Que la regeneració democràtica no ens empitjori la democràcia. Revisat per Revista Treball a . Ja fa un temps que entre molts sectors de la societat es sent a parlar de la necessitat de canviar el nostre sistema polític. Els baixíssims nivells de confianç Ja fa un temps que entre molts sectors de la societat es sent a parlar de la necessitat de canviar el nostre sistema polític. Els baixíssims nivells de confianç Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Que la regeneració democràtica no ens empitjori la democràcia.

Que la regeneració democràtica no ens empitjori la democràcia.

consum_participacioJa fa un temps que entre molts sectors de la societat es sent a parlar de la necessitat de canviar el nostre sistema polític. Els baixíssims nivells de confiança en política, la percepció dels alts nivells de corrupció i la sensació de que cada vegada més els ciutadans es senten allunyats del debat polític, justifiquen que ens plantegem canviar certes figures d’aquest. El problema és que moltes de les propostes es fan sense una reflexió conscient sobre les conseqüències que tindrien. Es parteix de la base de que si alguna cosa no ens acaba d’agradar és millor treure-la: la disciplina de vot, els finançament i suport als partits polítics, els polítics de carrera, la democràcia representativa,…  Poques vegades es pensa en l’escenari que quedaria al treure l’element desagradable. Ni en quines són les conseqüències, desitjades i no desitjades, de suprimir-lo. I cal començar a pensar-hi molt perquè, irònicament, tot i que moltes de les idees venen de l’esquerra, és aquesta la que hi té més a perdre si s’apliquen algunes de les reformes. Com que tinc poc espai, em centraré en un dels temes que em semblen més perillosos, com es la substitució de la democràcia representativa per mecanismes de democràcia directa.

Es parla molt de la necessitat de incorporar noves formes de participació política més enllà del vot. Incorporar els ciutadans a la presa de decisions té múltiples beneficis: millora la legitimitat dels projectes, permet incorporar diferents sensibilitat en la presa de decisions i ajuda a construir una societat més participativa i conscienciada. No obstant, cal anar molt amb compte en substituir aquests processos per la tradicional democràcia representativa, ja que els costos poden arribar a superar els beneficis.

Per començar pot crear desigualtats de participació molt grans. Participar té uns costos: de temps, en alguns casos de diners, però sobretot de recollida i processament de informació sobre el tema sobre el que s’està debatent. Per votar en un referèndum, o encara més participar en una comissió de deliberació i proposta d’idees, cal dedicar un temps a informar-se de quines són les propostes possibles, les seves probables conseqüències i els seus costos. El problema és que aquests costos estan molt desigualment distribuïts. No tothom té el mateix coneixement de base, ni la mateixa quantitat de temps, per poder fer-se una opinió que els permeti participar en un procés de decisió política. Sectors com les mares i pares amb nens petits, treballadors poc formats i professions amb jornades laborals molt llargues, segurament no es poden permetre participar de forma periòdica en la presa de decisions. En aquests processos hi acaben participant sempre un mateix grup de persones i hi queden molt subrepresentats certs sectors, entre ells els més desafavorits. Substituir el sistema de decisió actual per un que crea grans desigualtats de participació entre els ciutadans no és la millor forma de regenerar la política.

Alguns pensareu, amb raó, que aquestes desigualtats ja existeixen en el sistema actual i que les diferències de participació en les eleccions també són notòries. No obstant, les eleccions representatives tenen l’avantatge de que sovint la recollida d’informació es pot fer utilitzant molta informació del passat (si l’actuació del partit en el passat ha estat beneficiosa per als del seu grup, si el votant s’identifica amb el grup al que tradicionalment ha apel·lat el candidat, etc.) i per tant els costos, de una manera o altra, es limiten. A més, en tenir lloc només cada cert temps permeten que moltes més persones puguin assumir els costos que suposa i acabin participant en el procés.

En segon lloc, la política és quelcom més que un exercici de presa de decisions. És també un exercici de reflexió i de proposta de projectes que sovint van més enllà de una política concreta. Sotmetre cada decisió a votació pot implicar que es desincentivi aquest tipus de reflexió més a llarg termini i s’opti per una gestió del dia a dia que no ajudi a construir alternatives coherents.

Amb això no vull dir que no calgui regenerar la política, o que no estigui bé buscar noves formes de participació. Però cal vigilar a l’hora de creure que aquesta pot actuar com a substitut de la tradicional democràcia representativa. I, sobretot, cal vigilar al plantejar propostes de regeneració del sistema, perquè si bé és cert que el sistema és millorable, no ho és menys, que també és molt empitjorable.

 

Autor/Autora

Avatar

Politòloga, estudiant de doctorat a la Univ. of Leicester

Articles publicats : 11

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top