Necessitat d’una “Esquerra Verda” Revisat per Revista Treball a . Els canvis continuats de la realitat social en el conjunt de les societats occidentals fan necessari un replantejament de les opcions polítiques de progrés. Els Els canvis continuats de la realitat social en el conjunt de les societats occidentals fan necessari un replantejament de les opcions polítiques de progrés. Els Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Necessitat d’una “Esquerra Verda”

Necessitat d’una “Esquerra Verda”

Necessitat d’una “Esquerra Verda”

Els canvis continuats de la realitat social en el conjunt de les societats occidentals fan necessari un replantejament de les opcions polítiques de progrés. Els canvis en l’economia, la globalització i el creixement de les desigualtats, els canvis dels models productius, els problemes derivats del consum desbordat, del malbaratament de recursos mentre persisteixen grans bosses de pobresa, les repercussions del canvi climàtic i la destrucció de la natura; el reconeixement de les diferències i les necessitats de la lluita per la igualtat de totes les persones, la necessitat de plantejar els canvis en nivells superiors als dels estats actuals. Totes aquestes qüestions i moltes d’altres porten a la necessitat de replantejar i actualitzar la resposta des de l’esquerra i les forces de progrés.

Avui en dia cal plantejar d’una forma clara la urgència d’una nova esquerra que sàpiga  elaborar amb radicalitat una proposta ideològica nova que doni una resposta actualitzada a les necessitats, algunes permanents i d’altres recents, de la nostra societat. És en aquest sentit que es requereix un espai polític més actualitzat entorn del que podríem denominar una “Esquerra Verda”.

Existeixen alguns intents reeixits en major o menor mesura en alguns països, fonamentalment nòrdics i a Holanda, d’opcions polítiques que es reclamen d’aquest espai. Un espai fonamental d’esquerres i que incorpori la sensibilitat ecologista de lluita per una societat que defensi el futur de l’ecosistema global.

Al nostre país hi ha hagut alguna experiència, i cal esmentar la d’Iniciativa per Catalunya Verds, partit que s’ha definit com a “ecosocialista”, però que avui està difuminat dins d’una confluència plural. També hi ha persones que tenen en comú aquesta perspectiva dins de diferents opcions, com pot ser Compromís, i fins i tot personalitats del PSOE com Cristina Narbona o Teresa Ribera, l’actual ministra de Transició Ecològica. Però no hi ha, a hores d’ara, una oferta política clarament pròpia d’una esquerra verda, ecosocialista.

Podríem establir quatre aspectes definitoris del que haurien de ser les bases d’una opció clarament pròpia d’una “Esquerra Verda”.

  • Defensa dels interessos de la classe treballadora i les classes populars. Això passa no només per polítiques de redistribució de les rendes a través de la política fiscal i les inversions en serveis públics, sinó també per defensar la necessitat de democratitzar l’economia i l’empresa, acabant amb la dictadura del capital en la mateixa. Es tracta de defensar no sols la necessària nacionalització o municipalització de sectors estratègics, sinó d’avançar en la socialització de les empreses mitjançant la regulació de la participació dels treballadors i els seus representants tant en la seva organització com en la seva supervisió i gestió. Això inclou la possibilitat de la creació d’espais de “capital col·lectiu” dels treballadors, en línia amb el que va ser l’experiència truncada dels Fons d’Inversió Col·lectius en la Suècia d’Olof Palme. Per a tot això, caldrà una forta vinculació amb un sindicalisme de classe reforçat.
  • Defensa d’un desenvolupament ecològicament sostenible. Calen noves formes de producció que tinguin en compte la necessitat de salvaguardar el planeta i la gent que hi viu. Aquest és un plantejament que pot tenir un ampli recorregut. Cal una reconversió en la forma de produir, i això s’ha de veure com una oportunitat, però cal fer-ho amb cura. La necessària reconversió ecològica, que és en ella mateixa una font de nova producció econòmica en el camp de la indústria, l’agricultura i els serveis, i el canvi qualitatiu de l’economia, s’ha de fer tenint en compte la repercussió sobre les persones treballadores i, per tant, establint etapes que no signifiquin els costos d’anteriors reconversions, la qual cosa comporta la concertació social amb el sindicalisme confederal.

A més, això requereix una forta lluita per l’hegemonia ideològica envers l’acarnissat consumisme existent i el desmesurat malbaratament de recursos de tota mena, des dels alimentaris fins als energètics.

Es tracta, sens dubte, d’un canvi revolucionari, que implicarà dècades per implementar-lo i que no serà possible sense aconseguir una hegemonia política i ideològica en les societats; però un canvi imprescindible per al futur desenvolupament del planeta.

  • El feminisme com a eina de transformació social, l’equitat de gènere com a fita. Avui en dia, tota política progressista i d’esquerres ha d’incorporar el feminisme i la perspectiva de gènere. La conciliació laboral i la igualtat dins de les famílies, amb responsabilitats compartides, amb ampli suport de serveis i polítiques públiques pel que fa a la cura de la gent gran i dels infants. La lluita contra les violències masclistes, al bell mig de les polítiques públiques, amb mesures concretes de sensibilització, prevenció i formació.
  • Un europeisme radical i crític. Aquests objectius no són possibles avui dia si no es donen de forma progressiva i conjunta en un espai polític ampli com és la Unió Europea. Cal transformar l’actual preeminència de l’Europa dels mercats vers l’Europa dels ciutadans, i això comporta un fort salt en els àmbits polítics, econòmics i socials. I també un enfrontament ideològic amb els nacionalismes retrògrads i el neoliberalisme actualment hegemònic.

Aquest proposta és avui una il·lusió, però cal que el conjunt d’aquests plantejaments vagin conformant l’esperit d’aquells que realment desitgin un futur polític, i és compatible amb totes les esquerres existents que ambicionin realment un canvi en profunditat, al marge dels tacticismes avui dia imperants. Molts dels seus plantejaments tenen la seva arrel en algunes de les experiències més capdavanteres fetes per alguns partits socialdemòcrates o verds. Però no hi haurà canvi radical sense que es faci des de posicions  alternatives d’esquerra i ecologistes.

Autor/Autora

Manel Garcia Biel

Militant d'ICV

Articles publicats : 12

Comentaris (1)

Deixa el teu comentari

Scroll to top