Qui té por de l’economia social i solidària? Revisat per Revista Treball a . En els darreres mesos s’han difós diferents acusacions als governs municipals dels ajuntaments de Barcelona i Madrid per la seva promoció i opció a favor de l’e En els darreres mesos s’han difós diferents acusacions als governs municipals dels ajuntaments de Barcelona i Madrid per la seva promoció i opció a favor de l’e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Qui té por de l’economia social i solidària?

Qui té por de l’economia social i solidària?

Qui té por de l’economia social i solidària?

En els darreres mesos s’han difós diferents acusacions als governs municipals dels ajuntaments de Barcelona i Madrid per la seva promoció i opció a favor de l’economia social i solidària. Partits polítics i mitjans de comunicació han difós diferents tipus de missatges en aquesta direcció. Alguns exemples:  “Lluvia de contratos municipales para la ‘cantera’ de BComú”, així titulava La Vanguardia el 25 d’octubre. I coincidint amb aquesta notícia, una publicació del PDeCAT atacava el govern de Barcelona En Comú acusant-lo d’oferir ajuts d’escàndol a entitats de l’economia social i  solidària. Uns mesos abans, El País titulava: “Carmena dio 300.000 euros a la firma de una impulsora de Ahora Madrid”, i El Mundo:Carmena subvencionó a 21 personas de cooperativas vinculadas a Ahora Madrid y el 15-M”. El regidor del Partit Popular a l’Ajuntament de Madrid Henríquez de Luna fa pocs dies sentenciava: «Su ‘Economía Social’ es su ‘Economía Alternativa’, la que beneficia a los suyos.

Aquestes informacions i acusacions semblen tenir dos objectius. Per una banda, es denuncien suposades irregularitats dels governs municipals. Corrupció. Cadascuna d’aquestes informacions ha estat resposta, aclarida, i per ara no ha donat lloc a cap procés judicial. És a dir, per ara no hi ha acusació en ferm. Tota vigilància serà poca per evitar que aquells projectes polítics que han arribat a les institucions reivindicant fer política d’una altra manera caiguin en pràctiques que els facin equiparades amb partits que tenen una llista massa llarga d’antecedents.

El segon objectiu d’aquestes denúncies públiques és en el que voldria centrar aquest article. Aquestes acusacions de mitjans i partits, de manera explícita o implícita, es converteixen en un atac a l’economia social i solidària. En un moment de creixement d’aquesta manera d’entendre i practicar l’economia, determinats sectors semblen preocupats per veure afectada la seva situació dominant. La intervenció del regidor Henríquez de Luna és especialment clara al respecte.

Aquests atacs i intents de criminalització de l’economia social i solidària han provocat diferents respostes des de les entitats i les persones implicades. Veiem les darreres que s’han fet públiques a Catalunya. L’Associació Economia Social Catalunya (AESCAT), impulsada per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Confederació – Patronal del Tercer Sector Social de Catalunya,  la Xarxa d’Economia Solidària, la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya i la Federació de Mutualitats de Catalunya, té més de 7.422 organitzacions, 139.000 treballadors, 2 milions de persones sòcies cooperativistes i 7.853 milions de facturació. Aquesta associació ha manifestat la seva “preocupació per la instrumentalització de l’Economia Social en l’enfrontament entre partits” i demanen “consens ampli per caminar cap a un model socioeconòmic que posa la persona i les seves necessitats al centre”.

Una de les entitats que impulsa l’AESCAT, la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, que representa més de 300 iniciatives d’economia social i solidària al territori català, va més enllà, i destacava en el seu comunicat: “Malgrat l’intent de criminalització del suport per part de l’Ajuntament de Barcelona a l’economia solidària, considerem una bona notícia que l’administració pública, des de diferents àmbits, faci passes encaminades a una contractació més pública i responsable, fomentant el creixement d’un model que posa a les persones al centre de les relacions econòmiques. Després de dècades on el model de política econòmica urbana, a Barcelona, es basava sobretot en la concertació públic-privada capitalista, ens sembla una bona notícia que s’estigui avançant en la concertació públic-cooperativa-comunitària, en tant que pràctica per a la democratització de l’economia de la ciutat i on el conjunt de la població pot ser agent de la política econòmica orientada al bé comú”.

