Per un programa comú de reconstrucció nacional Revisat per Revista Treball a . No cal ser molt perspicaç per adonar-se que Catalunya està passant per un dels moments més transcendents de la seva història contemporània. La deriva política d No cal ser molt perspicaç per adonar-se que Catalunya està passant per un dels moments més transcendents de la seva història contemporània. La deriva política d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Per un programa comú de reconstrucció nacional

Per un programa comú de reconstrucció nacional

Per un programa comú de reconstrucció nacional

No cal ser molt perspicaç per adonar-se que Catalunya està passant per un dels moments més transcendents de la seva història contemporània.

La deriva política dels darrers anys i la irresponsabilitat de l’independentisme han portat les institucions de l’autogovern a una situació molt delicada, fent perillar la seva supervivència i, sobretot, el seu prestigi i confiança entre els ciutadans de Catalunya. Estem parlant d’aquelles institucions que tant va costar de recuperar i que han portat l’etapa de més estabilitat, prosperitat i benestar pel poble de Catalunya. La Generalitat i el Parlament de Catalunya no poden estar més temps en mans de qui les menysprea -en alguns casos, sense embuts, ja que així s’ha manifestat públicament. No podem seguir amb governants i parlamentaris que no respecten la legalitat vigent, perquè ja hem vist com aquestes actuacions van permetre -sinó obligar- el govern de l’Estat a aplicar l’article 155, fet que s’hauria d’haver evitat fos com fos.

L’actuació antidemocràtica dels líders independentistes, actuant des del Govern, sense tenir en compte la voluntat de més de la meitat del poble de Catalunya, vulnerant lleis que ens havíem donat entre tots, conculcant l’Estatut d’Autonomia, utilitzant el Parlament per a fins partidistes, etc., ha provocat una divisió i un greu trencament de la confiança entre els catalans i catalanes. La nul·la assumpció de responsabilitats per la destrossa causada fa impossible pensar que, si seguim governats per la mateixa gent, aquests polítics puguin millorar les seves actuacions.

Si a aquesta situació de crisi provocada per la política durant els anys del procés hi afegim la crisi sociosanitària provocada per la pandèmia i les seves conseqüències, veurem que el país es troba en una situació d’emergència i no hauria de ser necessari remarcar que estem passant per un dels períodes més greus d’incerteses i penúries, en els temps recents, que afecten sobretot les capes populars del nostre país.

Ha quedat palès que tenim un sistema de salut insuficient per respondre amb solvència els reptes que la covid ha posat sobre la taula i, sobtadament, ens ha fet veure com va ser laminat i retallat impúdicament en la crisi precedent.

Tenim unes situacions laborals febles i precàries, provocades per la reforma laboral, que causen la indefensió de molts treballadors i treballadores. També uns sous insuficients, sobretot per als treballadors i treballadores joves, amb els quals és impossible accedir a un habitatge i no permeten portar una vida digna; hem vist cada cop més retallats els drets laborals, drets aconseguits en lluites llargues i difícils i que ara, de cop, desapareixen de les relacions laborals.

Les repercussions econòmiques d’aquesta crisi sociosanitària en la qual estem immersos encara no les podem mesurar, però és ben segur que tornaran a recaure en les persones més febles, tal com ja s’està manifestant en la pèrdua de llocs de treball, en retallades dels serveis socials, en les dificultats per sostenir els sistemes d’ajut social públics, i tantes altres conseqüències que no cal detallar aquí.

Mentrestant, els nacionalistes governants segueixen jugant a la divisió del país, segueixen sense assumir cap responsabilitat de tots els anys que han governat, segueixen culpant els altres de tot, com si ells no haguessin tingut res a veure amb el desastre; dividint constantment el país per tal de seguir governant i administrant el pressupost en benefici d’uns sectors determinats.

Si l’esquerra catalana no és capaç davant d’aquesta situació de presentar un programa comú de reconstrucció nacional, creiem que demostrarà, un cop més, la seva perfecta inutilitat.

Un programa de reconstrucció nacional que serveixi per curar les ferides i divisions que el nacionalisme ha creat en les classes populars catalanes. Que ens permeti avançar com un sol poble, reconstruint la unitat democràtica que s’havia aconseguit en la lluita antifranquista.

Un programa de reconstrucció social que posi sobre la taula la recuperació de drets laborals; un programa fiscal rigorós que assenti unes bases fermes per a una millor distribució de la riquesa.

Un programa de radicalitat democràtica que treballi per fer unes lleis electorals més justes, que millori les formes i el control del finançament dels partits polítics i que erradiqui la corrupció de les administracions públiques; que augmenti la transparència de la gestió, i que sigui capaç de construir uns mitjans de comunicació públics que estiguin al servei de tots els catalans i catalanes.

Si no volem que aquest país acabi desfet, cal redactar un programa comú de mínims, que doni una resposta d’esquerres a la situació d’urgència en què ens trobem. Catalunya no pot seguir més temps en mans de la dreta, encara que es disfressi amb la radicalitat nacionalista de gestos simbòlics i inútils. Ens hi juguem la supervivència com a poble i només l’esquerra pot liderar aquesta reconstrucció.

Per fer-ho possible seria imprescindible aconseguir que la llista més votada en les eleccions vinents fos una llista d’esquerres, no nacionalista, que pogués trencar la dinàmica dels darrers anys i que pogués liderar la formació d’un govern d’unitat i de reconstrucció nacional. Per aconseguir això caldria presentar-se sota una candidatura unitària formada per persones de tots els sectors progressistes no nacionalistes, amb noms independents de prestigi incontestable i oferir a la ciutadania una alternativa engrescadora.

Si en les eleccions que venen, l’independentisme, en qualsevol de les seves manifestacions, torna a estar al voltant del 50 per cent i té majoria per a governar, tornarem a tenir quatre anys d’estancament polític, de polítiques socials de simbolismes estèrils i de realitats de dretes crues i pelades. Per tant, quatre anys més de decadència del país.

És el moment de fer polítiques diferents de les que ha fet l’esquerra catalana en els darrers anys, que tan sols han portat a cedir l’hegemonia política a la dreta hereva dels qui sempre han governat Catalunya. A Catalunya cal fer una autèntica transició.

Ens cal aquella esquerra que va ser capaç de marcar l’únic camí possible per a la Catalunya del futur, que va liderar la lluita antifranquista, que va portar a la recuperació de l’autonomia i que va marcar un camí on hi cabíem tots els qui vivim i treballem a Catalunya, és a dir, un país per a tots els seus ciutadans i ciutadanes.

No podem continuar amb els fracassos d’aquella esquerra que no va saber aprofitar el capital aconseguit en la lluita contra la dictadura, que es va deixar prendre l’hegemonia política i cultural, i que no ha estat capaç de controlar, denunciar i impedir corrupcions i manipulacions intel·lectuals de tota mena. Que s’ha deixat entrampar per l’ambició de poder recollir engrunes del pastís pervers. És el moment d’actuar d’una altra manera, sense subordinació, amb valentia i ambició de liderar el país cap a l’únic futur possible.

Si plantegem una política clara en aquesta direcció, potser tampoc guanyarem, però almenys haurem complert amb el deure de tota força política: oferir una alternativa.

Autor/Autora

Pere Fradera

Dissenyador i artista

Articles publicats : 1

Comentaris (1)

  • Avatar

    Pere

    Llista d’esquerres “no nacionalista”?
    Doncs no n’hi ha. El PSOE és tant o més nacionalista que JxC, però dels altres.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top