Necessitem una política que neixi de dir la veritat Revisat per Revista Treball a . “La veritat és la primera víctima de la guerra” és una frase que s’atribueix a diferents personatges històrics, des d’Èsquil a la Grècia clàssica fins a d’altre “La veritat és la primera víctima de la guerra” és una frase que s’atribueix a diferents personatges històrics, des d’Èsquil a la Grècia clàssica fins a d’altre Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Necessitem una política que neixi de dir la veritat

Necessitem una política que neixi de dir la veritat

Necessitem una política que neixi de dir la veritat

“La veritat és la primera víctima de la guerra” és una frase que s’atribueix a diferents personatges històrics, des d’Èsquil a la Grècia clàssica fins a d’altres que van viure la Segona Guerra Mundial. Aquestes diferents autories ens poden fer pensar en com de present ha estat aquesta reflexió en diferents moments de la història. Avui no podem dir que estiguem en guerra a casa nostra, però els atacs a la veritat ens ho podrien fer pensar. Ho podem veure en diferents mentides que circulen per la nostra societat i els efectes que poden tenir sobre les persones. Mentides que ho són perquè les persones que les diuen saben que menteixen, que no diuen tota la veritat…

Poden ser discutibles els possibles avantatges d’una independència. Podem fer estudis i debatre a partir dels resultats obtinguts des de diferents posicions… Però, és veritat que a Catalunya no s’ensenya el castellà a les escoles, com ha dit el ministre Alfonso Dastis? És veritat que l’1 d’octubre no hi va haver violència en l’actuació policial, com diu el mateix Dastis? És veritat, com diu el candidat Albiol, que la majoria de l’escola pública catalana eduqui per odiar a Espanya? És veritat que l’exconseller Santi Vila no va preparar els àmbits de govern dels que va ser responsable per a la independència mentre deia públicament el contrari? És veritat que no es va voler fer efectiva la independència quan es va declarar? Quan avui Junts per Catalunya en la seva campanya diu “perquè torni el president, s’ha de votar el president”, és veritat? Ens podria agradar que fos així, però, és veritat? I podríem seguir… Allò important és que cadascú pensi en les pròpies mentides, no només en les d’altres. Aquí no hi són totes. I pensem-les més enllà del conflicte al voltant de la independència. La contaminació ve de lluny i s’estén arreu.

La veritat és una necessitat humana, així ho va considerar Simone Weil (1909-1943) quan enmig de la Segona Guerra Mundial pensava en una societat que superés un món de conflicte i tracte inhumà. Serà aleshores quan escriurà l’Estudi per una declaració de les obligacions respecte l’ésser humà. La necessitat humana de la veritat implica l’obligació per evitar que ningú visqui en la mentida i els mals que això suposa. Weil ens parla també de què les responsabilitats a les que obliguen les necessitats humanes no afecten tothom de la mateixa manera. Si volem deixar de viure en mentides necessitem, per exemple, que algú no les digui. Tothom té alguna cosa a fer en relació a aquest objectiu. Però hem de ser conscients que la responsabilitat és més gran entre les persones que constantment emeten missatges per al conjunt de la societat: mitjans de comunicació, partits polítics, publicitat…

No sembla esperable que tota aquella gent que menteix deixi de fer-ho de manera immediata, potser no ho faran mai. Bertolt Brecht (1898-1956) ens va parlar de les dificultats per dir la veritat. Ell va escriure Cinc dificultats per a escriure la veritat quan el nacionalsocialisme alemany començava a dominar Alemanya, però allò que va exposar pot servir sempre:

Avui, aquell qui vol combatre la mentida i la ignorància i escriure la veritat, ha de vèncer almenys cinc dificultats. Li cal el coratge d’escriure la veritat, quan arreu l’ofeguen; la intel·ligència de descobrir-la, quan arreu l’amaguen; l’art de fer-la manejable com una arma; el judici per a triar aquells dins les mans dels quals serà eficaç; l’astúcia per a propagar-la entre ells. Aquestes dificultats són grans per als qui escriuen sota el feixisme, però existeixen també per als qui van ser expulsats o han fugit, i fins i tot per a aquells que escriuen als països de llibertat burgesa.

El text de Brecht està ple de reflexions lluminoses en les que pensar. Cal dir la veritat dels altres i de nosaltres, cal tenir coratge per no enganyar-nos no dient-nos la veritat d’allò que som i fem. Dir la veritat vol dir parlar de les causes d’allò que passa i trobar la manera de fer-hi front. Hem de dir la veritat sobre les situacions greus a aquelles persones per a les quals són més greus aquestes situacions, això implica pensar en tot el mal que poden arribar a fer les mentides.

Dir la veritat és revolucionari, així ho va entendre Antonio Gramsci (1891-1937). I ho podrien compartir Weil i Brecht. Gramsci està pensant en la classe obrera de la que forma part. Ell lluita en contra de l’opressió que pateix. No es pot enganyar a la pròpia gent. La classe obrera ja pateix massa, no la poden oprimir també les persones que suposadament la representen. Cal dir la veritat fins i tot quan disgusti o pugui fer mal. Weil, Brecht i Gramsci van pensar i escriure en moments de conflictivitat, de crisi, de necessària cerca d’una sortida a una situació de manca de llibertats i de falta de justícia. No cal fer comparacions, però el nostre present també ens obliga i la mentida no pot ser un camí. Massa gent la utilitza amb una clara voluntat de dominar les nostres idees i els nostres comportaments. Diguem la veritat, per poc amable que pugui resultar en determinats moments. Diguem la veritat per construir allò que vulguem, però sense fer-ho des de l’engany.

Per si no ha quedat clar, aquesta reivindicació no és ni independentista, ni contrària a la independència, ni federalista, ni confederalista… És una reivindicació que podríem anomenar prepolítica. No hi pot haver política honesta, rigorosa, democràtica, sense dir la veritat. Per poder desenvolupar la nostra vida, per poder prendre decisions, necessitem certeses, veritats. Les mentides, els enganys, ens impedeixen viure.

Autor/Autora

Jordi Mir

Professor del Dpt. d'Humanitats de la UPF. Director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la UPF. @llambordes

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top