refermo en totes aquestes paraules darreres. Aquella candidatura no en serà l’única dipositària, i ara !, però les eixampla al seu si.
    Construir el nou país reclamarà transversalitats de tota mena, i la d’aquesta candidatura n’és un exemple. Un. N’hi ha més.
    També haurà de ser-ho la de la CUP entre la gent que els donarà suport.
    Per descomptat que haurà de ser-ho la candidatura confluent en què treballa ICV, amb, entre els altres socis coneguts i apreciats, un de tan poc “existent” (més enllà d’una marca) i amb tan poca fiabilitat, ara com ara, com és Podem.
    Si pacten negre sobre blanc autodeterminació, república catalana, procés constituent, rescat social,….,la resta vindrà naturalment. Valdrà la pena. Aplegarà gent que sol ser invisible.
    A fora, només hi ha la caverna: PP, C’s i PSC. Sí: opressió, colonialisme, liberalisme, nacionalisme agressiu.

    Respon
  • Avatar

    VOLTAIRE

    Es curiós, i fot molta llàstima, com els independentistes i els nacionalistes catalans no veuen més enllà del territori i s’ obliden de les persones. Tota aquesta gent q ara s’ ha fet independentista, q abans clamava contra les injustícies de la Troika envers Grècia, s’ oblida dels veïns més propers q no estan al Egeu, sino al Mediterrani occidental, al mar Cantàbric o a la propia Meseta. Aquesta “guerra” contra els propis veïns i l’argumentació de “la voluntat d’un poble”., son estratègies ben antigues. No fa falta ni tan sols mentar a en Hitler quan parlava de la voluntat del poble alemany, on no hi ha comparación possible, però si l’estratègia emprada per enfervorir l’aspecte identitari. Es una pena enorme veure gent civil despreciant a la gent q vol altres opcions per arreglar no només Espanya, sino la UE. Per a mostra un botó: l’ultraliberal Sala i Martin està eufòric amb q en Raul sigui cap de llista d’aquest magma incongruent q es presenta. QUINA PENA nois…. quina pena…

    Respon
  • Avatar

    Eugènia Gisbert

    Cito: «En Raül sap que l’única sortida possible per aconseguir la independència de Catalunya i que Europa l’accepti és un referèndum com el d’Escòcia.»

    Només caldria afegir, com a detall insignificant: “un referèndum que l’Estat espanyol no acceptarà MAI”. I no, no m’oblido de les especulacions al voltant d’una hipotètica coalició d’esquerra que es pugui formar a l’Estat entre PSOE i Podemos. Aquesta coalició és molt dubtosa, i encara ho serà més l’endemà del 27-S si les forces partidàries del trencament amb Espanya obtenen una majoria sòlida al Parlament. Saltaran totes les alarmes, les poques que han quedat per saltar amb el “radicalisme” de Pablo Iglesias i companyia (que, per cert, no han trigat gens a justificar que el govern grec hagi acceptat les condicions criminals de les institucions europees a pesar que els ciutadans s’hi van manifestar en contra, casualment, en un referèndum, que sembla que per a alguns són paper mullat).

    L’escenari més plausible després de les pròximes generals és el d’una “groβe Koalition”, un govern d’emergència nacional entre PP i PSOE que sí que deixarà de banda, ves per on, les qüestions ideològiques. Faran una reforma cosmètica de la constitució i treuran les arrugues superficials a un text engiponat sota l’amenaça dels fusells, per anar tirant fins que el conflicte torni a esclatar. I esclatarà, però aleshores ja se’l trobaran uns altres. Que qui dia passa, 35 anys més empeny.

    Desenganyem-nos: això no va de les decisions legítimes del Sr. Raül Romeva ni de la defensa de l’ortodòxia esquerranosa. Més aviat va de ressentiment (qui no ha tingut algun cop un “atac de banyes”, si se’m permet l’expressió?), que és una reacció comprensible i molt humana, d’altra banda. Però va també de la incapacitat d’entendre que el que està jugant el Sr. Romeva, i amb ell uns quants (potser molts) centenars de milers de ciutadans, ja és una altra competició. El que passa és que tots hem tingut 20 anys, ens hem sentit germans de l’esquerra hispànica i hem somiat amb una arcàdica “confederació de pobles ibèrics”, quins temps! Però, sabeu què?, que ja ens hem fet grans, ja tenim la pell encetada de tant que fa que ens afaitem o ens depilem i ja no es creiem els contes de follets (ni que siguin del federalisme). Costa d’entendre l’entossudiment en el miratge d’una Espanya plenament democràtica. Potser algun dia ho arribarà a ser, tant de bo, perquè tots hi sortiríem guanyant. I potser aquell dia podrem confluir.

    El pitjor de tot és que potser a ICV ja ho saben, que el Sr. Romeva juga una altra competició, i ho saben perquè no és la seva. Hi tenen tot el dret, és innegable, però ho haurien de dir d’una vegada. El que fa molta pena és que continuïn amagant-se darrera d’un referèndum que saben que no es podrà fer o, més ben dit, que continuïn amagant-s’hi precisament perquè saben que no es podrà fer. Potser que hi reflexionin, ja que parlàvem de principis ètics.

    Respon
  • Avatar

    Isidor

    Mira “diputat” ara el que cal es que “tots” defensem la justicia social, i que defensem Catalunya. Voldria que em diguesis que fas tu per Catalunya, que vareu fer quant ens varen retallar el Estatut els vostres amics del tripartit? Em refereixo al del ribot…recordes (cepillo en castellano).
    No sera que el que et fa rancanses es sencillament….que no varen comptar en tu per encapsalar aquesta llista de païs?

    Respon
  • Avatar

    pep puig

    abans de parlar d’ètica, el primer que cal fer és aplcar-se-la en la vida quotidiana. I qui escriu l’article, em sembla que ho hagués hagut de fer abans de posar-se a escriure.

    Respon
  • Avatar

    Xavier Cortes

    De acord amb els comentaris anteriors. Tanta preocupacio per les politiques socials dels propers 18 mesos i no crec q siguin gaire diferents d les q teniam durant el temps del tripartit, amb ICV al goverm.

    Respon
  • Avatar

    Gustau Navarro Barba

    Que el senyor que escriu aquest article li demani ha Raül un comportament ètic fa riure per no plorar.

    Respon
    • Avatar

      jaume

      Teoricament , el Jaume Bosch es del sector independentista del partit ,es vei de Sant Feliu com jo , i tambe esta desde el 75 al PSUC primer ,i despres al que ha vingut darrera ,aixo si ,profesionalment desde el principi.No se el canvi d’opinio difusa que ha tingut ,hi hauria que preguntar-li.

      Respon
  • Avatar

    Eduardo

    Hola. No hay que darle muchas vueltas al asunto. Algunos ya somos mayores y no hemos perdido la nefasta costumbre de analizar las cosas con criterios políticos. Y entre esas costumbres está la de preguntarse siempre: ¿qui prodest? Es decir ¿quién se beneficia? Pues bien, para mí está claro quién se beneficia de la decisión tomada por Romeva. ¿Que no está claro? pues no hay más que ver las fotografías repetidas con Mas y Junqueras. ¿Quién se beneficia? pues la burguesía media y la pequeña burguesía rural. Que son los que representan Junqueras y Mas. Eso es lo que está apoyando Romeva.
    Pero, en fin, algunos luchamos contra el franquismo y otros se han aprovechando de ello, así es la vida. Ya lo sabíamos, pero no nos queráis engañar, porque no podéis hacerlo, conocemos las mil caras de la opresión. Aunque se disfrace de libertad nacional.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top