Més populisme punitiu: la cadena perpètua Revisat per Revista Treball a . Ho hem dit tantes vegades que ja resulta gairebé banal: des de 1995, el Codi Penal post-constitucional , ha patit vint-i-vuit reformes, impulsades per Governs d Ho hem dit tantes vegades que ja resulta gairebé banal: des de 1995, el Codi Penal post-constitucional , ha patit vint-i-vuit reformes, impulsades per Governs d Rating: 0
Esteu aquí: Home » Estat espanyol » Més populisme punitiu: la cadena perpètua

Més populisme punitiu: la cadena perpètua

Més populisme punitiu: la cadena perpètua

Ho hem dit tantes vegades que ja resulta gairebé banal: des de 1995, el Codi Penal post-constitucional , ha patit vint-i-vuit reformes, impulsades per Governs de diferent signe però unides pels mateixos defectes, entre els que destaquen el freqüent oportunisme i la utilització del Codi com a instrument de propaganda. El resultat és un Codi Penal inestable i, en algunes matèries, erràtic, que provoca inseguretat jurídica –ni els experts més atents estan segurs del que conté en cada moment- i enormes problemes aplicatius derivats de la superposició desordenada de reformes o de normes confuses de tant retocades.

Ara, el Senat està a punt d’aprovar una reforma impulsada pel Partit Popular, que afecta a gairebé tants articles com la que va impulsar el PSOE a 2010. L’actual presenta els mateixos defectes que moltes de les anteriors, però ha rebut una especial atenció mediàtica per la regulació de la cadena perpètua, denominada “presó permanent revisable”. Es preveu per assassinats especialment greus, homicidi del Cap de l’Estat i genocidi i, òbviament tant sols podrà aplicar-se a delictes comesos després que la reforma entri en vigor.

Els condemnats a cadena perpètua podran aspirar a una primera revisió per obtenir la llibertat, passats vint-i-cinc anys com a mínim i la veritat és que –si es manté l’activitat frenètica dels nostres legisladors-, ningú pot saber com serà el nostre Codi Penal d’aquí a vint-i-cinc o trenta anys, i, per tant, no és agosarat pensar que pot ser no arribarà a aplicar-se. Però cal denunciar-la com una pena innecessària, inconstitucional i demagògica.

És innecessària perquè, fins i tot acceptant la molt discutible hipòtesi que aquesta pena serveix per prevenir-los, Espanya  te un dels índex més baixos d’assassinats d’Europa. A més, tenim ja una pena màxima de 40 anys de presó sense revisió, de manera que, en alguns casos la presó perpetua revisable als vint-i-cinc pot resultar fins i tot més benèvola.

És inconstitucional  o com a mínim, -segons el Consell General del Poder Judicial- planteja seriosos dubtes de constitucionalitat. El fet que la presó sigui “revisable” –com als països que la mantenen-,  pretén seguir el mandat d’orientació de les penes a la reinserció social (art. 25.2 de la Constitució), que, per definició, no respectaria l’empresonament fins a la mort del condemnat, que alguns demanen. Formalment, doncs, aquest no seria el problema, que la reforma bandeja també envoltant la cadena perpetua d’apel·lacions purament retòriques a la reinserció com el pronòstic favorable o la valoració de les circumstancies “familiars i socials” que cal per revisar la pena.

El problema constitucional més clar, és, en canvi, que el condemnat a aquesta pena no te cap seguretat de quan s’acabarà. A les revisions, regulades molt confusament, no tan sols poden negar-li la llibertat, sinó que, si li concedeixen, serà sols una llibertat condicional que pot revocar-se si els jutges consideren que han canviat les circumstàncies. I no pot descartar-se que arribat el moment d’obtenir l’alliberament, si es tracta d’un cas mediàtic, es desfermi l’habitual campanya reclamant el podriment del condemnat a la presó com si això fos una exigència ineludible de la justícia. Massa indefinició i risc d’arbitrarietat pels principis constitucionals de seguretat jurídica i taxativitat de les penes.

I, finalment, és una pena demagògica, perquè la seva única raó de ser és donar satisfacció a les campanyes inspirades per alguns casos especialment greus. Quan es reivindica la cadena perpetua amb l’argument que alguns delinqüents “tornaran a delinquir, segur”, no tant sols és impossible assegurar-ho, sinó que s’amaga la veritable raó de la reivindicació, que no és altre que la retribució del delicte, basada en el sentiment de venjança. Dit per les víctimes, mereix comprensió i respecte, però, precisament pel seu patiment no estan en condicions de decidir la política criminal estatal. Estem davant d’un cas més de l’anomenat “populisme punitiu”, lamentablement habitual a les reformes penals, pel qual l’estat renuncia a la seva funció racionalitzadora, configurant un dret penal autoritari amb l’esperança d’obtenir uns més que discutibles rèdits electorals.

Autor/Autora

Merche García Aran

Catedràtica de Dret Penal de la UAB

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top