Memòria Revisat per Revista Treball a . Cada comtessa electoral és moment de fer balanç. Com deia aquella coneguda vinyeta de Mafalda, quan vagis a votar no t’oblidis el DNI... ni la memòria. Per això Cada comtessa electoral és moment de fer balanç. Com deia aquella coneguda vinyeta de Mafalda, quan vagis a votar no t’oblidis el DNI... ni la memòria. Per això Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Memòria

Memòria

Memòria

Cada comtessa electoral és moment de fer balanç. Com deia aquella coneguda vinyeta de Mafalda, quan vagis a votar no t’oblidis el DNI… ni la memòria. Per això crec que està bé recordar qui van ser els responsables d’aquesta crisi: un sistema financer que va dedicar-se a especular amb l’habitatge i el territori i una acció política que va alimentar la bombolla immobiliària. Està bé recordar com fins i tot la socialdemocràcia promovia polítiques impròpies de l’esquerra, com la baixada d’impostos a les rendes altes, o el desnonament exprés. I que avui hi ha 43 desnonaments diaris de mitja a Catalunya. Recordar, també, que va ser finalment amb els diners de tothom que es van rescatar als bancs, convertint el seu deute en el nostre, mentre es retallaven serveis públics com la salut i l’educació amb l’argument de que per a això no hi havia diners. Recordar que això no és una crisi, és una estafa.

No oblidem tampoc com es va reformar l’article 135 de la CE, de manera accelerada, per posar com a prioritat retallar el dèficit, i no l’atur. Ni oblidem com mentrestant, a Catalunya, CIU presumia de ser el primer de la classe en retallades, que va votar a favor de la llei que permet que les finances catalanes estiguin intervingudes, o el rescat dels cinturons viaris inútils de Madrid. Recordem el Castor, l’atac a les renovables, que som líders en AVE i aeroports inútils, però els darrers en regionals i rodalies.

No podem oblidar les dues reformes laborals, del PSOE primer, i la del PP després, que han erosionat drets i rebaixat salaris fins al punt que, avui, treballar ja no et garanteix deixar de ser pobre. Mentrestant pujaven les taxes universitàries, o l’IVA, a la vegada que aprovaven una amnistia fiscal per als defraudadors d’impostos, com Pujol pare. I per suposat no oblidem el cas Palau, la Púnica, Barcenas, el 3%, la trama Gürtel, les targetes black…

I cal recordar també que ens han negat el dret a decidir un cop i un altre. I que ara també ens el neguen aquí, a Catalunya, els mateixos que fins fa poc el demanaven, els mateixos que s’omplen la boca de democràcia i llibertat.

Però també recordarem amb orgull que la gent no hem callat. Hem alçat la veu als carrers, a les xarxes i a les places en defensa dels nostres drets. Ho hem fet en vagues generals, en manifestacions multitudinàries, en marees ciutadanes, aturant desnonaments, recollint signatures per iniciatives legislatives populars. Ho hem fet per reivindicar una salut i educació públiques i de qualitat, l’accés a un habitatge digne, a la protecció del territori… I ho hem fet de manera massiva perquè tenim tot el dret a decidir.

I no oblidem tampoc que aquells qui ostenten el poder mai cedeixen res si no és per por a perdre-ho tot. No oblidem que els drets socials i els avenços democràtics no són regals, són conquestes. I no oblidem que sempre que hem avançat, és perquè ho hem fet junts i juntes.

Autor/Autora

Sergio De Maya

Politòleg, professor associat de la UB. Director de Treball

Articles publicats : 15

Deixa el teu comentari

Scroll to top