Per una política migratoria europea més humana i més justa Revisat per Revista Treball a . El 20 de setembre es publicava el Nou Pacte de Migració i Asil de la Comissió Europea. Érem moltes les que estàvem esperant aquestes noves línies generals i que El 20 de setembre es publicava el Nou Pacte de Migració i Asil de la Comissió Europea. Érem moltes les que estàvem esperant aquestes noves línies generals i que Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Per una política migratoria europea més humana i més justa

Per una política migratoria europea més humana i més justa

Per una política migratoria europea més humana i més justa

El 20 de setembre es publicava el Nou Pacte de Migració i Asil de la Comissió Europea. Érem moltes les que estàvem esperant aquestes noves línies generals i que havíem dipositat esperances en una política migratòria comuna que canviés l’enfocament de la seguretat per un enfocament més basat en els drets humans.

Lluny de basar la política migratòria en l’acollida de persones migrants i refugiades, el nou Pacte cristal·litza les polítiques de control de fronteres i les amplia pel que fa a reforços de Frontex i a l’externalització de fronteres. Per si fos poc, el nou document inclou una mena de ‘solidaritat a la carta’ en què els Estats membres poden decidir si s’acullen o si ‘patrocinen la tornada’ d’aquestes persones a través de finançament als països que més pressió migratòria pateixen.

Aquest és el cas d’Espanya, un país fronterer que ha hagut de gestionar pràcticament en solitari la pressió migratòria a Ceuta, Melilla, Algesires i ara, principalment, a les Canàries. També és el cas de Grècia, Itàlia i Malta. Països on la dreta i l’extrema dreta s’han aprofitat de l’acumulació de migrants i refugiats en campaments o en els CIE per fer créixer les polítiques de l’odi i el rebuig i amb això guanyar-se un grapat de vots.

Sens dubte, aquest nou Pacte suposa una victòria per als països de nord i especialment on governa l’extrema dreta, que han condicionat la solidaritat dels diferents pobles d’Europa. Una solidaritat que s’expressa constantment a través d’una societat bolcada en l’ajuda humanitària i que es va des de les comunitats autònomes, els ajuntaments, les entitats locals i les ONG professionalitzades i fins a les associacions veïnals dels pobles més petits de la geografia europea. Malauradament, les diferents societats europees han demostrat i estan demostrant estar més a l’altura que els seus governs pel a humanitat es refereix.

Davant d’aquesta situació, el Govern d’Espanya té un repte important. Entenem la dificultat que suposa negociar a nivell europeu unes polítiques diferents de les que fins ara la Unió Europea ha estat aplicant, però tenim el deure moral, i no només moral, sinó també des del punt de vista de el Dret Internacional, d’estar a l’ altura d’un repte migratori i de refugiats que ACNUR estima sense precedents a nivell mundial.

Mogudes pel desconeixement de la posició que el nostre Govern vol prendre a Europa, la passada setmana vam interpel·lar la ministra d’Exteriors González Laya. Val a dir que la resposta de la ministra ens va agradar, d’una banda, però ens va intranquil·litzar per un altre.

González Laya va anunciar en primícia sis posicionaments a defensar davant la resta d’estats membres que volem analitzar. En primer lloc, el Govern creu que cal ampliar i incrementar les capacitats i instal·lacions d’acollida, especialment per a dones i nens. Sens dubte és una bona notícia si parlem d’acollir i, especialment, posar el focus en els més vulnerables. Ara bé, si del que estem parlant és d’ampliar les capacitats dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) o els Centres d’Acollida Temporal d’Estrangers (CATI), vol dir que anem a aprofundir encara més en el problema que aquests centres estan generant pel que fa a vulneració de Drets Humans. Els CIE i els CATE segueixen privant de llibertat a persones que no han comès cap delicte sinó una simple falta administrativa i que haurien de poder gaudir de llibertat.

La següent mesura anunciada per la ministra ens sembla del tot encertada. Es tracta de la petició per part del Govern de l’accés a tots els serveis públics bàsics per a tothom, independentment de la seva condició migratòria, és a dir, sense fer distinció entre migrants econòmics o refugiats. En aquest sentit, és urgent que Espanya serveixi d’exemple amb el centenar de menors en edat obligatòria d’escolarització que viuen a Melilla des de fa anys, alguns nascuts a la pròpia comunitat autònoma i que segueixen sense escolaritzar tot i la sentència del Comitè Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides, que obliga Espanya a escolaritzar, i del pronunciament del mateix Defensor del Poble.

