No pensis en un turista despullat Revisat per Revista Treball a . Barcelona rep cada dia més turistes, el que ha acabat per provocar problemes de convivència amb els veïns i les veïnes de diversos barris de la ciutat. Albert A Barcelona rep cada dia més turistes, el que ha acabat per provocar problemes de convivència amb els veïns i les veïnes de diversos barris de la ciutat. Albert A Rating: 0
Esteu aquí: Home » Món local » No pensis en un turista despullat

No pensis en un turista despullat

No pensis en un turista despullat

Barcelona rep cada dia més turistes, el que ha acabat per provocar problemes de convivència amb els veïns i les veïnes de diversos barris de la ciutat. Albert Arias ens proposa un enfocament del debat perquè hi guanyi la ciutat.

Tothom ha vist la imatge dels nois despullats comprant cervesa en un negoci de la Barceloneta. Una postal que ha donat la volta al món i que quedarà vinculada per sempre a la cadena de mobilitzacions més important contra els excessos del turisme a la ciutat. Avui el turisme és una  qüestió que està a l’agenda de gran part de moviments socials urbans i partits polítics, una preocupació que ha fet accelerar un debat en letargia des de fa anys per les suposades bondats econòmiques del sector. No hi ha dubte, el turisme s’ha convertit en una de les principals forces productores de la ciutat. Les xifres oficials parlen d’un 12% del PIB, prop de 78.000 llocs de treball relacionats  i milers de milions d’euros en despesa anual. Podríem aportar més dades, més acurades i més complexes, però segurament no ens posaríem d’acord en si són positives o negatives per a la ciutat. Així que, per un moment, proposo aturar-nos i desplaçar la discussió del que suposa el turisme a una altra que se centri en el que ens preocupa.

Caldria advertir que quan reclamem un “turisme de qualitat” s’està justificant projectes com el de l’Hotel Vela. Qualitat i exclusivitat fàcilment van de la mà i allò que és exclusiu és, per definició, també excloent.

Tornem a la foto. Mirem-la bé. Què és el que ens preocupa?

Si pensem en un turista despullat és fàcil que ens preocupin dues coses. La primera, el comportament disruptiu d’aquest turista. Així, ràpidament construirem una alteritat uniforme d’allò que estem convençuts de no ser –els altres, els turistes- i la invoquem quan més ens convé o més ens molesta: quan ens dificulta l’accés a l’autobús, quan fa massa xivarri, quan creua el carrer sense mirar, quan es disfressa de forma ridícula per celebrar un comiat de solter… Però vet aquí la paradoxa. Etiquetant i discriminant el que és o no és turístic s’estigmatitzen també llocs que deixen de ser reconeguts com a propis i, conseqüentment, susceptibles a ser desposseïts i privatitzats. Llocs marcats amb una creu que deixen de ser viscuts i practicats quotidianament, facilitant-ne la despossessió a través de la creació d’espais tancats destinats exclusivament al visitant. Classificant els llocs pel seu ús “turístic” acabem provocant que s’executi la regulació d’accés de la “zona monumental turística” en “horari turístic” del Parc Güell quan, en realitat, la regulació afecta el 85% dels empadronats a Barcelona. Vet aquí que, sense adonar-nos, ens convertim en turistes sense sortir de casa. Ja no hi ha l’altre. Resulta que som nosaltres.

La segona cosa que ens pot preocupar si pensem en un turista despullat és el “model de turisme”. Reclamarem un “turisme de qualitat” contraposant-lo al “turisme massiu”, suposadament font de tots els dimonis. Però, què vol dir “de qualitat”? Que vagin ben vestits?  Que gastin molts diners? Que no molestin? El turisme es viu i s’actua de moltes maneres. I cadascú ho fa com vol, assumint el component ètic de la pràctica i atenent-se al marc legal de lloc. Com tothom. Massa sovint es parla del turisme com si se sabés amb certesa què és el que convé a l’altre. Però caldria advertir que quan reclamem un “turisme de qualitat” s’està justificant projectes com el de l’Hotel Vela, la reforma de la marina del Port Vell o la reurbanització del Passeig de Gràcia substituint llambordes que estaven noves de trinca. Qualitat i exclusivitat fàcilment van de la mà i allò que és exclusiu és, per definició, també excloent. Així doncs, pot passar que ens preocupi el “model turístic” i que parlant de “qualitat” acabem rebutjant els turistes per ser igual de pobres que nosaltres, els residents.

El repte avui és com pensem la ciutat amb els turistes, no en contra seu. I és que quan parlem del “turisme” a la ciutat en realitat estem parlant de polítiques públiques.

Aleshores, si no podem discriminar-los ni teledirigir-los, què fem?

Per començar, faríem bé en acostumar-nos-hi perquè no viurem mai més sense turistes. El repte avui és com pensem la ciutat amb els turistes, no en contra seu. I per fer-ho caldria deixar de pensar en turistes despullats –que al cap i a la fi són una anècdota- i començar a pensar en les pràctiques, infraestructures, discursos i polítiques que sostenen aquestes pràctiques turístiques. Si aconseguim transcendir les cues al voltant de la Sagrada Família, si aconseguim no fixar-nos en l’aspecte terrorífic de les paelles precuinades, o si obviem aquells cossos rostits per una mala migdiada a la platja… aleshores potser podrem veure-hi la ciutat.  I és que quan parlem del “turisme” a la ciutat en realitat estem parlant de polítiques públiques urbanes; de planificació i disseny urbà; de regulació d’activitats econòmiques; de gestió de la mobilitat, de finances locals; d’una muntanya de coses que res tenen a veure amb el turisme. Disparar contra els turistes i culpar-los del malestar que ens provoca la seva presència és un error. Més ens valdria preocupar-nos pels mecanismes i processos veritablement depredadors. Preocupar-nos per l’especulació immobiliària detonada en aquests darrers anys en els llocs centrals; per les condicions de  treball del sector de l’hostaleria; pels instruments fiscalitzadors dels beneficis privats; pel cost d’oportunitat de les inversions públiques en “projectes singulars”; per l’excessiu control del sector privat –no només hoteler- sobre aquestes inversions… I si, després d’això, encara estem convençuts de no voler ser una ciutat turística, hauríem de començar a pensar en les alternatives. Mentrestant, hi ha molta feina a fer.

Autor/Autora

Albert Arias

Geògraf

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top