Per quan vingui un altre juny… Revisat per Revista Treball a . Una pintada a la paret d’una obra pregonava l’endemà de les eleccions del 15 de juny de 1977 com els catalans i les catalanes (més grans de 21 anys) havien derr Una pintada a la paret d’una obra pregonava l’endemà de les eleccions del 15 de juny de 1977 com els catalans i les catalanes (més grans de 21 anys) havien derr Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Per quan vingui un altre juny…

Per quan vingui un altre juny…

Per quan vingui un altre juny…

Una pintada a la paret d’una obra pregonava l’endemà de les eleccions del 15 de juny de 1977 com els catalans i les catalanes (més grans de 21 anys) havien derrotat al franquisme: En el dia de hoy “derrotadas” las fuerzas facciosas. La democracia ha alcanzado sus primeros objetivos: PSC-PSOE 29,8%, PSUC 18,7%, Pacte Democràtic 15.9%…

Les eleccions a Corts generals (Congrés i Senat) no es van convocar amb caràcter constituent ni es van desenvolupar amb plenes garanties democràtiques. De fet, quan la UCD d’Adolfo Suárez parlava de reforma de la Constitució es referia a reformar Las Leyes Fundamentales del Reino i, més concretament, els anomenats Principios Fundamentales del Movimiento. Tanmateix, el resultat va obrir les portes a l’amnistia i la legalització de tots els partits polítics, va convertir les Corts, ara de debò, en Corts constituents (amb iniciativa parlamentària i no governamental) i va permetre, a la tardor, el restabliment de la Generalitat i el retorn del president Josep Tarradellas. Ras i curt: la ruptura catalana, que maldava per la democràcia a Espanya i l’autogovern a Catalunya.

El proper diumenge tanquem amb la pròrroga de sis mesos un cicle electoral que va començar el maig del 2014 amb les eleccions europees, va continuar un any després amb les eleccions municipals ( i autonòmiques) i va cloure (sense investidura) amb les generals del desembre. I a Catalunya, a més a més, amb les mal anomenades eleccions plebiscitàries del 27 de setembre. Un cicle electoral que ha canviat, si més no, el sistema de partits de la Democràcia ( no de la Transició) espanyola bipartidista. Aquest diumenge però cal reblar el clau. I el vot imprescindible és el d’En Comú Podem, que permeti a Unidos-Podemos i la resta de confluències acabar frec a frec en el recompte electoral amb el PP i, per tant, impossibilitar la continuïtat d’un govern del PP amb l’abstenció del PSOE. Ni “gran coalició”, ni tampoc “gran submissió” del PSOE a les polítiques del PP.

Cal canviar la correlació de forces a la Unió Europea amb la derrota electoral de les polítiques del PP. Cal articular un govern de coalició d’esquerres amb la voluntat política de rescatar la ciutadania colpejada per la crisi. Cal vertebrar àmplies majories en favor de la regeneració democràtica començant per una nova llei electoral que reflecteixi la voluntat popular en la distribució dels escons parlamentaris. Cal reconèixer la naturalesa plurinacional d’Espanya i esperonar la reforma constitucional que permeti, tot seguint la llei de claredat canadenca (de majories qualificades), establir els mecanismes de sobiranies compartides i, d’una manera particular, el dret d’autodeterminació de les nacions i pobles espanyols. Cal, sobretot, canviar l’agenda de la política a Catalunya i articular al voltant d’En Comú Podem, com a pal de paller, el nou catalanisme polític que vol construir fraternalment una nova Espanya i una nova Catalunya amb la màxima independència.

Per tot plegat, ara és l’hora electors, ara és l’hora d’estar alerta, per quan tornem a votar aquest juny, esmolem ben bé la papereta. I com cantava l’Ovidi: “A tot el temps passat. Bon vent i barca nova!”

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top