L’economia social i solidària no és nova, té una llarga tradició, com destaquen des d’ AESCAT en el seu comunicat. Hi ha ara alguna novetat?  Sí. Què ha canviat ara per rebre aquests atacs? Hi ha governs, com el dels ajuntaments de Barcelona i Madrid, que busquen contribuir a donar una centralitat a aquesta manera de fer economia que fins ara no ha tingut. Les institucions de govern tenen molt a dir sobre el model econòmic que es desenvolupi a les nostres societats. No només les locals, també les autonòmiques, les estatals, les europees… Però la decisió que hi ha en alguns municipis no està arreu.

La contractació pública (recollida i gestió de residus, menjadors escolars, gestió d’equipaments…) és un dels àmbits de més creixement en els darrers anys. Les administracions públiques contracten un volum econòmic de serveis molt gran. Sota quins criteris s’ha de contractar? ¿El criteri més important és el de l’oferta que presenta un preu més baix, o hem de tenir en compte les condicions laborals de les persones treballadores que oferiran el servei, o el seu impacte mediambiental? Des d’ajuntaments com el de Barcelona o Madrid s’està apostant per l’economia social i solidària, establint clàusules socials en els contractes públics que porten a valorar criteris més enllà del preu. El 14% del PIB europeu es dedica a la contractació pública i d’aquest percentatge només la meitat es fa amb criteris socials, malgrat que des del 2014 hi ha legislació europea que ho incentiva.

Hi ha molt camí per recórrer, i les necessitats ecològiques, econòmiques i polítiques del planeta ens ho demanen. Els pròxims dies estarà a Barcelona una de les personalitats que potser està fent més a nivell global per la difusió d’idees a favor d’un canvi econòmic. És el Premi Nobel de la Pau (2006), Muhammad Yunus. Hi haurà qui l’escoltarà amb devoció, a qui no acabarà de convèncer per no ser prou radical, qui el coneix i no sap res de l’economia social o qui el descobrirà per primera vegada… En tot cas, podem aprofitar per continuar pensant amb ell sobre els camins que ens poden portar a un món de tres zeros: zero pobresa, zero atur i zero contaminació. L’economia social ens ho pot permetre. Amb aquestes preguntes reflexives acaba el seu darrer llibre, Un mundo de tres ceros:

“Con una población mundial que se aproxima a los ocho mil millones de habitantes, la reevaluación del concepto de capitalismo resulta más crucial que nunca. ¿Vamos a continuar sacrificando el medio ambiente, nuestra salud y el futuro de nuestros hijos en la búsqueda incesante de dinero y de poder? ¿O vamos a tomar las riendas de nuestro destino del planeta reimaginando un mundo en que estemos centrados en las necesidades de todas las personas, y en el que nuestra creatividad, nuestra riqueza y los demás recursos se conviertan en un medio para atender esas necesidades?”

Per aprofundir en el coneixement de l’economia social i solidària a Catalunya, podem apropar-nos a iniciatives com Pam a Pam, un mapa de l’economia solidària a Catalunya, a la feina que s’està fent des de l’Ajuntament de Barcelona i la seva àrea d’economia social i solidària, a l’informe L’Economia Social i Solidària de Barcelona, coordinat per la Ciutat Invisible i realitzat per l’Anna Fernández i l’Ivan Miró o a Social Bussines City Barcelona, l’organització vinculada a Muhammad Yunus. La seva directora, Paula Veciana, fa uns mesos ens convidava a pensar si ser social és una moda o un canvi de paradigma.

La diversitat de col·lectius, entitats, persones que estan optant per l’economia social va en augment. Va convencent a més i més persones, diferents indicadors ho mostren. Davant de realitats com aquesta, s’acostumen a produir respostes de suport, d’atac o aprofitament. Hi haurà qui s’hi sumarà decididament des de posicions molt diverses i plurals. Hi haurà qui s’hi enfrontarà, com hem vist. També hi haurà qui voldrà fer passar per economia social allò que no ho és. Convindrà dedicar molta atenció i treballar intensament per tal que no es desvirtuï la transformació que està en marxa i impulsar-la decididament.

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 14

Deixa el teu comentari

Scroll to top