Un país on tothom troba a faltar garanties Revisat per Revista Treball a . Portem mesos, per no dir anys,  parlant de garanties o falta de garanties en relació a fets polítics que estem vivint, i l’ajornament de la sessió d’investidura Portem mesos, per no dir anys,  parlant de garanties o falta de garanties en relació a fets polítics que estem vivint, i l’ajornament de la sessió d’investidura Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Un país on tothom troba a faltar garanties

Un país on tothom troba a faltar garanties

Un país on tothom troba a faltar garanties

Portem mesos, per no dir anys,  parlant de garanties o falta de garanties en relació a fets polítics que estem vivint, i l’ajornament de la sessió d’investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat de Catalunya seria el darrer episodi que ho ha provocat. El president del parlament, Roger Torrent (ERC), va justificar l’ajornament de la sessió del passat dimarts 30 de gener per la falta de “garanties”. Aquesta falta de garanties està motivada, al seu parer, en la incapacitat de poder fer una investidura que resultés ser efectiva i respectuosa amb els drets del candidat, ja que Carles Puigdemont (Junts per Catalunya) té els seus drets limitats pel Tribunal Constitucional. Per això,  el president Torrent entenia que segons com es desenvolupés la sessió d’investidura, no seria efectiva. I ell defensa que no tindria sentit fer una investidura que no signifiqui superar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que limita l’autogovern de Catalunya. Aquesta decisió va generar crítiques cap a ERC per part de Junts per Catalunya, la CUP i diferents sectors del moviment independentista que defensaven la investidura apel·lant la “voluntat popular” que atorgaria les garanties necessàries.

La insistència del president Torrent en la falta de garanties i en l’efectivitat porta inevitablement a pensar en la proclamació d’independència del 27 d’octubre de 2017. Aquesta proclamació, per tal com es va desenvolupar, podríem considerar que es va fer des de la falta de garanties i sense que pogués ser efectiva. Sembla que aquest tipus d’actuació no es vol repetir per part del president de la Cambra. La proclamació no només no va ser efectiva, sinó que va desencadenar, entre d’altes coses,  l’aplicació de l’article 155, que ha portat a una part del govern a estar en presó provisional i a una altra part a marxar del país.  Perquè no va ser efectiva? Tot fa pensar que no estava previst que pogués ser aplicada unilateralment sense algun tipus de negociació, d’entrada, amb el Govern espanyol.

La convocatòria del referèndum de l’1-O de 2017 i la seva preparació també va portar a parlar de garanties. Per exemple, des del món dels Comuns es demanava un referèndum acordat per tal que pogués ser efectiu. Si no hi havia garanties el considerarien una mobilització, i així ho van fer. Perquè hi havia qui trobava a faltar garanties en el referèndum de l’1-O? Segurament, hauríem d’assenyalar dos elements. Primer, podia suposar una vulneració de totes aquelles persones que no reconeixien la seva legalitat d’acord amb el que havien dit el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol. Segon, en cas de fer-se, no es considerava que permetés obtenir un resultat aplicable.

La investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, la declaració d’independència o el referèndum de l’1-O són situacions semblants en les que es troben a faltar garanties i la capacitat que les decisions que es prenguin siguin efectives. No són les úniques situacions on hi ha qui troba a faltar garanties. En podem trobar més també relacionades amb el procés independentista. Podem pensar en les empreses que han canviat les seves seus socials buscant garanties, en la garantia a no ser empresonat per les teves idees, a la lliure expressió… Però hauríem de pensar en altres garanties, potser massa poc reivindicades a la nostra societat. Qui garanteix els nostres drets? Qui garanteix els dret de les persones a no patir pobresa? A no patir sensellarisme; a no ser desnonada sense una alternativa habitacional…

Una societat on tanta gent i tant diferent troba a faltar garanties és una societat que pateix una crisi estructural i que no satisfà part de les necessitats humanes individuals i col·lectives. Les garanties que cada sector demana no són les mateixes, i alguns sectors, a la vegada que reclamen garanties, són vistos com a responsables de no garantir les d’altres. Les garanties desapareixen perquè desapareixen els acords i es tendeix a actuar des de les imposicions i des de les pròpies legitimitats. Vivim una gran crisi de legitimitat. La legalitat no és suficient, precisament quan la política està judicialitzada i la justícia polititzada, tampoc la seva vulneració des de l’anomenada voluntat popular. Considero urgent tenir el debat necessari per buscar acords que permetin establir avui quines necessitats cal satisfer i quines garanties necessitem. Un gran debat sobre legitimitats i legalitats.

La manca de garanties per desenvolupar les nostres vides reclama actuar tenint present que caldrà assolir punts de trobada en una societat que és diversa i plural. Això no ho aconseguirem des de la política de trinxera, de blocs i partidista. És temps de treballar, des de la interculturalitat, sabent que trobem a faltar garanties i atenció a les necessitats humanes per desenvolupar les nostres vides. I encara que potser no sentim tant com caldria les seves veus, quan falten garanties, les qui més ho pateixen són les persones més fragilitzades de la nostra societat. Les garanties haurien de ser els mecanismes que poden assegurar els drets de qui pateix vulneracions per part d’un poder no prou atent a les necessitats humanes i del conjunt de la vida al planeta. Un dret acaba no sent res sense l’obligació que el garanteix.

 

Foto: Parlament.cat

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 13

Deixa el teu comentari

Scroll to top