On queda el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes? Revisat per Revista Treball a . Les dades que veieu en el quadre adjunt són només una petita part d’una situació dramàtica que no para de créixer i que qüestiona els fonaments de la nostra dem Les dades que veieu en el quadre adjunt són només una petita part d’una situació dramàtica que no para de créixer i que qüestiona els fonaments de la nostra dem Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » On queda el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes?

On queda el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes?

On queda el dret de les dones a viure lliures de violències masclistes?

Les dades que veieu en el quadre adjunt són només una petita part d’una situació dramàtica que no para de créixer i que qüestiona els fonaments de la nostra democràcia incapaç de garantir el dret de les dones a viure lliures de violència.

Aquestes dades són la punta de l’iceberg, la manifestació més dramàtica, més explícita i visible de les violències masclistes. El que sosté aquest iceberg és tot un sistema de dimensions enormes i entrellaçades com ho són, entre d’altres, els rols sexistes i la divisió del treball o la naturalització de la violència simbòlica.

Malgrat els passos en ferm per combatre aquesta xacra que van suposar l’aprovació de la Llei de violència de gènere (fa 10 anys) i la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista (fa 6 anys), que van aconseguir, entre d’altres, que la violència masclista fos tractada a l’àmbit públic i polític i no privat, actualment hi ha un buit de lideratge polític i una manca de recursos econòmics que estan significant un retrocés en el combat contra les violències masclistes, especialment preocupant en l’àmbit judicial.

Les retallades en la lluita contra la violència de gènere i en els programes d’igualtat d’un 15% en els Pressupostos Generals de l’Estat l’any 2013 i les retallades dels pressupostos de la Generalitat  amb una reducció en polítiques de dones de 2M200 mil euros (de 9M600 a 7M400, 23% reducció) són la cara més econòmica d’una realitat complexa que necessita ser abordada, també, des d’altres angles.

Estem vivint una època d’efervescència del patriarcat masclista, amb la dreta i l’església com a abanderades, que promou uns valors retrògrads, d’involució i de retorn al passat. En aquest context, la permissivitat i la impunitat amb què s’exerceixen, també des de càrrecs electes, com per exemple les declaracions de l’alcalde de Valladolid, diferents tipus de violències, promouen i consoliden imaginaris col·lectius que normalitzen les desigualtats i la violència i dificulten enormement la tasca d’eradicar aquesta xacra social.

Estem vivint una època d’efervescència del patriarcat masclista, amb la dreta i l’església com a abanderades, que promou uns valors retrògrads, d’involució i de retorn al passat.

Una vegada més és de la mà de les organitzacions feministes que incidim en la lluita pel dret a viure lliures de violència. Són les organitzacions feministes qui alerten dels incompliments i les que, en gran mesura, lideren la lluita per aquest dret fonamental, com és el de viure lliures de violència i alerten dels incompliments de les recomanacions internacionals per eradicar la violència masclista que es produeixen a casa nostra. Cal fer un canvi de rumb decisiu, calen polítiques actives i valentes de lluita contra el masclisme.

Cal voluntat i lideratge polític, com el que expressen els compromisos que hem proposat al Congrés i al Parlament de crear un Acord Social i Polític per a l’eradicació de la violència masclista, que superi les barreres que els actuals governs són incapaços de vèncer i esdevingui una qüestió d’estat amb la implicació de totes les institucions i organitzacions socials i polítiques.

El dret de les dones a viure lliures de violència no pot estar subjecte a excuses  pressupostàries. Cal fer saber als agressors el rebuig i la condemna absoluta de  totes les expressions de violència masclista, també de les més subtils i simbòliques. Cal emetre un contundent missatge que no hi ha impunitat front els feminicidis i les violències masclistes. Cal que sigui una lluita central, tant al carrer com a les institucions.

Treball 208.indd

Autor/Autora

Cristina Bigordà

Presidenta de Dones amb Iniciativa

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top