Quina Barcelona ens espera? Revisat per Revista Treball a . Encara que per a mi qualsevol campanya electoral comença l’endemà de les eleccions, i cal tenir-ho molt present per tal que el calendari no et caigui a sobre, t Encara que per a mi qualsevol campanya electoral comença l’endemà de les eleccions, i cal tenir-ho molt present per tal que el calendari no et caigui a sobre, t Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Quina Barcelona ens espera?

Quina Barcelona ens espera?

Quina Barcelona ens espera?

Encara que per a mi qualsevol campanya electoral comença l’endemà de les eleccions, i cal tenir-ho molt present per tal que el calendari no et caigui a sobre, també és cert que les precampanyes cada vegada s’avencen més i que en el cas de grans ciutats, com Barcelona, que són quelcom més que una ciutat, ja fa temps que ha començat la remor electoral de fons, que es coneixen molts dels caps de llista, que els mitjans han intensificat les seves preses de posició i les seves crítiques en funció dels interessos privats que legítimament representen i que serà pràcticament impossible evitar que l’electoralisme partidista cedeixi el pas als interessos generals de la ciutat i de la seva població.

El 24 de maig de 2015 Barcelona va proclamar la candidatura d’Ada Colau com a guanyadora dels comicis i va deixar més que desconcertats tots els sectors socials, que no podien ni imaginar que una líder social ocupés l’alcaldia de Barcelona. I com deia Josep Ramoneda fa pocs dies en un article a El País, estan disposats a tot per evitar que la situació es repeteixi.

El panorama està molt obert i el nombre previsible de candidatures amb possibilitats d’obtenir representació és molt elevat, de forma que és pràcticament impossible que hi hagi una majoria absoluta i molt difícil que dues forces polítiques sumin el nombre suficient d’escons per dur a terme el programa que pactin. Caldrà, doncs, arribar a acords a tres o més bandes i assumir, com és habitual arreu, que la pluralitat és una característica històrica de la nostra ciutat, on mai hi ha hagut majories absolutes, i que la fortalesa de governs constituïts per més d’un partit rau en la solidesa dels programes pactats, en el rigor de les actuacions i en la lleialtat i honradesa dels seus protagonistes.

Ni el PP ni la CUP, tots dos encara sense cap de llista i  en posicions extremes,  encapçalaran els resultats. El centredreta espanyolista l’ocupa el conegut polític francès acabat d’aterrar a Barcelona i que vol liderar un espai transversal sota el paraigua de Cs; de moment, però, sembla que només atrau sectors situats sobre la Diagonal. El centredreta català està oferint un espectacle insòlit de divisions, candidats i manca de proposta: l’exconsellera Munté, guanyadora d’unes primàries del PDeCAT, però també hi ha qui parla de Joaquim Forn, l’exconseller Ferran Mascarell que s’autoproclama no se sap ben bé en nom de qui, de la Crida puigdemoniana? O un ciutadà, Jordi Graupera, que vol fer unes primàries entre tots els independentistes. Però l’independentisme té un altre partit, ERC, que malgrat el seu nom, esquerra, està fent en els darrers anys coalicions electorals i governs amb forces de dreta i aplicant polítiques molt allunyades de l’esquerra; aquest partit, després de fer primàries i triar un candidat, no ha tingut cap escrúpol per canviar-lo a dit per un cognom il·lustre a l’alcaldia de Barcelona, tot esperant que aquest  aporti els vots que no li donaria la seva trajectòria personal. Deixo de banda, ara, l’escandalós intercanvi de càrrecs entre Maragall i Bosch que, curiosament, no ha provocat cap reacció notable. L’esquerra també té dues forces que la volen representar: el PSC, amb un candidat elegit en primàries, però que no gaudeix d’una gran estima entre els seus, que no paren de buscar-li una substitució, i els Comuns, amb Ada Colau, l’alcaldessa actual, amb només onze regidors. Segons les enquestes, la radiografia actual apunta a un combat a dues bandes pel primer lloc entre Colau i Maragall, però encara hi ha molta partida per jugar.

De moment, i seguint la tradició d’ICV als ajuntaments, seria bo que els Comuns presentessin un bon balanç de la seva gestió, amb els encerts, amb els errors i amb un acurat detall de les propostes electorals assolides, de les que estan en marxa i de les que segueixen pendents, explicant-ne les raons dels retards. També valdria la pena que ho fessin les altres forces, ja que l’oposició també té responsabilitats i no sempre, ni de lluny, ha actuat en defensa dels interessos de la ciutadania. Si no ho fa cada partit, estaria bé que ho fessin els Comuns, ja que diverses actuacions, beneficioses per a la ciutat,  han quedat al calaix per falta de suports.

Personalment, i ja ara, un primer  retret global al govern de la ciutat: no s’ha comptat com era necessari i d’esperar amb la gent i la seva participació per superar l’insuficient nombre de regidors i la sí previsible resistència de la dreta davant les polítiques més progressistes del govern. Ja sé que no és fàcil, però també sé que és imprescindible.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 32

Comentaris (1)

  • Josep M. Rodríguez Rovira

    Eulàlia, et fel.licito per aquesta, podriem dir-ne, apertura de la campanya per les el.lecions municipals de Barcelona. No podem demorar la nostra movilització, que altres ja fa setmanes que no paren.
    Comparteixo en gran mesura el teu analisi i plantejament.
    Espero que ens anirem veient a “l’arena” de la campanya.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top