Mèxic: entre Trump i les amenaces interiors Revisat per Revista Treball a . Durant la campanya electoral, Donald Trump, que ha pres possessió de la presidència dels Estats Units el 20 de gener, va prometre que construiria un mur entre e Durant la campanya electoral, Donald Trump, que ha pres possessió de la presidència dels Estats Units el 20 de gener, va prometre que construiria un mur entre e Rating: 0
Esteu aquí: Home » Internacional » Mèxic: entre Trump i les amenaces interiors

Mèxic: entre Trump i les amenaces interiors

Mèxic: entre Trump i les amenaces interiors

Durant la campanya electoral, Donald Trump, que ha pres possessió de la presidència dels Estats Units el 20 de gener, va prometre que construiria un mur entre el seu país i Mèxic, i que a més seria pagat pels mexicans. El mecanisme: bloquejar les remeses dels immigrants mexicans, que suposen el segon ingrés de l’Estat després del petroli. Cal veure com concretarà el seu propòsit el Sr. Trump després de les seves últimes declaracions, però una empresa mexicana ja es va oferir per a l’enorme construcció. El director general del Grupo Cementos de Chihuahua, amb un 70% de la seva facturació en el costat nord de la frontera, declarava que no podien ser selectius, que havien de respectar els seus clients d’ambdós costats.

Aquest tipus de declaracions i la tan vergonyosa oferta mostra certa submissió d’una part de Mèxic respecte al seu veí del nord. Quelcom que també reflecteix la reacció del president mexicà, Sr. Peña Nieto, de nomenar el seu antic secretari d’hisenda, Sr. Videgaray, com a secretari d’Exteriors. Videgaray va ser el responsable de convidar al llavors candidat Trump a visitar Mèxic. En el seu moment, la visita va suposar un notable escàndol, considerant les agressives declaracions del candidat contra aquest país, i una caiguda encara més gran de la popularitat del govern i el president mexicans, a més de la dimissió del mateix Videgaray. Davant de la victòria de Trump i davant de tan preclara visió, Videgaray ha estat premiat amb el càrrec de la Secretaria d’Exteriors, amb l’objectiu principal de negociar amb Trump. Veurem quina capacitat negociadora té Videgaray, algú que ja va declarar davant del cos diplomàtic mexicà les seves “ganes d’aprendre” i la seva absoluta falta d’experiència en assumptes diplomàtics.

Després de consumar-se la victòria de Trump, un dels efectes immediats va ser la caiguda del pes; avui, un dòlar dels EUA ja cotitza per sobre dels 21 pesos. Altres conseqüències són l’efecte directe de les amenaces, cada dia renovades a cop de tuit, del nou president electe. Recentment, la Ford va cancel·lar una inversió de 1.600 milions de dòlars a San Luis Potosí, i encara que des de l’empresa neguen que sigui a causa de les agressives declaracions de Trump, és difícil creure que no hagin influït. La incertesa davant dels atacs del president electe continua mantenint feble la moneda mexicana. Tot, malgrat que altres companyies mantindran les seves inversions a Mèxic, no només per l’evident “avantatge comparatiu” d’uns baixíssims salaris sinó perquè Mèxic disposa d’acords comercials amb 44 països, el que li dóna accés a la meitat del mercat global d’automòbils, a diferència dels EUA, que manté acords similars amb 20 països, amb l’accés, lliure de tarifes, a només el 9% del mercat global[1].

Sigui com sigui, la intimidació de Trump augmenta davant d’un govern mexicà al qual sotgen diversos problemes i una agenda que no ha sabut enfrontar adequadament. Les dificultats econòmiques del país, amb uns creixents dèficit i deute i la ja tradicional i terrible desigualtat, els problemes de seguretat amb àmplies zones del territori sense pràcticament control del govern i una rampant corrupció, no han millorat durant el sexenni de Peña Nieto.

La sensació d’impunitat que té la població respecte a la corrupció no legitima en absolut cap de les mesures del Govern. El recent episodi del “gasolinazo”, l’apujada d’un 20% del preu de la gasolina, ha provocat enormes aldarulls a diverses zones del país. Uns fets que hi ha veus que apunten que han estat organitzats per desvirtuar les marxes contra el govern. El contrast del “gasolinazo” amb un augment de sou de diputats i senadors el mes de desembre passat és especialment sagnant; més si considerem que els representants electes perceben 10.000 pesos mensuals (uns 500 euros) en bons de gasolina.

En definitiva, l’amenaça de Trump ha pres Mèxic a contrapeu i amb un govern feble. Molts dels mexicans amb qui he xerrat consideren que Trump suposa un perill important, però prioritzen les reformes dins del seu propi país. Reformes necessàries, sens dubte, per poder fer front al mateix Trump. Una persona em va comentar que la campanya de Peña Nieto tenia moltes similituds amb la de Trump, però que ella mai no hagués pensat que els estatunidencs poguessin caure en el mateix. Per desgràcia, no només els EUA han pres aquest tipus d’opcions: Filipines, Hongria o Polònia ja tenen governs de dubtoses conviccions democràtiques, i Holanda, Alemanya, Suècia o França presenten una extrema dreta en augment. El proper any Mèxic té l’oportunitat d’optar per un govern diferent. Potser és el moment de l’esquerra mexicana.

[1] https://www.bloomberg.com/graphics/2017-trump-mexico-auto-jobs/

Autor/Autora

Txomin Martino

Politòleg

Articles publicats : 3

Deixa el teu comentari

Scroll to top