Partit Verd Revisat per Revista Treball a . Ja hem encetat el debat sobre què hem de fer les dones i els homes d'ICV un cop desapareguin les sigles, fruit d'un irreversible concurs de creditors. Aquest es Ja hem encetat el debat sobre què hem de fer les dones i els homes d'ICV un cop desapareguin les sigles, fruit d'un irreversible concurs de creditors. Aquest es Rating: 0
Esteu aquí: Home » L'esquerra verda a debat » Partit Verd

Partit Verd

Partit Verd

Ja hem encetat el debat sobre què hem de fer les dones i els homes d’ICV un cop desapareguin les sigles, fruit d’un irreversible concurs de creditors. Aquest escrit vol ser la meva aportació al debat. L’escric en un to constructiu i amb la voluntat de trobar els mínims comuns denominadors que permetin aplegar al gruix de la militància d’ICV. La meva proposta és constituir un nou partit, un partit verd, amb la gent d’ICV i altres. Un nou partit compromès, al igual que ho ha estat ICV, amb el projecte de Catalunya en Comú. Un compromís amb els Comuns basat en la lleialtat i el respecte a les seves normes de funcionament.

Quines són les raons d’aquesta proposta?

El punt de partida és que estem abocats a un concurs de creditors que liquidarà els 33 anys d’història d’Iniciativa. Alhora, al llarg d’aquest darrers anys, hem participat amb compromís i lleialtat a la construcció del nou projecte de Catalunya en Comú, liderat per Ada Colau. Sempre he pensat, com molts altres militants, que a mesura que el projecte dels Comuns anés madurant arribaria un moment en el qual no tindria cap sentit mantenir ICV si el que ella representava ja ho havien fet seu els Comuns. Ha arribat aquest moment? Jo crec que no. Vull tornar a recordar que liquidem ICV per culpa d’un concurs de creditors. Si l’haguéssim pogut esquivar, estaríem parlant de tancar ICV? Crec que no, i no recordo cap plantejament de que calgués fer-ho ja, i de que ICV es diluís dins dels Comuns.

És cert que caldrà veure el desenllaç de la propera Assemblea Nacional de Catalunya en Comú però, sincerament, ni els veig gaire motivats per obrir aquests debats, ni crec que l’actual pluralisme dels Comuns permeti prendre decisions de tanta envergadura. Tant de bo m’equivoqui i els Comuns facin seu un ideari ecosocialista i demanin l’ingrés al Partit Verd Europeu. El problema quedaria resolt. Ho aniré repetint: tot el que es pugui fer en el marc dels Comuns que no es faci en altres espais.

Però la liquidació d’ICV no ens eximeix a les dones i els homes d’Iniciativa d’un seguit de responsabilitats si volem ser fidels a la nostra història. La primera i més immediata és seguir garantint la presència d’una força verda catalana al si del Partit Verd Europeu (European Green Party, EGP). La ubicació dels partits en les famílies europees -no parlo dels grups al Parlament Europeu- és un factor estratègic de primer ordre i m’atreveixo a afirmar que és també un signe d’identitat partidari. I com a partit català encara més, ja que donaríem continuïtat a allò que va iniciar el PSUC d’integrar-se a organitzacions internacionals -en el seu cas, la Internacional Comunista- sense dependre dels seus referents estatals. Només un partit verd pot reclamar el lloc que ICV deixa buit al EGP. En aquests moments es multipliquen els partits candidats per formar part del EGP, tant a nivell d’Estat com a Catalunya. Si volem retenir aquesta presència al EGP cal espavilar-se.

Una segona responsabilitat es preservar i enriquir el nostre ideari verd. En primer lloc fent apologia de la causa verda dins dels Comuns, però també articulant espais de debat estratègic i programàtic que ens permetin aprofundir el marc teòric i propositiu com a partit verd del segle XXI. Se’m pot respondre que per a això ja tenim la Fundació Nous Horitzons. I és ben cert que Nous Horitzons pot i cal que jugui un paper clau en aquest sentit, però no podem ignorar que, per a que la Fundació segueixi sent membre de la Fundació Verda Europea (EGF), cal que estigui lligada a un partit membre del EGP. I per a la Fundació Nous Horitzons formar part del EGF és cabdal.

Una tercera responsabilitat es culminar el que ICV va iniciar proclamant-se ecosocialista i apareixent nítidament com a referent d’un espai verd a Catalunya. Dels 33 anys de vida d’ICV, gairebé la meitat ho han estat reconeixent-nos com a partit ecosocialista i formant part del EGP. Al llarg d’aquests anys hem fet molta política verda, però hem d’acceptar que no vam ser capaços de ser un referent de l’ecologisme polític a Catalunya homologable a la resta de partits verds europeus. Se’ns podia reconèixer major sensibilitat ecologista que a d’altres partits -crec que als Comuns els passa una cosa similar-, però no que fóssim el partit verd.

A Catalunya, l’espai verd no està ocupat. És un espai de futur. La gent que venim d’ICV i molta més gent el podem representar. Per aconseguir-ho, cal mobilització social. L’emergència climàtica ha despertat una gran preocupació i mobilització social, especialment entre els joves. Un partit verd podria expressar i representar aquestes preocupacions entorn al més gran repte que pateix la humanitat juntament amb el de la desigualtat: el canvi climàtic.

Tot el que he explicat fins ara és incompatible i contradictori amb la nostra pertinença a Catalunya en Comú? Crec, sincerament, que no. Crec que enriquirà i enfortirà els Comuns. Puc entendre el temor de que fer un partit generi pràctiques lobbistes al sí dels Comuns. La meva resposta és que si no ho hem fet com a ICV, per què ho hauríem de fer com a partit verd? La veritat és que si l’objectiu fos guanyar quotes de poder i càrrecs no cal tant enrenou; es crea un corrent al sí dels Comuns i aire. Amb tot, la millor salvaguarda per evitar aquestes pràctiques tan nocives per a la vida interna d’una organització, és garantir mecanismes interns de debat i elecció clars i transparents. Quanta major democràcia interna, canals de participació i organicitat tingui un partit, més blindat està davant les maniobres de poder.

Per voluntat pròpia ens hem compromès amb la construcció i enfortiment dels Comuns. Aquest compromís segueix vigent i ferm. Crear un nou partit verd no l’afebleix i crec que és també un acte de prudència a l’espera de com es va desenvolupant el projecte de Catalunya en Comú. Sempre estem a temps per dissoldre’ns.

PD: Parlo de verds i partit verd perquè són les denominacions que la gent entén i identifica. I també perquè crec que, a aquestes alçades, tothom té clar que ser verd es ser d’esquerres i ser d’esquerres és ser ecologista. L’ecologisme tal com l’entenem la gent d’ICV impugna per igual un sistema capitalista espoliador de recursos i explotador de persones.

 

Autor/Autora

Jordi Guillot

Militant d'ICV

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top