Ramon Ferran: gràcies Revisat per Revista Treball a . Ens ha colpit, a la gent d’ICV, a qui ens reclamem hereus i hereves del PSUC, la mort del Ramon Ferran: no ens ho pensàvem, malgrat saber que el Ramon patia una Ens ha colpit, a la gent d’ICV, a qui ens reclamem hereus i hereves del PSUC, la mort del Ramon Ferran: no ens ho pensàvem, malgrat saber que el Ramon patia una Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Ramon Ferran: gràcies

Ramon Ferran: gràcies

Cuadre_Ramon_FerranEns ha colpit, a la gent d’ICV, a qui ens reclamem hereus i hereves del PSUC, la mort del Ramon Ferran: no ens ho pensàvem, malgrat saber que el Ramon patia una malaltia amb periòdics tractaments agressius; però ens retornava divertit, animós, refet i expandint alegria interior, sense traspuar la preocupació que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava en les persones que més estimava. Sobretot, en la Paquita, amb qui ha compartit anhels, acció i fe en una vida de compromís permanent i intens en favor de les persones més humils i desvalgudes. El Ramon i la Paquita són gent nostra, i com a Reus la gent d’ICV expressem aquest sentiment de reconeixement amb l’atorgament del guardó “Representeu la Catalunya que volem”, lliurat cada any l’11 de setembre, ara li diem al Ramon el que ja li vàrem dir, en lliurar-li aquest guardó: que ens sentim orgullosos i orgulloses que lluités per uns ideals que compartíem, que fos part essencial de la història de l’organització, tot ajudant-la a ser generosa i combativa.

Del Ramon Ferran, ciutadà i actor polític a la ciutat de Reus, hem de significar que aquest era un vessant indestriablement implicat amb les altres facetes de la seva rica personalitat: l’artista, en primer lloc; el pedagog, el gestor cultural –com posa de manifest la seva vinculació com a soci que estimava el Centre de Lectura–, sense oblidar la condició de cristià de base; l’activista i el ciutadà… Totes elles connectades acompanyen i expliquen la seva actuació cívica i compromesa.

La seva gestió com a regidor de Cultura (1978-1983) marca una època excepcionalment brillant, que depassa l’àmbit reusenc, sobretot pel  que fa a les arts plàstiques i al teatre. Pel que fa a les festes, també; però en aquella època, amb la recuperació democràtica, es va viure un canvi de paradigma que afectà tot Catalunya. I en uns anys de profunda crisi econòmica, potser pitjor que l’actual. Els seus encerts no s’explicarien sense la seva capacitat d’actuar com a catalitzador de les complicitats que sabia trobar gràcies a la seva condició d’artista i, pel que fa a les joves i als joves creadors, per ser també pedagog.

Era un home de taller, de moltes hores de treball, i també era enemic del populisme cultural. Però el seu taller mai no s’instal·là en una torre de marfil. Del seu taller sortia un art tècnicament savi, però amarat d’una espiritualitat expressiva, directa, contemporània, però adreçada a la gent.

A l’església Prioral ningú no ho va dir, però alguns recordàrem també que en els anys de l’Assemblea de Catalunya, quan encara eren relativament poques les persones qui protagonitzaven les mobilitzacions que ben aviat esdevindrien massives, en Ramon formà part del grup que es tancà a la Prioral per demanar l’amnistia dels presos i les preses de la dictadura. A tall d’exemple que el compromís del Ramon venia de lluny, dir que el bust del filòleg exiliat Pompeu Fabra, que es col·locà a la biblioteca del Centre de Lectura, és obra seva –era l’any 1968, centenari del naixement de filòleg, uns anys encara grisos i difícils.

Cloure el seu compromís polític als anys de la lluita per la llibertat i a la seva gestió com a regidor del PSUC en el primer ajuntament de la democràcia recuperada, oblidaria tota una època. Només un exemple: ha fet donació a la ciutat d’obra significativa de les disciplines en les que excel·lí: el gravat i la producció de medalles. Com feu donacions per causes dignes.

A l’Agrupació de Reus d’ICV es conserva un gravat original que donà Ramon Ferran al PSUC amb motiu de la “Marxa de la Llibertat”. Per una vida plena, densa de virtuts cíviques, de compromís per les causes dels sectors més desfavorits (de la gent pobra, com deia), de treball, de sensibilitat artística, de generositat reconfortant. Per com has viscut: gràcies, Ramon.

Autor/Autora

Coordinador de l’Agrupació local d’ICV Reus

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top