Política testosterònica? Revisat per Revista Treball a . Durant els últims temps i molt especialment entre el 6 de setembre i el 27 d’octubre hem assistit a un espectacle polític que molta gent ha qualificat de “testo Durant els últims temps i molt especialment entre el 6 de setembre i el 27 d’octubre hem assistit a un espectacle polític que molta gent ha qualificat de “testo Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Política testosterònica?

Política testosterònica?

Política testosterònica?

Durant els últims temps i molt especialment entre el 6 de setembre i el 27 d’octubre hem assistit a un espectacle polític que molta gent ha qualificat de “testosterònic”. Dos mascles, suposadament alfes, s’han estat desafiant –“que et faig una DUI”, “que et bloquejo amb un 155”– incapaços de dialogar i menystenint el perjudici que la seva obstinació podia causar a institucions, convivència i ciutadania catalanes.

Els mascles alfa són els individus que, dins d’un grup d’animals de la mateixa espècie, ocupen en la jerarquia el lloc més alt. I si dic que Puigdemont i Rajoy –em referia a ells, és clar– ho són suposadament és perquè no estic gens segura que les nostres comtesses electorals impliquin que siguin els millors els qui ocupin les posicions del poder. En qualsevol cas, encara que Puigdemont i Rajoy no puguin ser qualificats de mascles alfa, com a mínim, estan en el lloc d’un mascle alfa. I el que fan aquesta mena de mascles és imposar-se, liderar i ser obeïts per la resta de la bandada. Ja podeu imaginar què passa quan dos mascles així s’enfronten.

Per això, durant aquest dies, hem sentit expressions com “acceptar les condicions de l’altre suposava una humiliació”. Si busquem al diccionari la paraula “humiliació” observem que té dues accepcions molt interessants:

-Ofendre algú en el seu orgull a través de paraules o accions.

-Abaixar, inclinar alguna part del cos en senyal de submissió i acatament.

Ja s’entén que els mascles alfa no poden acceptar ni que se’ls ofengui, ni haver de demostrar submissió.

Una altra expressió que hem copsat aquest darrers temps és que “cedir en les pretensions de l’altre era una mostra de debilitat”, que, òbviament, els mascles líders no es poden permetre.

També hem pogut comprovar que aquesta mena de mascles tenen més certeses i dogmes (quin iuiu, això dels dogmes!) que no pas dubtes. Dubtar no es considera propi d’un capitost.

En definitiva, als mascles alfa els agrada guanyar, imposar-se i tenen tendència a comportar-se bel·licosament.

Aquests comportaments atribuïbles als individus alfes es consideren sovint causats per una hormona que els mascles (tots) secreten amb més quantitat que les femelles: la testosterona, associada –diria que erròniament– a l’agressivitat. I si suggereixo que és equivocada aquesta relació és perquè són ja força els treballs de psiquiatria o bioquímica que la desmenteixen o que la consideren una justificació insuficient de l’agressivitat.

Aleshores, què fa que els mascles tinguin aquests comportaments? Doncs, l’educació, és a dir, la construcció de la masculinitat, basada en el valor –o, com diuen alguns, “tenir collons”–. La virilitat implica tenir força, ser competitiu i guanyar sempre, és a dir, hipertrofiar l’agressivitat i convertir-la en violència. I per a tot això cal no posar-se en la pell de l’altre, ni sentir-ne compassió. Una manera de fer que, potser en una guerra, és la millor però, si el que es vol es no prendre mal, és la pitjor opció.

Així doncs, necessitem política no pas sense testosterona, sinó allunyada de la masculinitat més estereotipada. Necessitem polítics educats d’una altra manera. I, sobretot, necessitem que hi hagi també polítiques, perquè les dones han estat socialitzades partint de premisses molt diferents.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 26

Comentaris (1)

  • Roman Ceano

    Molt encertat aquest article. Crec que precisament l’afartament de la societat catalana de la politica d’enfrontament masclista que han practicat JxSi+CUP amb el PP demanava una candidata femenina. No podia ser Ada Colau perque te feina al ajuntament ni certament Elisenda Alamany que no representa ni a un 15% dels nostres votants.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top