Necessitem tota la força, tota. Revisat per Revista Treball a . Jo confesso, per si algú ho dubtava, que sóc un profund convençut de la necessitat de la confluència. Crec que entre tots i totes els qui integrem l’espai de l’ Jo confesso, per si algú ho dubtava, que sóc un profund convençut de la necessitat de la confluència. Crec que entre tots i totes els qui integrem l’espai de l’ Rating: 0
Esteu aquí: Home » Tribuna Oberta: confluència » Necessitem tota la força, tota.

Necessitem tota la força, tota.

Necessitem tota la força, tota.

Jo confesso, per si algú ho dubtava, que sóc un profund convençut de la necessitat de la confluència. Crec que entre tots i totes els qui integrem l’espai de l’esquerra alternativa hem de forjar un nou subjecte polític. És més, per concretar la meva opinió, considero que aquest nou subjecte polític tard o d’hora seria ideal que fes com ICV amb el PSUC i l’ENE: congelar les sigles constitutives i que la marca electoral sigui la marca orgànica.

Però de moment estem de camí, i tan important com “el què” és “el com”. Especialment perquè no tothom entén el mateix per confluir. I digueu-me ingenu, però crec que es troben a faltar elogis mutus i sincers, un reconeixement i valoració del que cada organització ha representat i aporta. Potser seria una bona manera de començar la confluència.

Deixeu-me que faci un intent, i sense ànims d’exhaustivitat: crec que és evident el simbolisme i capacitat d’atracció d’Ada Colau, guanyada a pols amb la magnífica obra de la PAH; també la innovació i creativitat tan potent en xarxes, dissenys i comunicació que té Guanyem Barcelona, els seus vincles amb certs moviments socials més nous i alternatius, els seus nous materials i imaginaris culturals. També crec que és òbvia la capacitat de repolitització de certs sectors socials, massa temps deslligats de l’esquerra alternativa, que ha aconseguit Podem, que també s’ha erigit en referent polític del 15M a tot l’Estat (i necessitem referents d’Estat), i la renovació de la manera de presentar el discurs per arribar a àmplies capes socials. I sí, crec que es incontestable la capacitat d’elaborar discurs, contingut i programa d’ICV; l’extensió territorial organitzativa combinada amb l’alta preparació dels seus quadres (nacionals però també locals), així com l’experiència i habilitat en l’activitat parlamentaria i de gestió pública; els seus vincles amb sectors claus com el món del treball i del sindicalisme, les seves aliances internacionals, i una tradició simbòlica (la del PSUC) admirable i sempre valuosa. I amb els seus defectes, no conec cap partit, per nou que sigui, que pugui presumir de ser més democràtic, més transparent, més participatiu, amb més capacitat d’afrontar debats, de renovar-se, de repensar-se.

Tots aquests components de cada organització són necessaris. És un error creure (i a més no és cert) que el capital simbòlic es concentra en una sola persona o organització. I és un error creure que tot el que importa del nou subjecte polític és el capital simbòlic.

Crec, en definitiva, que la confluència és positiva perquè som políticament compatibles, perquè uns tenen fortaleses on d’altres debilitats i a l’inrevés.

No m’agrada el corporativisme. No vull defensar res pel simple fet de ser o provenir d’ICV. Però tampoc no vull que es perdi res ni ningú (més) de valor pel fet de ser d’ICV. Justament perquè vull que el nou instrument sigui el més potent possible.

I tampoc no m’agraden els prejudicis, ni el sectarisme, ni el messianisme, ni l’adanisme. No es construeix res de bo amb aquestes actituds. No permetem que viciïn tot el procés.

I no oblidem que, per sobre de tot, hi ha un valor compartit per totes aquestes forces polítiques, un veritable capital simbòlic electoralment molt potent a la vista de l’electorat progressista del que a vegades no sé si en som conscients: el mateix valor de la suma, el valor de la confluència en si mateix. El moment en que això es posés en dubte (per una trencadissa, per exemple), el simbolisme de la confluència començaria a trencar-se i tots en pagaríem les conseqüències. No ens ho podem permetre.

La força del nou subjecte polític serà el resultat de fins a quin punt aconseguim aprofitar al 100% els components més potents que cada organització té per separat. Per això ha de reflectir la diversitat dels seus components, i fer bandera d’aquesta riquesa. I en aquest procés, aconseguir sumar a molta més gent que s’engresqui, que ja ho està fent, de fet. Si volem guanyar no sobra ningú. Necessitem tota la força, tota.

Autor/Autora

Sergio De Maya

Politòleg, professor associat de la UB. Director de Treball

Articles publicats : 15

Deixa el teu comentari

Scroll to top