Quin referèndum? Revisat per Revista Treball a . La sentència del Tribunal Constitucional (TC ) sobre l´Estatut d´Autonomia de Catalunya significà un xoc entre dues legitimitats, la del TC i la del vot democrà La sentència del Tribunal Constitucional (TC ) sobre l´Estatut d´Autonomia de Catalunya significà un xoc entre dues legitimitats, la del TC i la del vot democrà Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Quin referèndum?

Quin referèndum?

La sentència del Tribunal Constitucional (TC ) sobre l´Estatut d´Autonomia de Catalunya significà un xoc entre dues legitimitats, la del TC i la del vot democràtic de la ciutadania. Empat de legitimitats. Empat que només el pot desfer la voluntat de la ciutadania expressada en un referèndum. La negativa del govern del PP a regular i autoritzar el referèndum es contestà, a Catalunya, amb la celebració d´una consulta el 9-N, mobilització que va ser tan important socialment com ineficaç en la dinàmica política.

El president de la Generalitat, aleshores Artur Mas, va avançar les eleccions catalanes al 27 de setembre, qualificant-les de plebiscitàries, amb l´objectiu que els partits independentistes aconseguissin la majoria absoluta de vots i que els resultats d´aquestes eleccions legitimessin endegar un procés independentista.

Els resultats del 27-S, però, no van donar majoria de vots als partits que defensaven la independència, tot i que després d´aplicar la Llei d´Hondt els seus diputats/es són majoria en el Parlament.

Doncs bé, malgrat no aconseguir la majoria de vots, JxSí va construir la fal·làcia que el poble de Catalunya havia expressat un mandat democràtic d´orientar Catalunya cap a la independència i, en coherència amb aquesta fraudulenta interpretació, va construir un full de ruta independentista evidentment unilateral. El dret a decidir no el tenia la ciutadania, sinó que se´l quedaven JxSí i la CUP.

La creació de la Comissió del Procés Constituent (CPC), a l´inici de legislatura, fou el instrument que JxSí utilitzà per legitimar parlamentàriament el seu full de ruta independentista. És en aquest punt on ens apareix un primer interrogant: hem de contribuir a legitimar un full de ruta que es fonamenta en una tergiversació greu de la voluntat de la ciutadania expressada el 27-S? Un govern o una majoria parlamentària pot decidir sense majoria social iniciar una aventura d´aquestes característiques? En els espais o iniciatives unilaterals creades a la llum del full de ruta independentista, hi hem de participar?

La meva resposta es NO. Ja que estem davant, a parer meu, d´una greu tergiversació i vulneració de la voluntat fins ara expressada pel poble de Catalunya.

Amb tot, ICV en prova de bona voluntat i de consens, va participar en els treballs de la CPC.

La finalització brusca de la CPC, decidida per JxSí i la CUP sense haver acabat ni els treballs ni les compareixences previstes, així com les conclusions conjuntes de JxSí i la CUP, palesen un cop més dues qüestions : 1.- La pura instrumentalització de la Comissió. 2.- La negativa de JxSí i la CUP d´acceptar diàleg sobre plantejaments que no siguin la independència .

Les conclusions de la CPC, que votaren favorablement només JxSí i la CUP, recullen a l´engròs la línia argumental de les propostes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), en el seu Llibre Blanc “La Transició Nacional de Catalunya” i anuncien el moll de l´os del contingut de la intervenció del president Puigdemont en el debat de la qüestió de confiança.

En síntesi, diuen que el procés constituent constarà de tres fases: una primera de procés participatiu, una segona de desconnexió amb l´Estat i una tercera fase de ratificació a nivell popular mitjançant referèndum .

Carles Puigdemont va anunciar que al juliol s´estarà en condicions de fer la desconnexió, ja que s´hauran aprovat tant les lleis de desconnexió com les de transició jurídica i les estructures d´Estat, i el mes de setembre es produiria el referèndum de ratificació de la desconnexió, és a dir, ratificació de la declaració unilateral de independència.

Sense entrar a considerar el grau de viabilitat (o inviabilitat) d´aquesta proposta,   és evident que la naturalesa d´aquest referèndum no permet a la ciutadania decidir sobre els diversos escenaris de futur de Catalunya, sobre quina relació volen amb Espanya o si no la volen, sinó tot el contrari, un referèndum tancat exclusivament a la ratificació de la independència. Aquest es el significat polític, a parer meu, del referèndum que se´ns planteja. Deixant de banda, avui, el debat sobre si ha de ser vinculant, pactat, consultiu o el que calgui.

Per tot això, entenc que cal denunciar aquest referèndum com una peça més del conjunt de peces d´un procés cap a la independència unilateral, i com he dit més amunt, sense mandat democràtic, que en lloc de possibilitar a la ciutadania el coneixement i les decisions sobre les diverses opcions possibles, de forma igualitària, el redueix a la proposta independentista.

Dit d´una altra manera: no estem davant d´un referèndum on la ciutadania decideix quin camí triar, sinó un referèndum on l´actual govern demana ratificar el camí que ells han decidit i emprès. Un camí que no té el suport de la majoria de la població catalana.

Un acord sobre el referèndum, al meu entendre, sols pot passar per retornar a la idea primigènia. Un referèndum on el poble de Catalunya decideix el seu horitzó. Mentrestant, i en coherència, cal una aturada de totes les iniciatives que donen per decidit que l´únic horitzó és la independència, fins que la voluntat de la ciutadania s´expressi en quin sentit vol avançar.

Més enllà de la nostra proposta de referèndum, cal que ICV, partint de tot el que hem anat elaborant, formuli el seu propi full de ruta. Obert al diàleg de tots els partits i moviments socials que aspiren a una Catalunya més sobirana, més justa i més igualitària.

Una consideració final: sovint en el tema nacional hem estat massa pendents, amb por fins i tot, que se´ns situés en un o en un altre bàndol, renunciant un xic a expressar més clarament les nostres posicions. No sé, fins i tot, si hem estat més preocupats per aparèixer equidistants que per explicar amb claredat el nostre projecte.

Nosaltres no tenim res del que avergonyir-nos en la defensa dels drets i llibertats nacionals, ni abans ni ara. Tot el contrari; no hi ha cap organització política que pugui mostrar un full de serveis al país com el nostre.

Sé, per experiència pròpia, que no és fàcil mantenir públicament les nostres posicions polítiques en temes com aquest, complexos i polaritzats, carregats d´emocions, quan a més som minoria. Però és absolutament necessari passar del “amb compte que no ens esquitxi o passem de puntetes” que de vegades hem interioritzat per “voler liderar nous horitzons per a Catalunya”.

(Article escrit abans de l’aprovació de les resolucions en el debat de política general del passat 6 d’octubre de 2016)

Autor/Autora

Joan Saura

Militant d'ICV

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top