Política o estratègia Revisat per Revista Treball a . Estem davant d’una important crisi política. I que ningú no entengui crisi política com a una cosa catastròfica: no cal que caiem en els tremendismes que alguns Estem davant d’una important crisi política. I que ningú no entengui crisi política com a una cosa catastròfica: no cal que caiem en els tremendismes que alguns Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Política o estratègia

Política o estratègia

strategoEstem davant d’una important crisi política. I que ningú no entengui crisi política com a una cosa catastròfica: no cal que caiem en els tremendismes que alguns ja apunten pel fet que haguem de repetir eleccions si finalment és el cas. El que sí és cert es que potser haurem de tornar a votar perquè els partits no han estat capaços de posar-se d’acord en un pacte, de mínims o de màxims, que permeti governar un país que ho necessita. Espanya, com Catalunya, es va construir en el seu moment sobre un sistema de govern parlamentari, el que vol dir, de forma sintètica i una mica simplista, que la ciutadania escull els seus representants al Parlament (en el nostre cas, al Congrés i al Senat) a través del vot en les eleccions, acte pel qual els hi transfereixen la seva confiança a aquells representants per a què escullin una persona que serà la titular de la Presidència del Govern. Dit d’una altra forma, si tornem a anar a eleccions voldrà dir que els diputats i les diputades del Congrés no se n’hauran sortit en la seva tasca. Una de les causes d’aquesta fracàs està, en la meva opinió, en que els nostres representants no han entès que les coses (el paradigma) han canviat per a tots i que, per aquest motiu, durant un temps com a mínim, no tornaran a produir-se majories clares que permetin unes majories igualment clares que portin a designacions ràpides i raonablement senzilles de presidents o presidentes del Govern. I aquest no és un recordatori als partits “clàssics”, sinó també als nous partits, que de vegades semblen no entendre que les circumstàncies també són noves per a ells i que, per tant, les solucions, també en l’exercici del parlamentarisme, han de ser diferents. Potser la ciutadania vol el pacte, l’enteniment entre els diferents actors polítics. Potser la ciutadania, sense haver oblidat què són les esquerres i què són les dretes, està exigint un acord que reflecteixi una societat canviant que necessita de respostes integrals en les que hi hagi presents diferents perspectives o posicionaments. La nostra societat és cada cop més plural i potser requereix de governs plurals, mestissos, que ho reflecteixin. Parlem de noves maneres de fer però, a l’hora de la veritat, semblaria que les formules còmodes són les d’abans, les del blanc o negre; però, i si això ja no funciona? I si aquest temps és definitivament passat?

Ara bé, potser ens hauríem de preocupar per si aquesta actitud de vella i nova forma de fer política és producte del convenciment de servei públic de la política o de l’estratègia per aconseguir “el” poder. Estem en moments complicadíssims ens tots els àmbits. Ahir, sense anar més lluny, l’Autoritat Fiscal ens deia que per complir el dèficit serien necessaris 4.000 milions d’euros més en ajustos. Aquest context complex i evidentment difícil significa que estar en el govern, participar en les seves decisions, suposarà un desgast brutal, perquè, malgrat que hi ha coses que es poden fer d’una manera diferent, en el món globalitzat i interdependent en què vivim el marge de gestió o governabilitat, sobre tot en algunes qüestions, és més aviat restringit. Per tant, governar significa arriscar-se i, sobretot, prendre decisions de vegades doloroses i, fins i tot, contràries als propis valors. Amb això no vull dir que s’hagi de governar a qualsevol preu i que s’hagi d’estar disposada a passar per alt tots els principis i creences, però sí a ser flexibles, a cedir en determinades qüestions; en definitiva, a fer política per a aconseguir determinats objectius socials. ¿Estan tots els partits disposats a fer aquest pas, o alguns estan pensant en una estratègia a mig termini d’arribar al poder amb una situació econòmica més favorable i, per tat, políticament més amable? Per a mi, l’estratègia és legítima, però no s’adequa al que jo demano de les persones que es dediquen a la política: treballar per als altres, resoldre els problemes de la societat i no buscar el poder com a única finalitat. Alguns diran que sóc naïf. Jo, en canvi, em considero una ciutadana exigent envers els meus representants. Exigeixo   responsabilitat en l’exercici de les seves funcions a les persones a les quals ha donat la meva confiança per governar, ja sigui formant part de l’Executiu, ja sigui controlant fefaent la seva actuació en el Parlament. I assumeixo que podran prendre decisions que no m’agradaran, però que seran suficientment valents i responsables per explicar-me-les sense necessitat d’acudir a mitges veritats o, fins i tot, mentides piadoses. Uns representants que, per la seva banda, estiguin disposats a assumir els riscos de les seves decisions després de rendir comptes amb el seu electorat.

Per tot això, com a ciutadana, a l’hora de fer balanç i decidir el meu vot en aquestes noves eleccions, una de les preguntes que em faci serà: política o estratègia?

Autor/Autora

Argelia Queralt

Professora de Dret Constitucional, UB

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top