Per una transició ecològica justa Revisat per Revista Treball a . L’enunciat de “transició ecològica justa” és el paradigma d’un canvi necessari per evitar el col·lapse climàtic. Defineix una necessitat imprescindible davant l L’enunciat de “transició ecològica justa” és el paradigma d’un canvi necessari per evitar el col·lapse climàtic. Defineix una necessitat imprescindible davant l Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Per una transició ecològica justa

Per una transició ecològica justa

Per una transició ecològica justa

L’enunciat de “transició ecològica justa” és el paradigma d’un canvi necessari per evitar el col·lapse climàtic. Defineix una necessitat imprescindible davant la situació actual de canvi climàtic, és una qüestió de supervivència. L’adjectiu de “justa” determina que es vol realitzar amb els mínims costos social possibles, com repeteix de forma reiterada el govern: “Sense deixar ningú enrere”. Ens trobem davant d’un plantejament necessari, just i lloable, però cal dir que portar-lo a la pràctica no estarà exempt de problemes, tensions i conflictes socials. Això serà una realitat afegida a la confrontació política extrema que estan portant a terme les dretes a Espanya.

Tota transició comporta canvis profunds, i aquesta transició ecològica comporta un canvi en profunditat, a molts nivells i en molts aspectes de l’actual forma de produir i de viure. No és un canvi senzill i, per tant, comportarà que molta gent i molts sectors es vegin afectats en la seva vida i en el seu treball actuals. Hi ha diversos sectors que poden desaparèixer i això afectarà milers de llocs de treball. També és cert que apareixeran altres sectors, amb nous llocs de treball, de resultes de la transició ecològica i digital. Però  no es correspondran els que desapareixen amb els que es creïn ni en quantitat ni en qualitat.

És per això que dir que es vol fer de forma “justa”, quan s’utilitza aquesta concreció, és perquè es dona de forma realista per descomptat que hi haurà damnificats, molta gent de diversos sectors es pot veure afectada inicialment de forma negativa pels canvis. Això comportarà, sense cap mena de dubte, conflictes derivats de l’afectació subjectiva dels canvis.

La transició ecològica justa comportarà un canvi tan substancial com prioritzar de forma irreversible la utilització d’energies netes en lloc de combustibles contaminants. Això afecta els sistemes energètics, però també suposa un canvi en molts sectors, com són els transports o l’agricultura, només en el camp de la mobilitat.

Tots recordem encara els conflictes derivats de la reconversió industrial o del tancament de les mines, situacions derivades d’un canvi incomparablement més petit que l’actual. No hi ha dubte que ara hi ha uns fons europeus que han de poder servir per fer que aquests canvis es facin de forma més justa, amb compensacions pels sectors més afectats, i amb processos de formació, de recol·locació, de subsidi o, eventualment, de jubilacions per a les persones afectades. Però, tot i així, no significa que els conflictes no es produeixin, especialment si hi ha interessos polítics per aguditzar-los o capitalitzar-los.

Recordem com a França un tema referent a la pujada del preu del gasoil va provocar el moviment de les ‘armilles grogues’ que ha perdurat en el temps i que ha estat de gran conflictivitat i violència. Els necessaris canvis poden provocar reaccions conservadores dels afectats, especialment si no es fan amb cura.

Els canvis cap a les energies netes tindran fortes repercussions en molts sectors i afectaran directament molts sectors productius i la vida de molta gent. Un canvi necessari que caldrà fer amb molta cura per evitar efectes negatius que siguin causa de conflictes.

