L’onada esquerra de Mundaka Revisat per Revista Treball a . Des de l’ermita de Santa Katalina es pot observar la munió de surfistes amatents al naixement d’una nova onada, que els farà lliscar, als que tenen el cul pelat Des de l’ermita de Santa Katalina es pot observar la munió de surfistes amatents al naixement d’una nova onada, que els farà lliscar, als que tenen el cul pelat Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » L’onada esquerra de Mundaka

L’onada esquerra de Mundaka

L’onada esquerra de Mundaka

Des de l’ermita de Santa Katalina es pot observar la munió de surfistes amatents al naixement d’una nova onada, que els farà lliscar, als que tenen el cul pelat, més de quatre-cents metres -tota una eternitat!- tocant el cel amb la punta de la taula. Mundaka, al bell mig de l’estuari d’Urdaibai (prop de Bermeo), és dels pocs llocs on l’onada creix i s’enlaira per l’esquerra, amb la qual cosa esdevé un dels paradisos més preuats pels surfistes.

En l’acte de celebració de la proppassada Diada Nacional em referia a l’onada esquerra de Mundaka per parlar de la nova onada d’indignació democràtica, social i nacional, que protagonitzaria el nou cicle electoral del 2015 emportant-se pel davant un model polític exhaurit i un sistema de partits caduc. El primer impuls en les  eleccions municipals i autonòmiques ha estat impressionant: des de les marees gallegues fins al terratrèmol a l’antiga Corona d’Aragó passant per la victòria de Manuel Carmena davant la lideressa madrilenya Esperanza Aguirre.

A Catalunya, el triomf de Barcelona en Comú i l’elecció d’Ada Colau com alcaldessa ha certificat el canvi d’hegemonia de les onades desfermades en les aigües ben remogudes de la política catalana. Marina Subirats afirmava, mesos enrere, que l’independentisme era l’única utopia disponible. Ara en tenim una altre, a dipositar amb la papereta dins l’urna, que, per dir-ho en paraules de Karl Marx, aboleix l’estat de coses present. Ras i curt: que vol fer fora als que han aprofitat la crisi per a bandejar la democràcia, retrocedir un segle en les relacions laborals i liquidar l’Estat del Benestar.

La nova onada de confluència de les esquerres catalanes ens garanteix el dret a decidir sobre totes les coses, respecte a la nostra relació amb Espanya, també. Però, sobretot, ens permet passar pàgina a unes polítiques d’austeritat fiscal i de retallades socials esperonades pels liberals europeus, és a dir per CDC i Ciutadans, que també coincideixen en lliscar per l’onada dels sentiments nacionals defugint el conflicte social.

A Barcelona s’han desfermat amb força i empenta les noves onades de la revolució democràtica i social. Ara cal reblar el clau a les eleccions al Parlament per que mai més un president de la Generalitat se’n rigui dels que cobren el PIRMI o de les persones afectades per la pobresa energètica alhora que posa la catifa vermella a Palau a un gàngster com Sheldon Adelson per vendre el país per un plat de llenties. I després, per descomptat, convé guanyar les eleccions Generals per obrir un nou procés constituent que ens permeti canviar-ho tot. Aquest cop no tan sols podem guanyar sinó, a diferència de la Transició, esdevenir protagonistes principals del canvi.

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 34

Deixa el teu comentari

Scroll to top