Parlem de polítiques, si us plau Revisat per Revista Treball a . Sembla molt difícil i fins i tot improcedent parlar avui de polítiques públiques  a Catalunya. La situació per la que passen les institucions de govern no ho fa Sembla molt difícil i fins i tot improcedent parlar avui de polítiques públiques  a Catalunya. La situació per la que passen les institucions de govern no ho fa Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Parlem de polítiques, si us plau

Parlem de polítiques, si us plau

Parlem de polítiques, si us plau

Sembla molt difícil i fins i tot improcedent parlar avui de polítiques públiques  a Catalunya. La situació per la que passen les institucions de govern no ho facilita. El focus mediàtic i partidista s’ha orientat i encara s’orienta cap un altre lloc. El bloqueig de l’activitat parlamentària i de l’activitat governamental és prou apreciable. Ho revela el fet que la pròrroga pressupostària de la Generalitat s’hagi convertit en regla i no en excepció en els darrers anys. Costa identificar iniciatives legislatives amb pretensió de modificar de forma substantiva les condicions de vida de la ciutadania: socials, econòmiques, ambientals, culturals… Costa recordar els noms dels consellers i conselleres i de les seves respectives competències. Tot això és explicable per un cúmul de causes que en són ben conegudes. Però no eximeix de responsabilitat als qui ho han propiciat. Tindrà repercussions molt negatives per al conjunt de la nostra societat.

Que una considerable paràlisi hagi afectat l’acció de govern en les tres darreres legislatures no hauria d’impedir el debat polític, ciutadà i acadèmic sobre les alternatives disponibles per encarar els problemes difícils d’una època de transició com és la nostra. Una manera de fer-ho és examinar retrospectivament com s’havien desplegat polítiques sectorials engegades en altres moments, avaluant-ne els resultats positius i les carències. Perquè d’aquest examen i d’aquesta avaluació en poden sortir els elements necessaris per teixir noves polítiques quan les condicions ho permetin.

Aquesta revisió retrospectiva és la que conté el volum coordinat per Ricard Gomà i Joan Subirats (Canvi d’època i polítiques públiques a Catalunya. Galàxia Gutenberg. Barcelona, 2019. Pp. 563), on es presenta l’anàlisi de l’acció de govern durant les dues primeres dècades del segle XXI. El període 1980-2000 ja havia estat examinat en una obra anterior coordinada pels mateixos autors (Govern i polítiques públiques a Catalunya 1980-2000. 2 vol. Edicions UB-Publicacions UAB, Barcelona 2001).

Són, doncs, quaranta anys d’autogovern català els que han sigut analitzats per més de mig centenar de col·laboradors que s’han ocupat de polítiques relacionades amb el medi ambient, l’energia, la mobilitat, l’habitatge, el territori, els drets socials, els diferents sectors productius, la cultura, l’educació, el gènere i la igualtat, la immigració, etc.  Hi ha, però, un contrast entre les dues etapes analitzades des de 1980 fins avui. Ho remarquen Gomà i Subirats en la seva presentació. Els primers vint anys de l’autogovern disposaven d’una referència de la qual obtenir inspiració per a les seves polítiques. Era el patró de l’estat social i democràtic predominant a l’Europa occidental des de la segona post-guerra.

És cert que aquest patró manifestava ja símptomes d’esgotament  quan intentàvem transportar-lo a Espanya i Catalunya, a finals dels anys setanta del segle passat. Just poc anys abans s’havien publicat tres llibres molt comentats que exposaven les febleses del model i les perspectives poc clares sobre la seva evolució (O’Connor, Habermas, Crozier-Huntingon-Watanuki). Podem dir, per tant, que vam importar al nostre país un model que començava a manifestar deficiències importants. Però no semblava haver-n’hi cap altre disponible. Era un model deficient. Però era un model. Avui, en canvi, la política, la economia i la cultura han perdut referències clares i intenten respondre amb moltes dificultats a condicions canviants que no permeten fixar models prou definits.

Per això mateix, parlar ara de polítiques és més complicat, però és imprescindible. El llibre que comento s’hi dedica i ens estimula a fer-ho. Ho practica examinant el que s’ha intentat fer i el que s’ha obtingut com a resultat de polítiques públiques dissenyades i aplicades en una època que ha experimentat grans discontinuïtats, a Catalunya i a tot el món. L’obra descriu bé els punts de partida i la situació d’arribada. S’ocupa d’una trentena de camps d’actuació governamental, oferint una panoràmica, si no exhaustiva, sí molt extensa. Dona informació ajustada i detallada i suscita en el lector alguns interrogants. En selecciono un a tall d’exemple. En un moment en el que posem en qüestió els repartiments competencials entre els àmbits local, sub-estatal, estatal i europeu, la perspectiva de les polítiques sectorials obliga a replantejar-se quin podria ser el repartiment que equilibri millor les exigències d’eficiència, d’equitat i de legitimitat democràtica.  A quin nivell territorial assignar les competències de regulació, d’aplicació i prestació i d’avaluació de forma que la ciutadania sàpiga on ha de reclamar responsabilitats per fer-les efectives? Més en concret, com encaixen en aquesta distribució les grans àrees metropolitanes que són ja protagonistes de l’acció política, econòmica i social del món globalitzat?

En els vint-i-vuit capítols monogràfics, els autors formulen sovint recomanacions o conclusions per a una futura acció de govern. En alguns dels textos, ressona l’estil d’un programa electoral. Pot semblar dissonant en un treball de pretensió acadèmica. Però és congruent amb la pràctica d’una ciència social -ciència política, sociologia- que és conscient de la seva responsabilitat social i no vol quedar tancada en el laboratori o en la torre d’ivori de l’acadèmia, perquè sap que la pràctica de la ciència social no és neutra. Fins i tot la que vol presentar-se com a més distanciada de la realitat conté pressupòsits i elabora conclusions que tenen connotacions programàtiques.

Ens trobem a les portes d’un seguit d’eleccions. L’atenció política i mediàtica s’adreçarà sovint a la polèmica incidental i deixarà en segon terme la substància de les polítiques que afecten la ciutadania i marquen les seves condicions actuals i futures. Amb l’ajut de l’obra que comentem com a eina de consulta i referència, intentem parlar més de polítiques. Perquè són aquestes polítiques -i no altres incidències- les que acabaran determinant les condicions de la nostra vida en comú.

Autor/Autora

Josep Maria Vallès

Catedràtic emèrit de Ciència Política de la UAB

Articles publicats : 18

Comentaris (1)

  • Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Warning: strlen() expects parameter 1 to be string, object given in /usr/home/revistatreball.cat/web/wp-includes/formatting.php on line 2877 Avatar

    Pep Illa Ximenes

    Reflexió, organització i acció.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top