Ni poesia ni dignitat Revisat per Revista Treball a . Fa més de dos mil sis cents anys a l’ illa grega de Lesbos, avui tristament famosa, va nàixer la poesia lírica amorosa occidental. Safo, de qui molt poques cose Fa més de dos mil sis cents anys a l’ illa grega de Lesbos, avui tristament famosa, va nàixer la poesia lírica amorosa occidental. Safo, de qui molt poques cose Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » Ni poesia ni dignitat

Ni poesia ni dignitat

Ni poesia ni dignitat

Fa més de dos mil sis cents anys a l’ illa grega de Lesbos, avui tristament famosa, va nàixer la poesia lírica amorosa occidental. Safo, de qui molt poques coses sabem, en fou l’autora i el seu nom, associat a moltes altres qüestions que ara no venen al cas, ha estat identificat amb els sentiments, la tendresa, l’afecte, l’empatia, l’amor, el desig, l’amistat, la companyonia, la solidaritat…., i Lesbos, també, d’alguna manera, com el lloc que els hi va donar vida.

Ara, Lesbos és una illa maleïda, bruta, plena de falsos campaments de refugiats, de desbordats funcionaris encarregats d’identificar un allau inacabable de petites embarcacions, plenes de persones adultes, joves i criatures que malden per atènyer  terra falsament promesa anomenada Europa. Del milió de refugiats, entre els quals de ben segur també hi ha immigrants econòmics –no per això menys persones ni menys dignes d’atenció i cura- que han arribat l’any 2015 a Europa, hom calcula que vuit cents mil ho han fet per la ruta dels Balcans i una bona part per les illes gregues tan properes a la costa turca. Amb una freqüència que fatiga, sí, però que no estova la duresa impenetrable dels cors europeus tan benestants, contemplem imatges de naufragis, de criatures mortes a la vora del mar, de cares on ja no s’hi pot reflectir més esglai, per no parlar de les llargues fileres de famílies que caminen sobre la neu i el gel una vegada han arribat al continent i que esperen que alguns dels vells o dels nous països europeus, tan àgils a l’hora de repartir entre ells diners de promoció econòmica, trobin un moment per aplicar les mesures d’ajut i d’acolliment, que tardaren mesos en aprovar però que segueixen, la majoria, per desenvolupar.

Europa està perdent la dignitat, si és que ja no l’ha perduda del tot. I amb aquesta pèrdua també està desapareixent Europa i els valors que en el seu dia la crearen. Cal repetir i recordar, una vegada i una altra, que aquestes persones refugiades o immigrades fugen de les guerres i de les misèries que els hi hem causat nosaltres, els europeus, i els occidentals, en general. Que ningú s’arrisca a perdre tots els seus béns i fins i tot la vida i la família per gust o per caprici, és més que evident. Que les potències internacionals i les NNUU no semblen tenir una pressa extraordinària per arribar a parar les armes, ni que sigui provisionalment, i portar alimentació a ciutats i pobles on la gent mort literalment de gana, també està clar. I que Europa, els valors de la qual venen d’aquella Grècia clàssica que tothom elogia però que cada vegada amaguem més fent-la fora dels estudis obligatoris, només sap posar filats, construir murs, crear nous camps de concentració, habilitar hangars –sense protegir-los suficientment dels atacs constants i creixents dels ultradretans feixistes- , aprovar mecanismes “legals” per apropiar-se dels pocs béns en joies i diners que portin aquests refugiats a fi que “es paguin allò que consumeixin”, introduir modificacions en els sistemes jurídics d’alguns països per tal d’eliminar la doble nacionalitat, oferir milers de milions d’euros a Turquia per tal que retingui dins les seves fronteres, en les condicions que sigui, a milions de refugiats ja que Europa no en pot acceptar més, que Europa només és capaç de fer això i algunes brutalitats més, tampoc sembla discutible.

Avui, però, una notícia ha superat tot aquest reguitzell de despropòsits: màfies organitzades amb seu a Europa es dediquen a raptar criatures, més de 10.000 en el darrer any pel cap molt baix, i en connivència amb xarxes de pederàstia i sexe infantil també europees –estem parlant d’Itàlia, Alemània, Hongria, segons Europol-  i les posen al mercat europeu del sexe. Condemno com qui més les agressions sexuals a centenars de dones la nit de cap d’any a Colònia, a Hamburg i a altres ciutats, però estic esperant les reaccions davant de l’esclavatge sexual a què s’estan veient condemnats uns infants pel sol fet d’haver-se vist obligats a fugir de la guerra.

Com a europeista convençuda i des de la primera hora em dol constatar que avui les prioritats europees no són els valors fundacionals, la pau, la solidaritat, l’enfortiment de la unió, el benestar de la seva ciutadania, el diàleg, el respecte… sinó el tancament de fronteres i la desaparició de l’espai Schengen –sense el qual no hi tornarà a haver Europa- , les cessions al Regne Unit, el menys europeu de tots els antics estats, per tal que guanyi el seu unilateral referèndum encara que sigui a costa de posar en qüestió el principal acord europeu: caminar sempre cap a una integració més gran; amagar el cap sota l’ala quan països com Polònia o Hongria no accepten quotes de refugiats, però sí de diners, o quan promulguen lleis contràries als valors europeus compartits o quan els partits de dretes copien les pitjors polítiques xenòfobes dels ultradretans i feixistes europeus i els socialdemòcrates no només no s’hi oposen amb energia i amb arguments sinó que, a vegades, també els hi van a remolc.

El panorama no és, doncs, optimista. Hi ha tanmateix moviments socials, organitzacions no governamentals,  forces polítiques d’esquerra, alguns països del criticat sud, que no es rendeixen i que aspiren a sacsejar les nostres embrutides consciències. Ja sé que nosaltres hi som, però, podríem fer quelcom més?

Autor/Autora

Eulàlia Vintró

Membre del Consell Nacional d'ICV

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top