Podem respirar tranquils? Revisat per Revista Treball a . La victòria de Macron, un personatge perfectament desconegut fins fa pocs mesos, sobre el Front Nacional de Marine Le Pen, aquesta sí ben coneguda i per motius La victòria de Macron, un personatge perfectament desconegut fins fa pocs mesos, sobre el Front Nacional de Marine Le Pen, aquesta sí ben coneguda i per motius Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Podem respirar tranquils?

Podem respirar tranquils?

Podem respirar tranquils?

La victòria de Macron, un personatge perfectament desconegut fins fa pocs mesos, sobre el Front Nacional de Marine Le Pen, aquesta sí ben coneguda i per motius enormement preocupants, ha provocat des de les vuit del vespre de diumenge 5 de maig una sensació d’alleugeriment i de poder respirar tranquils. És raonable a primer cop d’ull, però  deixa tantes incògnites i dubtes, si hom s’ho rumia una mica, que aviat, molt aviat, començarem a tenir insomni.

No val la pena insistir en el desastre que hauria suposat la victòria de Le Pen no només pel que fa a la política interior francesa, sinó també pel que fa a Europa i la seva pretensió de convocar un referèndum per sortir de l’euro i de la UE. Ara bé, què farà Macron? Per la seva trajectòria com a banquer i com a ministre d’Economia de François Hollande, des d’on fou  impulsor de la reforma laboral  tan contestada pel sindicalisme i pels treballadors francesos, per la permanent ambivalència entre la dreta i l’esquerra –normalment això  vol dir que hom està més aviat a la dreta–, per les concrecions del seu programa on proposa endurir la reforma laboral, impulsar la mateixa Europa dirigida per Alemanya a qui no pensa portar la contrària, retardar l’edat de jubilació, prioritzar la seguretat i la defensa… Per tot això, les perspectives, al menys per a l’esquerra, no són gens estimulants, i expliquen l’elevada abstenció d’aquestes eleccions presidencials on molts votants de Mélenchon han preferit quedar-se a casa que fingir el suport a un inexistent front republicà que el 2002 enlairà Chirac per barrar el pas al Front Nacional de Jean Marie Le Pen.

Hi ha, a més, un immediat desafiament: les eleccions legislatives del 18 de juny, en primera ronda, on serà molt interessant veure si el moviment creat per Macron, En Marche –amb les inicials del nom del líder, Emmanuel Macron, fet que no indica humilitat precisament–, si aquest moviment, deia, serà capaç d’estructurar candidatures a totes les circumscripcions franceses o a quines sí i a quines no, a qui donarà suport si no té candidatura pròpia a la primera volta i a qui la donarà en la segona volta si la seva ha quedat eliminada. No és senzill crear del no res un partit seriós, compromès i fiable. Tenim exemples ben propers per comprovar-ho.

La composició del poder legislatiu no és mai una qüestió menor en cap Estat, i tampoc a França. Aquesta vegada, però, serà molt més decisiva que mai, ja que els dos grans partits, conservadors i socialistes, s’han alternat en les presidències i comptaven normalment amb ampli o majoritari suport a l’Assemblea Nacional. En algunes ocasions ha calgut cohabitar, és a dir, president de dretes amb majoria parlamentària d’esquerres o a l’inrevés, però ara, ningú s’atreveix a fer previsions de com aniran les majories. No cal ser gaire imaginatiu per suposar que si les forces d’esquerra obtenen uns resultats bons i amb capacitat de condicionar la política del president i dels diputats que pugui obtenir En Marche, la política francesa interna i externa serà molt diferent de la que es durà a terme si són els diputats de dretes els qui faciliten el govern de Macron.

Per això, una vegada hem respirat una mica alleugerits i tranquils, hem de posar-nos a pensar en les eleccions legislatives i desitjar que els seguidors de Mélenchon mantinguin i incrementin la seva mobilització i el seu entusiasme, així com que els socialistes hagin aprés la lliçó i sumin forces amb l’esquerra tot oferint, a la primera volta, programes dignes del seu nom i de la seva millor tradició. Podem dir que hem aprovat el primer examen, però la prova final encara s’ha de jugar i de guanyar.

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 24

Deixa el teu comentari

Scroll to top