Lluís Companys: la mort que enterra la vida Revisat per Revista Treball a . El Govern de la Generalitat, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, ha decretat avui com a “Dia nacional en memòri El Govern de la Generalitat, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, ha decretat avui com a “Dia nacional en memòri Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Lluís Companys: la mort que enterra la vida

Lluís Companys: la mort que enterra la vida

Lluís Companys: la mort que enterra la vida

El Govern de la Generalitat, tot coincidint amb el 75è aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys, ha decretat avui com a “Dia nacional en memòria de les víctimes de la guerra civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista”. Així mateix, el Memorial Democràtic insta a reconèixer els que van treballar per la recuperació de la democràcia, condemna sense pal·liatius la Dictadura franquista i sol·licita, amb fermesa, la nul·litat del consell de Guerra de Companys, així com de la resta de processos (110.000, només a Catalunya) i resolucions judicials i administratives. Caldria rumiar la possibilitat d’institucionalitzar el 15 d’octubre com a Diada de la Memòria Democràtica i, sobretot, incrementar les partides pressupostàries d’un Memorial Democràtic escanyat pels governs de CiU ( i de qui ha donat suport als seus pressupostos).

La vindicació de Companys és un triomf del catalanisme d’esquerres i, ara més que mai, convé recordar com l’Associació Catalana d’Expressos Polítics el va nomenar President Honorífic des de la seva fundació l’any 1975 o bé com fou Comissions Obreres qui esperonà la campanya per donar el seu nom a l’Estadi Olímpic. Durant masses anys, el catalanisme conservador va passar de puntetes sobre la figura de Companys, quan no si va girar de cul sense manies, o bé va glorificar la seva mort per a enterrar la seva vida. Ras i curt: si Companys hagués mort d’un atac de cor l’estiu del 1938 molts dels que avui s’omplen la boca d’elogis al President màrtir no dirien ni pruna i, ben segur, ningú gosaria a comparar-lo amb el President Artur Mas.

La condemna de l’afusellament de Lluís Companys ens aplega, ben segur, a tots els demòcrates. Tot amb tot, no podem bandejar la seva vida política, més enllà de les circumstàncies, de la seva voluntat pròpia. En aquest sentit, Companys és una figura política polièdrica amb el fil conductor del republicanisme d’esquerres, que el durà a ser també “el catalanista del 14 d’abril”, “el revolucionari del 19 de juliol” i “el President màrtir del 15 d’octubre”. Tot plegat, amb errors inclosos, amanit amb una passió, una dignitat i una honestedat política envejable. Cal recordar que Companys va ser l’únic president europeu elegit democràticament afusellat pel feixisme però tampoc oblidar que va néixer ric i va morir pobre. I una cosa més, Companys se sentia profundament lligat, políticament i afectiva, a l’Espanya democràtica i, per tant, el 14 de març de 1937 davant una munió de gent que omplia de gom a gom la Monumental no va dubtar en  aixecar amb força  els dos punys i cridar a cor que vols: ¡Madrileños, Cataluña os ama!

Autor/Autora

Andreu Mayayo

Coordinador d'Esquerra Verda i catedràtic d’Història Contemporània de la UB

Articles publicats : 34

Comentaris (1)

  • Avatar

    Politica sense corruptes

    Ndreu: magnífic article-reflexió sobre Companys. Sent afusellat per la dictadura, tampoc era molt reconegut per la dreta nacionalista fins fa poc. Solament quan ha convingut ressuscitar la seva mort per interessos espuris es quan ha tingut aquest veritable reconeixement general, … dintre del que és possible.

    Respon

Deixa el teu comentari

Scroll to top