En tercer lloc, la ministra va parlar d’un nou sistema àgil i solidari que permeti el rescat i desembarcament responsable de pasteres interceptades en alta mara. Aquesta també és una qüestió molt important i cal destacar que el nou Pacte de Migració i Asil la recull adequadament, gràcies a una resolució de Parlament Europeu que, per fi, deixa de criminalitzar les ONG o embarcacions de pesquers que rescaten persones en perill de naufragi a alta mar, evitant així que segueixin morint éssers humans intentant creuar el mar sense condicions per fer-ho i complint amb el dret internacional.

En quart lloc, el Govern apostarà per procediments ràpids i amb garanties per determinar si les persones que arriben són refugiades, és a dir, possibles demandants d’asil o immigrants econòmics. La veritat és que costa creure que es pugui ser ràpid i garantir els drets humans d’aquestes persones alhora. Per assegurar aquesta qüestió no podem basar-nos en la nacionalitat o la procedència d’aquestes persones, ja que hi ha països que no necessàriament estan en conflicte on també es vulneren els drets humans de les persones per raó d’ètnia, gènere, identitat de gènere, religió o tendència sexual i que, a hores d’ara, la UE i Espanya els consideren ‘països segurs’. És el cas del Marroc, Algèria o Turquia.

La cinquena mesura que l’executiu espanyol vol impulsar és el retorn de totes les persones migrants que han entrat de forma irregular i que no tenen dret a protecció internacional, segons la UE. Com dèiem en l’anterior punt, si el criteri és la procedència o la nacionalitat, es pot considerar a persones que han patit vulneracions de drets humans en origen i en trànsit, migrants irregulars potencials a retornar als seus països d’origen cometent així una injustícia.

En sisè lloc, la ministra vol apostar per vies de migració regular per lluitar contra les màfies, tot i que també és de l’opinió, que no compartim i que entraria dins del marc de la criminalització d’ONGs, que hi ha persones o organitzacions ‘benintencionades’ que fomenten les màfies intentant ajudar a persones irregulars a creuar la frontera. És de vital importància que el Govern aposti per les vies legals i segures per lluitar contra les màfies i per poder garantir un autèntic compliment dels drets humans. Només aconseguint visats en origen o en trànsit podem garantir que aquestes persones arribin a Europa sense ser explotades o maltractades per organitzacions criminals i sense necessitat de reforçar amb quantitats ingents de diners dels controls policials de les nostres fronteres. És millor que aquest finançament el destinem a l’acollida i inserció d’aquestes persones que, en darrera instància, només busquen la seva supervivència o una vida millor per a elles i les seves famílies.

Discrepem amb el Govern que els acords que té Espanya amb el Marroc en política migratòria siguin un exemple a seguir per a la resta de la Unió Europea, ja que són un clar model d’externalització de fronteres i de delegació del nostre deure d’acollida i de respecte pel dret internacional a països tercers on es vulneren sistemàticament els drets d’aquestes persones.

D’altra banda, veiem amb molt bons ulls que el Govern vulgui promoure una diplomàcia humanitària, una diplomàcia pública que des de sempre han exercit actors civils i espanyols al servei de la cooperació i de la solidaritat i que sens dubte són sempre la nostra millor carta de presentació internacional i ens ajuden en les bones relacions amb països tercers.

Finalment, la ministra va anunciar que aquestes mesures es discutiran el 26 de novembre a la reunió de Veïnatge Sud a Barcelona. Esperem que amb la moció que properament es debatrà al Senat tinguem temps de matisar algunas d’aquestes mesures i de portar una postura consensuada a través d’un procés de participació amb les diferents comunitats autònomes, ajuntaments, ONGs i altres actors civils, tal i com demana la pròpia moció.

Autor/Autora

Sara Vilà

Senadora per Catalunya en Comú Podem - Grup Esquerra Confederal

Articles publicats : 5

Deixa el teu comentari

Scroll to top