Reflexions post-sant Jordi Revisat per Revista Treball a . De petita, m’hauria costat molt triar el dia de l’any que em semblava més espaterrant: el de reis, el del meu aniversari o de Sant Jordi. De més gran, ho tenia De petita, m’hauria costat molt triar el dia de l’any que em semblava més espaterrant: el de reis, el del meu aniversari o de Sant Jordi. De més gran, ho tenia Rating: 0
Esteu aquí: Home » Cultura » Reflexions post-sant Jordi

Reflexions post-sant Jordi

Reflexions post-sant Jordi

De petita, m’hauria costat molt triar el dia de l’any que em semblava més espaterrant: el de reis, el del meu aniversari o de Sant Jordi. De més gran, ho tenia clar: el millor de tots era el 23 d’abril, una jornada dedicada als llibres. Hi podia haver res millor? Impossible!

Podia entendre que ningú de la família fos a casa per celebrar el meu aniversari o que, fins i tot, per alguna raó -econòmica, per exemple-, no hi haguessin regals per reis, però passar de llarg el dia del llibre o viure’l sola, m’hauria resultat inconcebible.

Ara, en canvi, no me’l miro amb els mateixos ulls: ha evolucionat, és clar, al mateix ritme de consumisme delirant que tota la resta de coses.

Ara, hi ha tantes paradetes de llibres com de roses. Muntanyes de roses vermelles, que es venen a molt baix preu; tothom s’ha acostumat al preu rebentat de les coses i, de retruc, al nul valor que li concedim a tot. Si una samarreta a Zara val 5 euros, no en pagarem més per una flor, oi? Es veu que Mercabarna en pensava comercialitzar dos milions! Moltes de les roses no es vendran i, aleshores, algú les llençarà, convertides en deixalles.

Hi ha parades de llibres amb autors i autores que signen. Les cues més llargues les tenen els més mediàtics. I cada cop n’hi ha més, de mediàtics, que s’hi dediquen perquè les editorials els encarreguen llibres justament per poder vendre el dia de Sant Jordi. I, mira, si et toca signar entre en Xavier Bosch i en Carles Capdevila, ho entens; entens que ells, amb grapa per escriure i a més coneguts per mediàtics, tinguin una cua de lectors i lectores que anhelen la seva signatura. Però, si et toca entre la Belén Esteban i la Carmen Lomana, dius: prou! I decideixes que per a tu hi ha 364 dies a l’any que són el del llibre i 1, que és per fer xerinola al voltant del llibre.

Per això, si també algú de vosaltres té bogeria pels llibres i no només per la lectura, us recomano que visiteu llibreries sovint i tot l’any. Per exemple, llibreries generalistes com La Central o Laie. O llibreries especialitzades com Casa Anita, Al·lots i El Petit Príncep. O llibreries de barri com Barra/Llibre o A peu de pàgina. O llibreries noves com la Calders o Nollegiu. O llibreries que fa molts anys que són amb nosaltres, com Documenta, Ona i Jaimes.

I també us recomano dos llibres sobre l’amor pels llibres: Ex-libris d’Anne Fadiman i El lector del tren de les 6.27 h de Jean-Paul Didierlaurent.

Bona compra de llibres i bona lectura!

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 25

Deixa el teu comentari

Scroll to top