És real, l‘onada verda? Revisat per Revista Treball a . Maig de 2014. Enmig d'una crisi financera global que va mostrar diversos dels problemes estructurals de la UE i que va tenir un impacte destructiu al sud del co Maig de 2014. Enmig d'una crisi financera global que va mostrar diversos dels problemes estructurals de la UE i que va tenir un impacte destructiu al sud del co Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » És real, l‘onada verda?

És real, l‘onada verda?

És real, l‘onada verda?

Maig de 2014. Enmig d’una crisi financera global que va mostrar diversos dels problemes estructurals de la UE i que va tenir un impacte destructiu al sud del continent, més de 160 milions de persones van votar la composició del nou Parlament Europeu. A Europa, com a Espanya, el Partit Popular Europeu es va mantenir com el partit més fort al mateix temps que va perdre una gran part del seu electorat. La gran coalició del PPE i socialistes va passar del 61% al 54% del parlament. La gran coalició va romandre en el poder, però debilitada. Aquesta feblesa no ha fet sinó créixer des de llavors.

Entre el 2014 i l’actualitat, Europa s’ha enfrontat a grans canvis polítics. Els partits del centre (o centrals) han continuat el seu declivi en molts dels països. L’extrema dreta ha augmentat de mida i, fet encara més rellevant, la seva ideologia ha donat lloc a la radicalització de molts partits de centredreta.

A mesura que la sorollosa minoria de la dreta radical aconseguia que la seva narrativa es convertís en mainstream, els partits dominants es radicalitzaven com a conseqüència d’adoptar propostes que abans eren territori exclusiu de l’extrema dreta. Això va fer que el missatge d’obertura dels Verds fos difícil de transmetre. Països on havien tingut èxit, com França i Àustria, han vist com no renovaven la presència als respectius parlaments nacionals. Mentrestant, allà on cogovernaven, els Verds van liderar l’aposta per una Europa més humana. Tal com s’ha vist en el govern suec, fent per exemple que el país nòrdic sigui l’Estat membre de la UE que va acollir voluntàriament més refugiats per capita.

A diferència de la majoria dels altres partits democràtics, els Verds no van canviar els seus valors, fins i tot quan era difícil transmetre’ls. Van continuar sent una força proeuropea que pretén reformar la UE perquè funcioni per a tots. Els Verds també tenen una política obertament humanitària, que vol acollir els refugiats i donar-los un refugi segur de les guerres i conflictes que destrueixen els seus països d’origen. A les institucions i ONG, han estat al capdavant del repte de salvar les vides a la Mediterrània i han lluitat per establir una resposta europea comuna a una qüestió que no és efímera. Els Verds han estat una força política que va lluitar contra l’austeritat i les respostes europees dominants a la crisi, i que ara és un suport clau dels governs de Portugal, Espanya i Grècia en la seva tasca d’aturar i revertir l’austeritat i construir societats més justes.

Si bé era difícil que aquest missatge tingués ressò durant el pic de la crisi, la situació a Europa ha canviat. Pocs mesos abans de les eleccions europees, els Verds europeus poden veure el futur amb optimisme. Les eleccions recents a Luxemburg, Bèlgica i Alemanya han demostrat l’impuls del moviment. A Luxemburg, els Verds han estat l’únic partit establert que ha crescut, tot mantenint durant quatre anys més la majoria progressista del govern que va poder enviar la dreta a l’oposició. A Bèlgica, l’onada verda ha portat resultats històrics a Flandes, Valònia i Brussel·les, convertint els Verds en part de les noves majories de govern a la major part del país. A Alemanya, les eleccions regionals a Baviera i Hesse els han convertit en el segon partit amb més suport electoral, i en el primer en ciutats com Munic i Frankfurt.

Qüestions fonamentals per a la ideologia verda –com la lluita contra el canvi climàtic, l’habitatge assequible, la mobilitat urbana i la inclusió social– s’han anat convertint en preocupacions centrals dels habitants de les grans ciutats i metròpolis. De manera que els Verds també han anat esdevenint un actor polític clau en els centres urbans d’Europa. La ciutat-estat de Berlín està liderada per una exitosa aliança progressista de Verds, SPD i Die Linke; la ciutat d’Amsterdam té, en la seva primera dona alcalde, una alcaldessa verda; i diverses grans ciutats europees tenen els Verds en el govern: Estocolm, Viena, Hamburg, Grenoble, Frankfurt, Innsbruck, Rotterdam, entre moltes altres. A Espanya, són una part fonamental de l’onada de governs de canvi que van assumir el poder a Madrid, Barcelona, ​​València i Saragossa, entre d’altres.

A les eleccions europees de 2019, els Verds podrien convertir-se en el principal partit en països com Alemanya, Holanda i Bèlgica. El seu Grup podria enfortir la seva posició com a quart grup més gran del parlament, aconseguint els seus millors resultats. Això tindria un gran impacte, ja que els principals partits del centre perdrien poder: els Verds serien necessaris per formar majories i les seves posicions tindrien un impacte encara més gran en la legislació.

