Per la fi de les trinxeres Revisat per Revista Treball a . No hi ha una solució ni immediata ni fàcil a Catalunya. No es pot pretendre arreglar en 10 dies el que s’ha espatllat en 10 anys. El temps de la política no és No hi ha una solució ni immediata ni fàcil a Catalunya. No es pot pretendre arreglar en 10 dies el que s’ha espatllat en 10 anys. El temps de la política no és Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Per la fi de les trinxeres

Per la fi de les trinxeres

Per la fi de les trinxeres

No hi ha una solució ni immediata ni fàcil a Catalunya. No es pot pretendre arreglar en 10 dies el que s’ha espatllat en 10 anys. El temps de la política no és el de twitter o les tertúlies. O no hauria de ser així.

En primer lloc, cal dedicar un bon temps a fer política i tornar a gestionar la realitat, no a vendre unicorns o substituir-ne uns per d’altres. A Catalunya no ens hem inventat ni el populisme, ni la demagògia ni les falses promeses. Això sí, el sentimentalisme, l’infantilisme i el xantatge emocional té nivells extraordinaris. La desconnexió entre polítiques i política és antològica.

Per aquest motiu, el primer objectiu, prerequisit fins i tot, és deixar de cavar trinxeres. I això no és un moviment tàctic, és un canvi total d’estratègia, vista la política catalana de la darrera dècada. La qüestió és deixar de fer més profund el forat. Reconstruir requereix abans deixar de destruir.

Aquesta premissa no és compartida. Junts per Catalunya, PP, Ciutadans i la CUP, per camins diferents, arriben a la mateixa conclusió. Caldrà moure posicions, reposar materials, però la trinxera és el punt de partida. En el món dels adults aquests partits haurien de formar part, d’una manera o altra, de la solució. En el cas del PP i Ciutadans això és, a dia d’avui, un oxímoron. En el cas de Junts, un acudit sense gràcia. La CUP és aquell partit que ha investit Quim Torra i Carles Puigdemont en nom de l’anticapitalisme. Ni volen ni poden deixar la lògica del ‘com pitjor, millor’. Cas a banda és l’extrema dreta: amb ella, sempre i en tot cas, no hi ha res a parlar. Ells no caven trinxeres, el seu hàbitat natural és un pou negre. Com més brutor i pestilència, més benefici.

Junts és un cas excepcional. Mentre PP i Ciutadans segueixen un patró clar -hipernacionalisme espanyolista, dreta econòmica i Catalunya com a peça secundària per obtenir beneficis electorals a la resta de l’Estat-, a Junts han decidit innovar. Una mena de moviment cesarista, caminant a marxes forçades cap a l’identitarisme i el carlisme d’instagram. Potser algun dia, costa de veure quan, es podrà comptar amb ells. Avui és impossible, no per animadversió o antipatia, sinó perquè a hores d’ara Junts és un artefacte inestable, ple de personatges que fins fa poc serien considerats extravagants, friquis i, més preocupant encara, identitaris, amics del ‘trumpisme’ i companys de taula de l’extrema dreta processista, un petit grupuscle que reflecteix un gran problema pels suposats membres d’un partit republicà i de centre-esquerra (sic).

Amb totes les cauteles i escepticismes que es vulgui, l’única opció possible és algun tipus d’acord entre PSC, ERC i comuns. Com a Madrid i a Barcelona. Un dels arguments és que el passat 14-F va possibilitar una majoria d’esquerres que cal traduir en polítiques, en Govern. Tenir Govern ja seria novetat en el país del desgovern i els presidents simbòlics. Però podria ser també d’esquerres. No sigui que, com en els darrers 10 anys, el país on ningú és de dretes tingui de nou un govern liderat o coliderat per la dreta.

Però més enllà, aquest acord no és nostàlgia de tripartit, té valor per ell mateix: ser un acord anti-trinxeres. És un govern on es troben sentiments nacionals diferents, una barreja que sigui una esmena a la totalitat a la gran mentida del processisme i l’espanyolisme, que han acabat deixant clar que quan parlen de poble es refereixen com a molt al 50%.

Som un sol poble si assumim que no tenim només una identitat. Si partim de la base que tenim un conflicte no resolt respecte l’Estat i, a la vegada, un conflicte entre catalans sobre el nostre futur. Som un sol poble si parlem de ciutadania i no de patriotes, si no definim gaire què és poble, perquè quan posem barreres, requisits i condicions, excloem. Si el teu poble són només els que voten com tu o comparteixen Govern amb tu, no estàs parlant de poble, parles de secta o de tribu.

S’ha d’escollir: o dreta o esquerra, o trinxera o diàleg, o pàtria o ciutadania. Els electors han fet possible un acord de govern d’esquerres i catalanista o per la plurinacionalitat. Un triple canvi imprescindible: governar, des de l’esquerra, des de la inclusió. La resta són versions tunejades del processisme.

 

Autor/Autora

Marc Rius

Professor associat de Ciència Política de la UB i director de la Fundació Nous Horitzons

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top