Ocasio-Cortez: situar els debats, guanyar la política Revisat per Revista Treball a . Des que el passat mes de juny va ser elegida com a candidata demòcrata pel catorzè districte de Nova York, l’est del Bronx i el nord de Queens, Alexandria Ocasi Des que el passat mes de juny va ser elegida com a candidata demòcrata pel catorzè districte de Nova York, l’est del Bronx i el nord de Queens, Alexandria Ocasi Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Ocasio-Cortez: situar els debats, guanyar la política

Ocasio-Cortez: situar els debats, guanyar la política

Ocasio-Cortez: situar els debats, guanyar la política

Des que el passat mes de juny va ser elegida com a candidata demòcrata pel catorzè districte de Nova York, l’est del Bronx i el nord de Queens, Alexandria Ocasio-Cortez ha revolucionat la política nord-americana. Forma part d’un fenomen major que és l’arribada, especialment a partir de l’any passat, a llocs de rellevància al Partit Demòcrata de membres de la seva ala esquerra i, sobretot, de persones que representen la diversitat ètnica, de classe o de gènere de la societat dels Estats Units. La qüestió d’ètnia és especialment destacable si tenim en compte que, malgrat que encara és habitual sentir a parlar de minories ètniques, al cens dels EUA només un 60% de la població es declara d’origen únicament blanc.

Dins d’aquest grup de nous referents demòcrates, Ocasio-Cortez destaca per les seves capacitats comunicatives que l’han col·locada al centre de l’agenda mediàtica als Estats Units i en un paper rellevant a nivell internacional. Entre d’altres coses, la jove congressista desprèn complicitat i proximitat per una població tradicionalment exclosa de les institucions i del debat polític, fruit de la històrica discriminació i d’un sistema electoral majoritari implacable amb les terceres opcions que silencia el pluralisme ideològic i d’interessos de la societat. En les últimes legislatives, les enquestes a peu d’urna mostraven que els demòcrates tenien el suport del 90% de la població negra i del 70% dels llatins, en els dos casos amb percentatges majors en el cas de les dones.

Ocasio està capgirant el debat polític als Estats Units i aconseguint que comencin a discutir-se qüestions com la sostenibilitat, la fiscalitat de les rendes més elevades o la corrupció que li han fet valer acusacions de comunista i radical o d’inexperta i ignorant. Els atacs dels representants del statu quo són la demostració de l’amenaça que senten pel fet que els marcs on es movien habitualment amb comoditat, en debats que dominaven, estan començant a sortir del seu control.

Una de les propostes més trencadores que ha fet és la de gravar les rendes més altes, les de les persones que guanyen més de deu milions de dòlars anuals, amb un tipus marginal màxim del 70%. No és una proposta que hagi presentat formalment a la Cambra de Representants, va ser un comentari de 40 segons en una entrevista a principis de gener. De fet, ni tan sols era la idea central que estava comentant, sinó que va ser una resposta a la pregunta sobre com finançaria les mesures per implementar el seus objectius de reducció d’emissions i d’ús de combustibles fòssils.

La congressista va recordar que als anys seixanta els tipus impositius progressius que gravaven la renda, si bé fins als 75.000 dòlars anuals estaven al voltant del 10-15%, en els extrems podien arribar al 60 o 70 %. Ella mateixa va explicar immediatament que això no significava que tothom que obtingués unes rendes per sobre d’aquests nivells –en el supòsit que va comentar, 10 milions de dòlars– paguessin una setena part dels seus ingressos en impostos, sinó que de manera progressiva anava augmentat el tribut a pagar. L’explicació clara, poc tècnica i, per tant, perfectament comprensible per la ciutadania en general –el llenguatge que hauria de ser segurament l’obligació de qualsevol representant públic–, no va satisfer a la dreta recalcitrant, que ràpidament va sortir amb atacs de tot tipus, molts dels quals equivocats, o directament mentiders.

Però el focus s’ha de situar, no en les crítiques, sinó en el debat. Ocasio-Cortez col·locava la fiscalitat de les rendes més altes als principals diaris del país i a molts d’internacionals. El canal Fox News, un dels més vistos dels Estats Units i conegut per la seva proximitat a l’administració Trump, comentava amb sorpresa l’immens suport popular a l’augment dels impostos a les rendes més elevades –d’un 70% a favor en l’enquesta feta per la cadena.

Els grans economistes estatunidencs, molts amb anys d’experiència a alts càrrecs de l’administració federal, discutien des de tots els punts de vista la idea proposada per la congressista, que alguns seguien titllant d’inexperta i ignorant potser sense adonar-se que estaven ajudant a situar el debat al centre de l’escena política.

Aquests fets porten, en primer lloc, a celebrar que la discussió sobre fiscalitat progressiva hagi aparegut amb força a l’agenda mediàtica. Es tracta d’una eina fonamental per a la redistribució i, per tant, per a qualsevol projecte d’esquerres centrat en la lluita contra totes les formes de desigualtat.

I en segon lloc porten a reflexionar sobre la importància de la comunicació per obrir nous espais de debat qüestionant el mainstream. Calen idees atrevides i desacomplexades que mostrin que, més enllà de les possibilitats que planteja el dia a dia, hi ha un model integral diferent de societat que hem de defensar, amb propostes que entusiasmin la ciutadania i que ampliïn l’agenda política situant els grans temes de debat on només un projecte verdaderament d’esquerres i amb vocació de transformació real pot donar respostes a les necessitats de la població.

Autor/Autora

Júlia Miralles de Imperial

Professora associada d'Administració i Polítiques Públiques a la UAB

Articles publicats : 4

Deixa el teu comentari

Scroll to top