Però no és només que els partits verds guanyen terreny: el seu missatge central també amplia la seva influència. Post-Brexit, Irlanda s’ha convertit en un dels Estats més proeuropeus de la Unió. A la República Txeca, els Pirates, que al Parlament Europeu seuen al Grup Greens/EFA, ara són el principal partit de l’oposició, amb més del 15% de la intenció de vot. A Romania, els drets LGTB s’han vist reforçats després d’una exitosa campanya on els únics partits que defensaven la igualtat eren la USR (partit focalitzat en la lluita contra la corrupció) i els Verds.

Els Verds són la família política més cohesionada, progressista i proeuropea d’Europa. A tots els racons del continent, desafien l’statu quo i el laissez-faire de les forces tradicionals, lluiten contra els reaccionaris que volen portar Europa al passat, alhora que impulsen construir una Europa millor. Les eleccions europees del 2019 mostraran que Europa està canviant i que canvia per a millor. Amb una família verda més forta, es pot construir una aliança progressista per tornar Europa als ciutadans.


Is the Green Wave real?

May 2014. In the middle of a global financial crisis that showed several of the EU’s structural problems and that had a destructive impacted the South of the continent, more than 160 million people voted to elect the new European Parliament. In Europe, as in Spain, the European People’s Party stayed on as the strongest party while losing a big part of its electorate. The grand coalition of EPP and Socialists went from 61% to 54% of the parliament. The grand coalition remained in power, but weakened. That weakness only grew since then.

Between 2014 and now, Europe has faced big political changes. The parties of the center have continued their decline in most countries. The radical and far right has increased size and, even more importantly, their ideology has led to the radicalization of many formerly center-right parties.

As the loud minority of the radical right made their narrative mainstream, and the mainstream parties radicalized themselves as a consequence by adopting proposals that before were the sole territory of the far-right. And that made the message of openness of the Greens difficult to pass. Countries where the Greens had been successful like France and Austria saw the Greens leave the national parliament. Meanwhile, where in power, the Greens led the charge for a more humane Europe as seen by the Swedish government that made that Nordic state be the EU member-state that voluntarily received the most refugees per capita.

Unlike most other democratic parties, the Greens did not change their values even when it was difficult to pass the message. The Greens continued to be a pro-European force that aims to reform the EU to make it work for everyone. The Greens also have an openly humanitarian policy that aims to welcome refugees and give them a safe haven from the wars and conflicts that destroy their home-countries. In the institutions and in NGOs, Greens have been at the forefront of the challenge of saving lifes in the Mediterranean and have fought to establish a common European answer to an issue that is not momentary. The Greens have also been a political force that fought against austerity and for European answers to the crisis, now being a key support of the governments of Portugal, Spain and Greece in their work towards stopping austerity and building more just societies.

While this message was difficult to pass during the height of the crisis, the situation around Europe has changed. With a few months to go for the European elections, the European Greens can see the future with optimism. Recent elections in Luxembourg, Belgium and Germany have showed the momentum of the movement. In Luxembourg the Greens were the only established party growing, keeping the progressive majority in place for four more years of the government that sent the right-wing to the opposition. In Belgium the Green wave brought historical results in Flanders, Wallonia and Brussels with the Greens becoming part of the new governing majorities in most parts of Europe’s capital. In Germany, the regional elections in Bavaria and Hesse made the Greens the second biggest party and the biggest party in cities like Munich and Frankfurt.

As issues that are fundamental to the Green ideology – like the fight against climate change, affordable housing, urban mobility and the inclusion of all – become main worries of urban citizens, the Greens also become a key political player in the urban centers of Europe. The city-state of Berlin is led by a successful progressive alliance of Greens, SPD and Die Linke; the city of Amsterdam has, in its first female mayor, a Green mayor; and several big European cities have the Greens in government: Stockholm, Vienna, Hamburg, Grenoble, Frankfurt, Innsbruck, Rotterdam, among many others. In Spain, the Greens are a fundamental part of the wave of governments of change that took power in Madrid, Barcelona, Valencia, Zaragoza and many others.

In the 2019 European elections the Greens could become the biggest party in countries like Germany, the Netherlands and Belgium. The group led by the Greens could strengthen its position as the parliament’s fourth biggest group reaching its best results ever. This would have a huge impact as the main parties of the center lose power: the Greens will be needed to form majorities and Green positions will have an even bigger impact in legislation.

But it’s not just the Green parties gaining ground, the core message of the Greens is also broading its influence. Post-Brexit, Ireland has become one of the most pro-EU states in the Union. In the Czech Republic, the Pirates – which in the European Parliament sit in the Greens/EFA Group – are now the main opposition party with more than 15% of voting intention. In Romania, LGBT rights have been strengthened after a successful campaign where the only parties defending equality were the anti-corruption USR and the Greens.

The Greens are Europe’s most cohesive, progressive and pro-European political family. In all corners of the continent the Greens challenge the status quo laissez-faire of the traditional forces, fight against the reactionaries that want to bring Europe back to the past and build a better Europe. The European elections of 2019 will show that Europe is changing, and changing for the better. With a stronger Green family a progressive alliance can be built to bring Europe back to the citizens.

Autor/Autora

Filipe Henriques

Politòleg

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top