Llums i ombres d’un President anomenat José Mujica Revisat per Revista Treball a . Des de fa un parell d’anys, especialment des de la seva intervenció a la Cimera de Rio+20 al juny de 2012, José Mujica, president de l’Uruguai des de 2010, s’ha Des de fa un parell d’anys, especialment des de la seva intervenció a la Cimera de Rio+20 al juny de 2012, José Mujica, president de l’Uruguai des de 2010, s’ha Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Llums i ombres d’un President anomenat José Mujica

Llums i ombres d’un President anomenat José Mujica

Llums i ombres d’un  President anomenat José Mujica

Des de fa un parell d’anys, especialment des de la seva intervenció a la Cimera de Rio+20 al juny de 2012, José Mujica, president de l’Uruguai des de 2010, s’ha convertit en un fenomen mediàtic de caràcter internacional. Per posar tres exemples, el setmanari liberal TheEconomist va escollir l’Uruguai com a país de l’any 2013 (tot considerant Mujica una figura “admirable” i “humil” i el gran artífex del gran salt del país sud-americà), Barack Obama ha aprofitat diverses ocasions per elogiar el tarannà i les reformes socials portades a termes pel líder uruguaià, mentre que diverses personalitats mundials l’han presentat a candidat a Premi Nobel de la Pau en almenys dues ocasions. A casa nostra, el “fenomen Mujica” és present des de fa temps, si bé el reportatge de Juan José Millàs a El País o l’entrevista al “Salvados” de Jordi Évole han estat dos importants moments que han servit per fer arribar Mujica al gran públic.

L’efecte enlluernador de Mujica és extraordinari. Per una banda, Mujica, de 79 anys i ex guerriller marxista empresonat 14 anys (una dècada dels quals els va passar en confinament solitari i algunes vegades en el fons d’un pou), viu en una granja d’un dormitori, atén reunions oficials en sandàlies, dóna el 90% del seu salari per a obres de caritat o, entre d’altres coses, condueix un vell Volkswagen. En les seves entrevistes, insisteix en confrontar la noció del que és ser pobre: “La meva definició de pobre és la d’aquell que necessita massa. Perquè els que necessiten massa no estan mai satisfets”.

Però el fenomen Mujica no només es nodreix d’aspectes “formals”. Durant el seu mandat, però seguint l’estela dels governs del Frente Amplio del qual ell va ser també Ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca (2005-2008), s’han impulsat importants polítiques com ara l’enfortiment dels drets dels treballadors, cobriment de dèficits importants com el reconeixement de les empleades domèstiques, increment dels controls sobre el sistema bancari, augment de l’ús de l’energia verda, o entre moltes d’altres, despenalització de la producció, venda i consum de marihuana amb l’objectiu també de minimitzar els lucratius beneficis del tràfic de drogues. En clau internacional, el Govern de Mujica ha estat aplaudit recentment per les Nacions Unides per concedir la residència a 100 nens sirians, orfes per la guerra civil que assola el país, una xifra similar a la dels EUA, país amb una població 90 vegades superior a la de l’Uruguai i molta més superfície.

No obstant això, és des dels propis moviments socials uruguaians des d’on han insistit recentment en desconstruir la “caricatura” d’un President que també té nombroses ombres, que estan quedant eclipsades fruit d’aquesta onada mitificadora de la seva figura. Per exemple, Eduardo Gudynas, activista uruguaià i Secretari Executiu del Centre Llatí Americà d’Ecologia Social (CLAES), ha destacat la deriva “desarrollista” del Frente Amplio, i molt especialment, del propi Mujica. L’Uruguai, assegura Gudynas, “ha aprofundit el seu perfil d’exportador de matèries primeres, amb creixents problemes per sostenir una indústria pròpia. Això es deu al creixement de les exportacions de soja, pasta de cel·lulosa, i carns, beneficiades pels alts preus de les matèries primeres i la demanda asiàtica (especialment la Xina). El cost ambiental d’aquest fenomen és clar, amb un augment substancial de agroquímics i creixent problemes en erosió de sòls. L’impacte social també se sent entre els petits agricultors, que han d’abandonar les seves pràctiques tradicionals i reconvertir-se en funció dels agronegocis per no desaparèixer.”

Segons Gudynas i altres activistes socials, Mujica ha estat un dels principals promotors d’aquest gir. Sota la seva gestió com a ministre d’agricultura (en el primer govern d’esquerra del Frente Amplio), es va completar la liberalització de l’ús de transgènics, es van afeblir els controls ambientals sobre agroquímics, i es transnacionalitzaren alguns sectors agrícoles i ramaders. En arribar a la presidència, Mujica va aprofundir aquesta tendència. Repetides vegades ha explicat amb total honestedat (ho va fer també en el programada “Salvados” de Jordi Évole) les seves idees: atreure inversors, fer créixer les exportacions i amb això l’economia, ingressar més diners des de l’Estat i després repartir-ho de la millor manera, considerant que avui dia “només és possible esmorteir els impactes més durs del capitalisme, ja que el socialisme quedarà per a un futur distant”.

Mujica representa, en aquest sentit, el modus operandi d’altres països de l’entorn, com ara Brasil, inclús com Bolívia i l’Equador de Rafael Correa. Per una banda, és una bona notícia l’existència de governs d’esquerres que han aconseguit, com a mínim, posar en marxa polítiques redistributives, erosionant així sistemes dominats fins fa poc per les oligarquies i la influència dels EUA. Per altra banda, és important no caure en una imatge complaent amb governs i figures com la de Mujica que, certament, suposen un canvi, però que amaguen contradiccions que cal debatre si volem aprofundir en una veritable democratització, en l’equitat i en un model de vida sostenible i ètic. Un model que, tal i com destaca el recent Manifest “Darrera crida” tingui en compte que més que una crisi econòmica, el planeta enfronta una crisi de civilització.

Autor/Autora

Oscar Mateos

Investigador i professor en temes de pau, desenvolupament i seguretat

Articles publicats : 7

Comentaris (5)

  • Grego Contreras Pérez

    el Govern de Mujica ha estat aplaudit recentment per les Nacions Unides per concedir la residència a 100 nens sirians, orfes per la guerra civil que assola el país, una xifra similar a la dels EUA, país amb una població 90 vegades superior a la de l’Uruguai i molta més superfície.

    Responder
  • Macc

    Pot ser que Mujica ve d’un altra època i certs conceptes no están desenvolupats en el seu ideari. Però es un home obert al diàleg. Cal que des de els organismes adients (per exemple la GEF) organitzen una amplia visita que explique les possibilitats d’unir allò que sempre ha estat vinculat: la societat i el medi ambient. Per a tot l’ecosocialisme, donaría un exemple pràctic per a mostrar arreu del món.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top