L’última tanca: la representació institucional o… Cap a la plena ciutadania Revisat per Revista Treball a . Les properes eleccions municipals presenten un desafiament important pel que fa a la representació de la població migrada a les institucions locals. Un desafiam Les properes eleccions municipals presenten un desafiament important pel que fa a la representació de la població migrada a les institucions locals. Un desafiam Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » L’última tanca: la representació institucional o… Cap a la plena ciutadania

L’última tanca: la representació institucional o… Cap a la plena ciutadania

L’última tanca: la representació institucional o… Cap a la plena ciutadania

Les properes eleccions municipals presenten un desafiament important pel que fa a la representació de la població migrada a les institucions locals. Un desafiament no només per a la població migrada, sinó per a tota la societat. La política local i la migració no eren una parella habitual, però ha estat una trobada inexorable i ara és un fet, especialment de la mà dels moviments socials com les PAH, on conflueixen persones de totes les procedències, on en Josep, en Mohamed, la Mariana i en José Luis lluiten per la casa de la Dolors i del Hassan.

A Catalunya ja portem gairebé 30 anys d’immigració, i malgrat que encara no tenim cap representant d’origen migrant a les institucions, estic convençut que el primer alcalde o alcaldessa de procedència migrada ja ha nascut. Quan això passi, podem parlar de mestissatge institucional, reflex de la societat on vivim. D’aquí podem deduir també que tot el que està succeint va més enllà de la procedència i afecta una classe, la classe treballadora.

El racisme institucional, econòmic i social fan que el camí cap a la plena ciutadania sigui llarg, tediós i, de vegades, poc gratificant. Les tanques invisibles en la nostra societat, dibuixades a foc pel procés colonial, perduren avui dia de la mà de lleis d’estrangeria i burocràcia kafkiana, que impedeixen que les persones estrangeres puguin votar i ser votades. Però la nostra presència, veu i voluntat política de reivindicar els nostres drets de ciutadania ja són innegables. Això és el que fa que premisses com “primer, els de casa” siguin una versió esbiaixada de la realitat i es converteixin en premisses més realistes i amb nous valors que diguin: “primer, les persones!”. Al maig, juntament amb els companys de Salt ens tocarà trobar-nos amb aquesta última tanca: la representació i la presència a les institucions de les persones migrades. Els vots ho decidiran, però sense dubte, formem part d’un procés que ja s’està desenvolupant.

Autor/Autora

Wilder Palacio Pineda

Psicòleg i cooridnador d'ICV Salt.

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top