Monarquia i feminisme: dos termes antitètics Revisat per Revista Treball a . Dos dies abans de la coronació de Felip VI, un dels meus néts em va dir que estava molt sorprès perquè havia sabut que el futur rei tenia dues germanes més gran Dos dies abans de la coronació de Felip VI, un dels meus néts em va dir que estava molt sorprès perquè havia sabut que el futur rei tenia dues germanes més gran Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Monarquia i feminisme: dos termes antitètics

Monarquia i feminisme: dos termes antitètics

Monarquia i feminisme: dos termes antitètics

Dos dies abans de la coronació de Felip VI, un dels meus néts em va dir que estava molt sorprès perquè havia sabut que el futur rei tenia dues germanes més grans i no entenia per què una d’elles no era la reina. Li vaig haver d’explicar que a la nostra democràcia encara ningú no ha estat capaç d’abolir el que queda de la llei sàlica, una llei per la qual, en l’accés al tron, les dones se situen per darrere del seus germans barons, encara que siguin més petits que elles. I li vaig dir que aquesta era una mostra més de la desigualtat que encara hi ha al nostre voltant entre dones i homes. Li vaig preguntar si entenia per què sóc feminista i li vaig demanar que, si creia en la igualtat, ell mateix s’impliqués en aquest moviment.

De tota manera, per observar les desigualtats de gènere en la família reial, no calia que ens trobéssim de cara amb l’abdicació; només calia fixar-se en el fet que fins el mes de febrer del 2014 Joan Carles no va tenir la “delicadesa” de fixar un sou per a la reina Sofia i la princesa Letizia. Penseu el que penseu de la feina de les dues dones, no és menor que la que feien el rei o el príncep. Però elles la duien a terme sense independència econòmica: si volien calés, els havien de demanar als “proveïdors” de la família.

Les persones feministes només poden ser republicanes.

Tornem, però, a la llei sàlica: un codi vigent des de l’edat mitjana, que regulava, entre d’altres qüestions, l’herència. I, com sabeu, les dones, fins no fa gaire, no havien pogut heretar propietats. Tampoc no podien heretar, és clar!, la corona. La incongruència més gran, però, és que la monarquia es basa en el caràcter hereditari dels llaços de sang i en aquests llaços de sang hi té una participació important la dona.

I aquesta és una altra de les raons per les quals una persona feminista no pot declarar-se monàrquica: l’herència de la sang. Que rancis són! Com pot ser que encara donin importància als llaços de sang si ni tan sols per a la maternitat o la paternitat ens resulten fonamentals? Quantes persones tenen una criatura adoptada, quantes dones han parit gràcies a òvuls donats, etc.?

Les persones feministes només poden ser republicanes.

La República és un sistema polític basat en l’aplicació de la llei i en la igualtat davant de la llei, on els poders estan separats i totes les classes socials (jo hi afegeixo: i les diferents edats i sexes) hi són representades. Un sistema, doncs, igualitari.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top