Per la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona Revisat per Revista Treball a . La campanya proposada per la Plataforma Aigua és Vida (formada per més de 40 entitats, entre les quals es troba Ecologistes en Acció) "Remunicipalitzem l 'aigua La campanya proposada per la Plataforma Aigua és Vida (formada per més de 40 entitats, entre les quals es troba Ecologistes en Acció) "Remunicipalitzem l 'aigua Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » Per la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona

Per la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona

Per la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona

La campanya proposada per la Plataforma Aigua és Vida (formada per més de 40 entitats, entre les quals es troba Ecologistes en Acció) “Remunicipalitzem l ‘aigua a Barcelona” pretén arribar a l’ #Objectiu15000. Quinze mil signatures perquè l’Ajuntament de Barcelona incorpori la pregunta: “Vol vostè que la gestió de l’aigua de Barcelona segueixi sent pública i amb participació ciutadana?” a la multiconsulta que aquesta institució està preparant perquè se celebri al mes de maig o juny d’enguany.

El 2010, després de molts anys d’incidència política, els moviments socials mundials de l’aigua van aconseguir que l’accés a l’aigua i al sanejament fossin reconeguts com un Dret Humà fonamental per a la vida per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Es va donar la coincidència que aquest mateix any la multinacional francesa Suez Environnement va comprar el 75% d’Agbar. També aquest any la justícia va fallar que Agbar no tenia contracte de concessió per proveir la ciutat de Barcelona. El 2013 l’Àrea Metropolitana de Barcelona va constituir l’empresa mixta Aigües de Barcelona sense concurs públic, sense cap estudi que justifiqués que el model mixt era millor que el 100% públic i una avaluació dels actius que va afavorir molt els interessos d’Agbar per sobre dels públics, que són els de tothom. Davant aquest cúmul d’irregularitats, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar la creació de l’esmentada empresa i el procés d’adjudicació. Aquesta sentència va ser recorreguda per Agbar davant el Tribunal Suprem i encara estem a l’espera de la sentència ferma.

En els últims anys, gràcies a les lluites socials s’ha avançat tant a nivell europeu com mundial en la remunicipalització d’aquests serveis. Aquí a Catalunya també s’ha avançat en aquesta línia, amb remunicipalitzacions de casos concrets com Torrefarrera, Montornès del Vallès etc. i les propostes de remunicipalització de l’Aigua apareixien en els programes electorals de formacions polítiques de diferents colors. Aquests temes que fins fa pocs anys ocupaven debats només en espais minoritaris, han passat a tenir una gran centralitat en diversos municipis catalans com Terrassa, Ripollet, Cerdanyola, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Girona i ara Barcelona. A nivell internacional, París ja va fer aquest canvi en el 2010 i només en el primer any va guanyar 35 milions d’euros i va rebaixar les tarifes un 8%. Altres grans capitals com Berlín o Budapest també han remunicipalitzat els serveis d’aigua.

Com ja es dedueix, aquest és un tema de vital importància i més si tenim en compte que ens sobrevolen els mal anomenats Tractats de Lliure Comerç (TLC), que precisament posen el focus en els drets socials i ambientals, als que ells anomenen barreres no duaneres o no comercials. Aquests posen en greu perill, entre altres, la gestió pública dels serveis d’aigua i el seu sanejament. El CETA (el TLC entre la Unió Europea i Canadà) que ja està en vigència provisional, inclou l’aigua en el seu text, malgrat totes les promeses que no seria així i de l’opinió del Parlament Europeu, que en la seva resolució del 8 de setembre del 2015 sobre el seguiment de la Iniciativa Ciutadana Europea pel Dret Humà de l’aigua, demana a la Comissió “(…) que exclogui permanentment l’aigua i el sanejament i tractament de les aigües residuals de les normes del mercat interior i de qualsevol acord comercial”. No obstant això, certes disposicions d’aquest tractat poden portar a una major mercantilització de l’aigua i facilitar l’acaparament per part de les grans corporacions multinacionals. Em refereixo al CETA, per ser de recent aprovació, però tenim molts més TLC sobrevolant sobre els nostres caps i el que més incideix en aquests temes és el TISA, que és l’acord específic en matèria de comerç de serveis i està dissenyat, com tot, al servei de gran capital, no de les persones i el planeta.

L’aigua és un bé comú essencial, per la qual cosa és imprescindible una justa i eficient gestió que de cap manera sigui un negoci. A hores d’ara, estem en un context de sequera, causada pel canvi climàtic i pels elevats consums, tant industrials com d’oci, sense oblidar el perjudicial abús que produeix el turisme i l’agroindústria. És urgent una planificació que vetlli per aquests riscos per sobre dels interessos econòmics: per la qual cosa, ara més que mai hem de reclamar una gestió pública i amb participació ciutadana.

El 15 de desembre del 2017, a la seu de la PAH de Barcelona va ser convocada una assemblea amb l’objectiu de teixir una xarxa ciutadana per demanar la gestió pública de l’aigua a Barcelona a través de l’esmentada multiconsulta. Aquesta Iniciativa Ciutadana és una gran oportunitat de posar sobre la taula un tema de tanta importància i que reiteradament els mitjans de comunicació majoritaris obvien. D’altra banda, el Tribunal Suprem de Justícia properament dictarà sentència definitiva del recurs presentat per Agbar a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar l’empresa mixta que ara irregularment opera. La ciutadania tenim la gran oportunitat de fer-nos sentir i evitar que acords amb béns comuns tan vitals no s’efectuïn d’esquenes i contra els interessos de la ciutadania per afavorir les multinacionals que mercadeixen amb l’aigua.

Per tot plegat, és imprescindible arribar a les 15.000 signatures, per poder presentar-les durant el proper 15 de febrer i fer possible la inclusió de la pregunta i d’altra banda, aconseguir que el plantejament deixi de ser gestió publica versus privada, a ser: en quin moment, com es produirà aquesta reversió i com serà el nou model públic i democràtic de gestió.

Per fer realitat això, la Campanya Remunicipalitzem l’aigua a Barcelona ha aconseguit distribuir més de 1.200 plecs de 50 potencials signatures cadascun, tenir més de 200 persones fedatàries i molts punts fixos de recollida de signatures repartits per gairebé tots els barris de la ciutat, els quals es poden aquí consultar a: https://www.decidim.barcelona/initiatives/i-1/f/188/

Autor/Autora

Fernando D

Activista ecologista, membre de l'ASiA -Associació Salut i Agrocologia- i coordinador tècnic d'Ecologistes en Acció Catalunya

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top