Política en curt Revisat per Revista Treball a . Un especulador, als mercats financers, pot apostar a què un valor sobre el qual especula apujarà o abaixarà. Més o menys tots coneixem com funciona. Es compra a Un especulador, als mercats financers, pot apostar a què un valor sobre el qual especula apujarà o abaixarà. Més o menys tots coneixem com funciona. Es compra a Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Política en curt

Política en curt

Un especulador, als mercats financers, pot apostar a què un valor sobre el qual especula apujarà o abaixarà. Més o menys tots coneixem com funciona. Es compra a un preu “x” i es ven –siguin minuts, dies o setmanes després– a un preu més elevat, obtenint un benefici.

En canvi, quan l’especulador creu que aquell valor tendeix a la baixa fa l’operació contrària: ven primer al preu actual i compra més tard a un preu més baix quan l’actiu perd valor, obtenint com a benefici la diferència. Es tracta d’un mecanisme complex que requereix un préstec d’actius entre inversors i que es coneix com operar en curt o short.

Treure benefici a contracorrent pot semblar sorprenent als menys avesats als mercats financers, moralment qüestionable per a una gran majoria i perfectament normal per aquells que operen regularment. Es tracta d’una discussió llarga i difícil de resoldre en quatre línies, però que ens serveix com a punt de partida per a la reflexió sobre la política actual.

La política a casa nostra opera, cada vegada més, com un especulador baixista. Caçant el benefici propi arran de les pèrdues dels altres.

El paper de Ciutadans en el cas Cifuentes és l’operació paradigmàtica d’aquesta forma de fer política short. Una vegada l’escàndol estava confirmat per la mateixa Universitat i el clamor per la seva dimissió era majoritari, Ciutadans –partit que garantia l’estabilitat del govern popular a la Comunitat de Madrid– va preferir allargar la tendència a la baixa del PP madrileny. En rebutjar la moció de censura van preferir desgastar al màxim la figura de Cifuentes, esperant que amb cada dia que s’allargava l’escàndol i ocupava titulars de premsa, ràdio i televisió, els votants del Partit Popular es mourien cap a Ciutadans, reportant-li així al partit taronja uns beneficis a les imminents eleccions del 2019.

El mateix es pot aplicar per entendre o explicar com els partits nacionalistes han gestionat la crisi política catalana. Qualsevol notícia, de qualsevol àmbit, era capitalitzada per devaluar l’altre. Populars i Ciutadans celebraven la fugida d’empreses de Catalunya, que, tot i perjudicar clarament al conjunt de catalans i catalanes, suposava un possible rèdit electoral.

El mateix es pot comprovar en el camp nacionalista contrari. La més que criticable sentència del cas de violació de “La manada” ha servit també de catalitzador per a alguns polítics nacionalistes catalans, com el mateix Puigdemont, per categoritzar la “cultura espanyola” de masclista i violenta.

Operar en curt té molt més risc que fer-ho en llarg, és a dir, comprant el valor amb l’esperança que evolucioni positivament. En operar en curt el benefici està limitat a la diferència entre el preu actual i 0, mentre que les pèrdues són potencialment infinites, ja que el preu pot escalar sense límit. El mateix passa amb aquesta forma de fer política; el benefici que se’n pot treure no és res comparat amb el risc que s’assumeix en practicar-la: deteriorar la democràcia.

Aquest tipus de política en curt és contagiosa, quan un en fa ús provoca incentius a l’altre per replicar el comportament. I quan massa gent busca beneficiar-se de la caiguda de l’altre, tothom acaba prenent mal. Aquest comportament no és exclusiu dels partits, ans el contrari, aquestes actituds són presents en una part gens menyspreable de la societat que s’expressa –sobretot– a través de les xarxes socials. No es tracta d’una majoria, d’acord, però és suficient per a provocar un efecte dominó. Pregunteu a les persones del vostre entorn sobre les perspectives de solució o millora de la política catalana/espanyola. Si hagués d’apostar per una de les dues opcions (millorarà o empitjorarà), per quina es decantaria.

La tendència, en la majoria dels casos, serà clarament pessimista. I depèn de nosaltres, la ciutadania, canviar-ho. Deixar de confiar en aquells que aposten pel “com pitjor, millor”.

La mal anomenada crisi política catalana, ja que es tracta d’una crisi d’Estat, no ha estat la causa d’aquest tipus de política en curt, però ben segur que és un obstacle per sortir-ne. La política basada en la cooperació entre diferents sensibilitats és més necessària que mai. Una política que reconegui que el deteriorament de les institucions no és bo ni per a uns ni per als altres. Una política en llarg on es premiï més l’acord que l’insult.

 

Autor/Autora

Marc Bertomeu

Secretari General de Podem a Barcelona

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top