Ja hem pogut veure com canvis positius han tingut respostes negatives. La gratuïtat de les autopistes i el debat sobre un possible cànon de manteniment per als usuaris de les autovies i autopistes ha portat a un debat entre els favorables a què siguin els usuaris els qui ho paguin i els que pretenen que ho paguin tots els contribuents. També s’estan donant controvèrsies sobre les implantacions de parcs eòlics o planters fotovoltaics que, davant d’una falta de definició clara, ha portat a l’oposició de defensors del paisatge, amb més o menys raó, o l’oposició de poblacions agrícoles que es veuen perjudicades. I és que qualsevol canvi, per positiu que sigui, implica contradiccions i la necessitat d’establir prioritats, i perquè hi ha molta gent que defensa teòricament un canvi energètic més ecològic però “no davant de casa seva”. Per exemple, cal destacar que en pocs anys un territori com Catalunya tindrà una forta insuficiència energètica derivada del tancament de les nuclears i les moratòries per implantació d’energies renovables o l’oposició a la importació d’energia des d’Aragó a través de línies de molt alta tensió.

Una repercussió molt directa del canvi energètic afectarà tot el que fa referència a la mobilitat. Això ja en el seu inici serà conflictiu per a una bona part de la població que utilitza especialment el gasoil en els seus vehicles, que quedaran desfasats. També tindrà una gran repercussió en el sector agrícola pel que fa a la utilització dels tractors, prop d’un milió en l’actualitat, que funcionen per gasoil. Però aquest canvi afectarà en major mesura els transports de mercaderies, especialment els de llarga distància. No serà només el fet del canvi energètic sinó la necessitat de potenciar el transport més sostenible, que és el ferroviari, enfront del de grans vehicles de motor. Cal afegir que es tracta d’un sector amb una presència important de petites empreses i autònoms.

La mobilitat per carretera al nostre país representa el 95% de les emissions d’efecte hivernacle. Espanya és el país que més fa servir el transport de mercaderies per carretera, en un 95%, enfront del 2% que ho fa per ferrocarril. Aquest parc de camions és el més envellit d’Europa amb una mitjana de 12,4 anys. Tot això encara s’agreuja més en el cas de vehicles pesants que efectuen els recorreguts de llarga distància. El parc mòbil de camions pesants o mitjans puja a uns 560.000 vehicles. I el sector del transport de mercaderies per carretera ocupa prop d’un milió de llocs de feina (entre treball directe i indirecte). Un aspecte que pot ser positiu en el sector és el fet del mateix envelliment de la flota de vehicles així com el de les plantilles. Avui en dia ja hi ha un dèficit de 15.000 camioners i el 72% de la plantilla té actualment més de 50 anys.

La situació d’aquest sector i com s’abordi la seva necessària actualització derivada de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic tindran una forta repercussió i gran transcendència. El transport de mercaderies afecta el proveïment de la població i dels sectors productius, i té una importància decisiva tant en l’àmbit intern com en l’exportació. És evident que caldrà una política de recursos públics important per a evitar una crisi en el sector i establir propostes de suport i compensació per a totes les persones treballadores que es puguin veure afectades. Caldrà buscar fórmules de recol·locació, subsidis o jubilacions adequades que evitin una repercussió negativa que podria comportar conflictes socials rellevants. I aquest és només un exemple entre molts.

Si es vol evitar que el canvi comporti convulsions i forts conflictes socials, amb efectes polítics no desitjats, cal fer-lo amb mesures socials i econòmiques que compensin de forma adequada els sectors socials i productius afectats i el conjunt de la població.

El canvi energètic i digital és imprescindible per establir noves formes productives i per donar un salt fonamental cap a la productivitat i competitivitat de la nostra economia amb la consegüent millora de vida futura. Però aquesta opció política i econòmica necessària per al futur del país ha d’estar acompanyada d’una lluita decisiva contra la desigualtat social, per a la millora de la situació de la població treballadora mitjançant l’estabilitat dels llocs de treball, eliminant la precarietat i l’economia submergida, amb salaris i condicions de treball dignes, la qual cosa comporta un marc de relacions laborals a l’altura dels canvis.

En definitiva, la transformació i la modernització econòmica i productiva derivada del canvi digital i energètic ha d’anar acompanyada d’un canvi de les relacions laborals i socials que comportin una millora de la situació social i una disminució de la desigualtat social existent.

Autor/Autora

Manel Garcia Biel

Economista, sociòleg i sindicalista

Articles publicats : 16

Deixa el teu comentari

Scroll to top