Quan les dones parem, el món s’atura Revisat per Revista Treball a . Fer visible allò què passa quan les dones parem és un dels objectius d’aquesta vaga feminista, que sigui quin sigui el seu resultat, ja ha aconseguit ressonar e Fer visible allò què passa quan les dones parem és un dels objectius d’aquesta vaga feminista, que sigui quin sigui el seu resultat, ja ha aconseguit ressonar e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Quan les dones parem, el món s’atura

Quan les dones parem, el món s’atura

Quan les dones parem, el món s’atura

Fer visible allò què passa quan les dones parem és un dels objectius d’aquesta vaga feminista, que sigui quin sigui el seu resultat, ja ha aconseguit ressonar en moltes, moltíssimes de nosaltres per comprometre’ns i mobilitzar-nos. Plantejar una vaga més enllà de l’àmbit laboral, fent una crida a la vaga de cures, estudis i de consum, desbordant els esquemes tradicionals del que significa una jornada de vaga, ha situat un debat de contrastos prou interessant per constatar la fortalesa dels feminismes.

És una vaga que ens interroga a dones i homes sobre com ens travessen tants segles de cultura patriarcal i, en la mesura que hem anat decidint com participem d’ella, ens hem anat trobant de cara amb tot allò que necessitem resoldre i transformar. I amb tot, haurem fet descobrir algun despistat reaccionari que fer que la vida flueixi cada dia no és un fenomen natural.

Aquest suport massiu a la vaga és un brot d’esperança després de temps molt difícils. Venim de patir uns anys d’una crisi severa i d’una regressió en drets gravíssima i això també explica l’amplia acceptació social de les reivindicacions feministes. Amb aquesta crisi vam aprendre que la conquesta de la igualtat de gènere al nostre marc legal podria tractar-se d’un cruel miratge. Les polítiques d’austeritat, els efectes de la globalització depredadora, la gestió de les dretes corruptes agreujant les desigualtats a base de retallades, ha estat la constatació per a tota una generació que els drets es poden perdre i les condicions de vida, anar enrere. La resposta a aquesta regressió l’està donant contundentment el moviment feminista que avui canalitza el malestar social i impulsa la mobilització al carrer amb una important agenda de reivindicacions feministes.

En el centre d’aquestes reivindicacions estan les desigualtats, les discriminacions i les violències que patim. Les dones parem per fer visibles les càrregues que assumim en les cures de les persones i els treballs no remunerats. Parem contra les desigualtats que patim al món laboral, que ens condemnen a la majoria de nosaltres a unes condicions precàries i a unes pensions de misèria. I parem per dir prou a les violències masclistes que rebem, a totes elles. Fins aquí hem arribat!

En endavant les coses han de canviar. El masclisme és la pitjor xacra que afrontem i no hi ha cap justificació al negacionisme que practiquen dirigents polítics i polítiques que alimenten les tesis neomasclistes.

No ens val amb rentats de cara de governs que fan les nostres vides més precàries. Es tracta de canviar l’ordre establert, desplaçar l’economia salvatge i especulativa com a valor principal per a situar-hi al centre la vida i la reproducció humana. Donar valor a les tasques i els treballs que la sostenen i que fem de forma majoritària les dones, donar valor als drets que la dignifiquen i al planeta que la fa possible. Per construir la societat que necessitem ser cal donar centralitat política als principis i valors dels feminismes. És el camí i l’assenyalem les dones.

Autor/Autora

Cristina Bigordà

Presidenta de Dones amb Iniciativa

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top