No havia passat mai Revisat per Revista Treball a . Aquestes darreres setmanes hem sentit molts cops l’expressió: això no havia passat mai. I efectivament, no havia passat mai que els dos grans partits que s’han Aquestes darreres setmanes hem sentit molts cops l’expressió: això no havia passat mai. I efectivament, no havia passat mai que els dos grans partits que s’han Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » No havia passat mai

No havia passat mai

No havia passat mai

Aquestes darreres setmanes hem sentit molts cops l’expressió: això no havia passat mai. I efectivament, no havia passat mai que els dos grans partits que s’han repartit el Govern els darrers trenta tres anys, tinguessin uns resultats electorals tant dolents i això malgrat la inestimable ajuda d’un sistema electoral que els afavoreix. No havia passat mai que forces polítiques “destinades a complementar majories parlamentàries” però no a governar, segons l’esquema establert els darrers trenta anys, obtinguessin 69 escons i més de cinc milions de vots. Tampoc havia passat mai que a Catalunya guanyés les eleccions generals una força de l’anomenada esquerra alternativa, En Comú Podem, amb 12 escons.

I no havia passat mai, només hi ha el precedent llunyà de 1996 i és poc comparable amb la situació actual, que l’aritmètica parlamentària i la diversitat de projectes polítics allargués tants dies la formació de Govern.

Estem en un temps nou, en el qual el bipartidisme està en crisi i el PP comença a estar en descomposició per la davallada electoral i per l’explosió de casos de corrupció que afecten el nucli dur del mateix partit i que posen en evidència que el problema no és que hi hagi unes quantes pomes podrides sinó que és el cistell el que està podrit.

Són temps en els quals la cronificació de la crisi econòmica i social, el caràcter estructural de la corrupció i la crisi de Catalunya amb l’Estat, així com els mateixos resultats electorals conviden a fer coses que no s’havien fet mai.

La temptació a continuar amb les mateixes inèrcies, a perpetuar l’esquema clàssic a dos, PP-PSOE, amb possibles crosses a dreta i a esquerra, és molt gran. Qui ara té la iniciativa per formar Govern, després de la deserció de Rajoy, és Pedro Sánchez. El seu esquema és el de construir un Govern a partir dels seus escassos 90 escons i una majoria parlamentària sumant, com diuen ells, a dret i a esquerra, aconseguint el vot favorable d’uns, Ciutadans, potser PNV i el vot favorable o l’abstenció d’altres Podem-En Comú Podem- En Marea, IU això si, sense formar part del govern.

Són temps de claredat, no es tractar de vetar ningú, però tampoc d’enganyar la gent. I les polítiques de Ciutadans i les de Podem i les confluències no són compatibles.

El que vol Sánchez és un Govern per fer polítiques socials progressistes amb la ma esquerra i polítiques fiscals lliberals, amb la ma dreta; polítiques d’ocupació progressistes els dies imparells i lliberals els parells; submisos davant els mercats i les polítiques europees si l’interlocutor són les grans empreses o crític si qui aquell dia hi ha davant són els sindicats; polítiques de diàleg (retòric) amb Catalunya però sense ni tant sols mínimament – com va posar el PSOE en un dels esborranys de la proposta programàtica per negociar-  desenvolupar una proposta federal que mereixi aquest nom, i oblidem-nos de qualsevol referèndum. I per cert, senyor Sánchez, que se’n ha fet de les cinc propostes de la PAH? Li recordem que per nosaltres són imprescindibles perquè el programa de Govern sigui considerat de canvi.

Però més enllà de les qüestions programàtiques, en les quals amb voluntat es podria arribar a una acord amb el PSOE, la qüestió és també quin tipus de Govern. Els resultats electorals poden permetre un Govern clarament progressista, un Govern compartit, perquè els resultats electorals de les forces que han qüestionat l’austericidi, tant el de Zapatero com el de Rajoy, i han defensat el dret a decidir superen en vots al PSOE. La reacció del PSOE és la de jugar a dreta i a esquerra amb la intenció d’aconseguir, com sigui i amb qui sigui, la majoria parlamentària per a la investidura però no formar un Govern realment progressista que opti amb claredat pel canvi real.

Cinc milions de vots, els obtinguts per Podem-En Comú Podem-En Marea, permeten parlar de tu a tu al PSOE i obliguen, per responsabilitat, a formar part del Govern per garantir que el canvi sigui real que és el que volen la gent que en ha votat a nosaltres però també al PSOE.

I això del canvi real, garantit per nou personal polític, amb un Govern compartit amb PSOE, Podem-En Comú Podem-En Marea i IU, no és un lema electoral, és una necessitat objectiva per capgirar una política caracteritzada per l’opacitat, la corrupció i el menyspreu per les classes populars, iniciant un procés constituent i unes polítiques de recuperació de drets que beneficiïn la majoria social més perjudicada per la crisi i, alhora, impulsin un nou model econòmic ecològic i socialment just. Una nova majoria de Govern que ofereixi una solució democràtica per Catalunya que ha de passar pel dret a decidir i el reconeixement plurinacional de l’Estat espanyol.

Per això el nou Govern pot tenir com a objectiu refredar el canvi polític i social o impulsar-lo amb força per conformar un veritable bloc social de transformació que tingui voluntat hegemònica més enllà d’aquesta legislatura. Una legislatura de transició, en la qual allò vell no ha acabat de desaparèixer i allò nou encara no s’ha imposat.

I per tot això cal un Govern que faci coses que no havien passat mai.


Josep Vendrell. Diputat d’En Comú Podem al Congrés i secretari general d’ICV

Autor/Autora

Josep Vendrell

Diputat d’En Comú Podem al Congrés

Articles publicats : 9

Deixa el teu comentari

Scroll to top