Un País en Comú ha de sortir al carrer Revisat per Revista Treball a . A principis del mes de febrer, començàvem el procés de debats territorials d’Un País en Comú, engrescades i engrescats pel multitudinari acte de presentació que A principis del mes de febrer, començàvem el procés de debats territorials d’Un País en Comú, engrescades i engrescats pel multitudinari acte de presentació que Rating: 0
Esteu aquí: Home » Portada » Un País en Comú ha de sortir al carrer

Un País en Comú ha de sortir al carrer

Un País en Comú ha de sortir al carrer

A principis del mes de febrer, començàvem el procés de debats territorials d’Un País en Comú, engrescades i engrescats pel multitudinari acte de presentació que vàrem viure a les Cotxeres de Sants. Més de 3.000 persones arreu de Catalunya hem debatut i millorat un document inicial que conté les bases ideològiques del nou subjecte polític català, d’esquerres, transformador i amb vocació de majoria que anomenem “ponència zero”. Un procés que, en paral·lel, també ha tingut lloc a la plataforma digital habilitada per enriquir el document. Ara, un cop assolit l’objectiu d’aquestes més de setanta trobades territorials, preparem l’assemblea constituent on es votarà la “ponència zero”, el 8 d’abril.

Com a membre del grup impulsor d’Un País en Comú, he pogut participar d’algunes d’aquestes trobades arreu del territori. Ha estat un procés realment positiu, un exemple de treball en equip i participació des de baix. També ha estat un exemple de respecte entre la gent, de contrast d’idees i aportacions de qualitat, on sempre s’ha arribat a consensos i la gran protagonista ha estat la quotidianitat dels barris i municipis. Per tant, en primer lloc cal agrair molt la tasca ingent de totes les persones que han organitzat i han participat en els actes.

Algunes observacions sobre els tallers que cal fer, que han estat plantejades en els mateixos tallers, són: d’una banda, l’anàlisi de la participació dels i les joves i de la participació de les dones. I, d’altra banda, la necessitat de fer arribar el projecte d’Un País en Comú a aquelles persones que no han participat dels tallers i aconseguir la seva implicació d’ara en endavant.

Si bé és cert que hi ha hagut una bona participació a les trobades, aquesta s’ha donat principalment per part de les persones que pertanyen als partits i organitzacions en confluència. El procés de fer arribar aquest ideari a la gent encara està mancat d’una segona fase: la connexió amb persones d’esquerres no integrants de cap partit polític, i/o entitats i organitzacions clàssiques del nostre entorn. Cal també connectar amb la gent menor de 30 anys, que ha estat una de les grans absents en el procés territorial, fet que contrasta amb el suport que els i les joves, de manera majoritària, ens han donat en les darreres eleccions generals o en les eleccions municipals de Barcelona. És molt important, també, estimular i enfortir la participació de les dones, que, en termes generals, han participat del procés en menor percentatge que els homes.

Així, un cop finalitzat el debat teòric i ideològic dels tallers, ens cal ara sortir al carrer i trobar-nos sense cap prejudici amb la gent; als centres de treball, als mercats, a les places, a les escoles, als centres esportius… per fer-la partícip del projecte. I per fer-ho, no tenim una altra opció que fer servir un llenguatge clar i senzill, que la interpel·li, que il·lusioni, amb accions que cridin a participar i posant en valor el que ja s’està fent de bo en aquells llocs on treballem a nivell institucional i al carrer. Demostrant amb fets que les coses es poden fer de manera diferent i que canvien amb la força de la gent.

Com ha dit en repetides ocasions Xavier Domènech, l’objectiu principal d’Un País en Comú i la seva raó d’existir és construir una eina útil per canviar l’hegemonia convergent al nostre país, anant més enllà d’un canvi electoral, que òbviament també ha de tenir lloc. És imprescindible que totes les forces i les persones que integrem Un País en Comú mantinguem aquest objectiu com a prioritari en la construcció del nou subjecte. És molt el patiment als nostres pobles i ciutats i és molta la il·lusió que les classes populars, que la gent senzilla, aboquem en un projecte real que significa una esperança de canvi.

Per aconseguir aquest canvi hem de sortir dels nostres marcs de referència habituals i adreçar-nos a un sector de població ampli, majoritari, que se sent interpel·lat pels trets característics conseqüència de sumar les diferents forces que conformem Un País en Comú: transparència, dinamisme, esquerra, memòria, indignació, canvi, activisme, justícia social… Com hem repetit als tallers presencials, no podem aspirar a transformar la realitat si no estem disposats a transformar-nos a nosaltres mateixos i mateixes en el procés. I aquesta és una afirmació tan vàlida per a les persones que participen a títol individual, com per a les organitzacions polítiques que conflueixen. És per això que resulta essencial que totes les i els integrants del nou subjecte polític tinguem clar que l’objectiu compartit principal és, i no cap altre, la transformació social a Catalunya, essent conscients que el nou subjecte no s’assemblarà com dues gotes d’aigua a la nostra organització.

Tal com s’ha evidenciat en els debats als tallers, les posicions són plurals a l’hora d’abordar alguns debats. Però, si alguna cosa ha quedat clara en el procés participatiu, és que és possible i necessari treballar des del respecte a la pluralitat per conformar un projecte de país que aspiri a canviar la vida de la gent. I així ho hem fet, des de baix, prioritzant les necessitats de la gent comú i arribant a consensos, tal i com fem la gent comú en el nostre dia a dia.


Foto: JC Clave

Autor/Autora

Alexandra Sevilla

Regidora a Santa Coloma de Gramenet i promotora d'Un País en Comú

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top