L’estigmatització de les joves i la responsabilitat davant la pandèmia

Aquestes últimes setmanes, tot coincidint amb els rebrots de la covid-19 que s’han anat fent cada vegada més extensos al conjunt de tota la península ibèrica, ha emergit un discurs generalitzat per part dels mitjans de comunicació i d’alguns responsables polítics tot alertant a les joves i els joves de la nostra falta de responsabilitat i tacte a l’hora de prendre les mesures higièniques i hàbits adequats per fer front a la pandèmia. Com a joves volem reivindicar i fer palès que som molt conscients de tot el que estem vivint i de la importància capital que té l’esforç col·lectiu per a que en els propers mesos no tornem a estar immersos en una segona onada de contagis massius que puguin col·lapsar el sistema sanitari i repercutir en les persones més vulnerables i de risc.

Moltes de nosaltres hem patit la pandèmia de manera directa o indirecta o n’hem sigut treballadores essencials en l’època de confinament total. I hem compartit vivències i sensacions entre nosaltres que ens fan tenir molt present que no per ser joves estem més lliures dels efectes letals del coronavirus. També ingressem a les UCI i, en el pitjor dels casos, el virus també acaba amb la nostra vida. Recordem el cas del jove nordamericà que va morir hospitalitzat després d’admetre que es pensava que el virus era una mentida i que havia participat d’una festa en la qual la finalitat era contagiar-se.

Les dades actuals posen de manifest que els nous contagis s’estan incrementant entre les persones joves i això ha fet que la mitjana d’edat dels nous infectats hagi baixat considerablement. Globalment, entre les edats de 15-24 anys els casos han passat d’una taxa del 4,5% a finals de febrer a un 15% a mitjans de juliol. A Espanya, durant la primera fase de la pandèmia les joves d’entre 15-29 anys suposaven un 6% dels contagis mentre que actualment en són un 19%. Si agafem les dades del Departament de Salut compreses entre el 15 de març i el 15 de maig, els contagis en la franja d’edat dels 20-29 anys eren d’un total de 3.276 en front els 6.690 de la franja de 70-79; i si els comparem amb les dades compreses entre el 15 de juny al 15 d’agost ens trobem un total de contagis de 6.560 positius en front uns 1.481. És evident que això demostra una major incidència i posa en entredit els nostres comportaments, però volem remarcar i mostrar el rebuig a actes i fets que hom ha pogut observar i que de cap manera ens representen a la majoria.

Els missatges i campanyes greus que d’alguna manera ens culpabilitzen són injustos i ineficaços, a més de que poden generar rebuig i ser contraproduents, provocant l’efecte contrari al desitjat. Necessitem uns missatges que empatitzin amb nosaltres i el moment vital en què ens trobem i no que ens bombardegin constantment posant-nos en el blanc de la diana. Cal fer arribar a les persones joves que estem davant d’una època difícil i en la qual, almenys durant un temps, haurem de canviar la forma que teníem de relacionar-nos, tot apostant per models d’oci alternatiu que siguin atractius i ampliar el ventall d’activitats socioculturals que puguin estar permeses complint les normatives de seguretat. Per això, és necessari que els mitjans de comunicació ens facin partícips dels debats i les tertúlies, que ens preguntin i ens donin veu. Com ens podem sentir interpel·lades si constantment veiem com l’ adultcentrisme s’imposa sense valorar ni tenir present les nostres opinions? A més, la duresa amb la qual se’ns tracta des d’alguns sectors i per part d’alguns, contrasta amb la feblesa amb la qual s’ha condemnat per exemple la manifestació negacionista a Madrid. La convocatòria que va aplegar aproximadament 3.000 persones podria convertir-se en un focus de contagi massiu i, en aquest cas, les joves no érem el col·lectiu predominant.

Per tot plegat, des de Confluència Jove apel·lem a la responsabilitat del jovent tot advertint de la gravetat de la situació que estem travessant i de com de present hem de tenir que no només es tracta de protegir-nos a nosaltres o a les nostres famílies, sinó que el sentiment de protecció ha de ser global i amb especial consideració cap a les persones grans que estant patint amb més crueltat els efectes d’aquesta pandèmia. Proposem també que se’ns tingui en compte a l’hora de participar en tertúlies i de prendre decisions. Sentir-nos escoltades i valorades és vital a l’hora de tenir confiança en les institucions i la política en una època on tenim unes condicions socioeconòmiques precàries i on construir el futur ens és difícil.