Low Cost Revisat per Revista Treball a . Quan era petita sentia el meu pare dir amb relativa freqüència: “allò que és barat és car.” A mi em costava entendre el significat d’una sentència que comportav Quan era petita sentia el meu pare dir amb relativa freqüència: “allò que és barat és car.” A mi em costava entendre el significat d’una sentència que comportav Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Low Cost

Low Cost

ChicasCosiendoQuan era petita sentia el meu pare dir amb relativa freqüència: “allò que és barat és car.” A mi em costava entendre el significat d’una sentència que comportava una contradicció en els termes, tot i que, òbviament, no formulava el pensament amb aquestes paraules. Un dia ho vaig comprendre: el meu pare, educat en la idea que res no s’havia de malbaratar i que els objectes havien de durar, considerava intolerable que, posem per cas, un jersei es desintegrés a la segona rentada. L’home era fill d’un temps en què la indústria encara no havia descobert que podia augmentar estratosfèricament els beneficis gràcies a l’obsolescència programada. També era fill d’un temps en què el consum no era viscut com una activitat lúdica i “terapèutica”.

Ara, les bombetes es fonen “quan toca”, o sigui, després de x hores fent llum. I molta gent compra compulsivament perquè -i això està demostrat- adquirir béns encara que no serveixin per a res actua a nivell cerebral com la cocaïna o la maria, o sigui, activant els centres de recompensa. Els temps han canviat, evidentment, i la gent ha deixat de pensar que el barat és car.

I, amb tot, ens cal tornar a incorporar als nostres hàbits de consum aquesta manera d’enfocar-ho. Posem per cas que comprem a Z una camisa per 7 euros. Quina ganga! Segur? Comprovem-ho amb alguns exemples:

1. el propietari, el senyor O, paga només un 1% d’impostos perquè té una SICAV. O, si hem comprat la camisa a través de la seva web, ni tan sols en paga perquè ho fa a Irlanda, on és més avantatjós. Per a les nostres escoles, la nostra sanitat o les nostres carreteres és ruïnós.

2. el propietari, per abaratir costos, contracta mà d’obra a Bangladesh, perquè allí la classe treballadora encara té menys drets que aquí. Així, el senyor O pot pagar salaris de misèria, no ha de pagar vacances, ni baixes per malaltia, fa acomplir horaris exhaustius i, si li cal, posa a treballar criatures. La camisa surt barata, sí, però els costos socials són enormes. Primer per a la gent de Bangladesh. Segon, per a nosaltres. Perquè engega a dida uns quants llocs de treball de la indústria tèxtil i perquè, a més, amb la classe treballadora passa com amb les dones: quan algú al món fa un pas enrere, tots i totes el fem.

Amb la classe treballadora passa com amb les dones: quan algú al món fa un pas enrere, tots i totes el fem.

3. el producte viatja des de Bangladesh a Barcelona consumint querosè (derivat del petroli, un recurs natural no renovable), contaminant, fent més gran el forat de la capa d’ozó… O sigui que, des del punt de vista de la salut del planeta, la compra ha resultat calamitosa.

Com diu Miguel Conde Lobato al llibre Knowcosters, cuando el low cost es el mal: “quan consumeixes votes”. És a dir, que no serveix de res que a les urnes votis ICV i a les botigues votis per la destrucció de l’estat del benestar i la no sostenibilitat del planeta.

Autor/Autora

Gemma Lienas

Escriptora @gemmalienas

Articles publicats : 30

Deixa el teu comentari

Scroll to top