L’esquerra té un deute amb Tsipras i Syriza Revisat per Revista Treball a . Les eleccions d’aquest diumenge a Grècia ha donat el triomf a Nova Democràcia amb un 30,6% dels vots, el partit de la dreta tradicional grega. Cal recordar que Les eleccions d’aquest diumenge a Grècia ha donat el triomf a Nova Democràcia amb un 30,6% dels vots, el partit de la dreta tradicional grega. Cal recordar que Rating: 0
Esteu aquí: Home » Europa » L’esquerra té un deute amb Tsipras i Syriza

L’esquerra té un deute amb Tsipras i Syriza

L’esquerra té un deute amb Tsipras i Syriza

Les eleccions d’aquest diumenge a Grècia ha donat el triomf a Nova Democràcia amb un 30,6% dels vots, el partit de la dreta tradicional grega. Cal recordar que aquest partit, Nova Democràcia, va ser el responsable de la crisi grega dilapidant els fons rebuts de la UE i fins i tot va falsejar els comptes auditats que havia presentat a l’UE.

Les eleccions han produït una forta polarització entre Nova Democràcia i Syriza, els altres partits queden per sota del 10%. Tsipras y Syriza han estat derrotats malgrat haver obtingut un apreciable 31,6% de vots que la situa com la única futura alternativa d’esquerres al nou govern de la dreta. Ara potser és el moment de fer un balanç del que ha estat el govern de Syriza i extreure algunes conclusions que poden qüestionar el suposat fracàs del govern de l’esquerra alternativa a Grècia.

Podríem dir que Tsipras podria representar un heroi de les antigues llegendes hel·lèniques, un heroi humà que s’enfronta als “deus de l’Olimp” en aquest cas transmutats en la “troika” i els poders de l’UE. Cal recordar que Syriza arriba al govern amb una desastrosa herència econòmica i social derivada dels governs anteriors i en un moment en que el país està sotmès al control dels poder i els memoràndums de la UE que imposant la seva política d’austeritat.

Tsipras i Syriza arriben al govern amb un programa de regeneració pel país, el denominat “Programa de Salònica”, per tal de fer front a una situació de crisi profunda amb un país en bancarrota amb un 25% d’atur (50% en els joves). L’objectiu era donar una resposta democràtica a la crisi de manera que les seves derivades no afectessin com sempre els sector més desfavorits i on es plantejava per primera vegada una proposta de reforma fiscal en profunditat en un país on la fiscalitat era quelcom desconegut.

Ja durant la campanya, i hem de dir que de forma democràticament paradoxal, els poders de la Unió Europea i els principals dirigents polítics van manifestar la seva preferència pel candidat de Nova Democràcia, el partit que havia falsejat els comptes i que precisament havia provocat la crisi del país. Tsipras i Syriza van ser mal rebuts pels governants comunitaris, pràcticament sense excepció.

El govern de Syriza va presentar el seu programa de reformes a la UE i la proposta de renegociar el deute per a fer possible pagar-lo. Però des de la UE es va negar tota negociació i es va plantejar un “diktat” de retallades socials sense precedents per aplicar a la majoria de la població en sous, pensions, subsidis i serveis públics i socials a canvi de prestar recursos econòmics a la debilitada economia grega. Va ser un veritable “xantatge”, fins al punt que Europa es va negar a propostes raonables del govern grec com la d’aplicar un increment del 2% a les rendes més altes a canvi de no retallar les pensions més baixes. Tot va ser inútil; la UE des de l’inici no volia negociar sinó humiliar un govern que no li agradava políticament.

Tsipras i Syriza van intentar fer front al xantatge dels poders europeus apel·lant a una resposta democràtica. I van convocar un referèndum al poble grec sobre l’acceptació o no de les retallades proposades per la UE. La resposta del poble grec va ser aclaparadora, un 61% dels votants van rebutjar la proposta dels poders europeus.

La resposta de la UE va ser fulminant i ha estat sens dubte l’actuació més dictatorial i antidemocràtica de la seva història. Va assetjar i ofegar l’economia grega, el BCE va deixar de donar fons als bancs grecs que es van quedar sense diners, va ser el més similar als antics “setges per fam”. La UE va adoptar amb Grècia una política similar a la de la “sobirania limitada” de Breznev.

Tsipras i el seu govern van haver de fer front a un dilema, optar per sortir de l’euro i crear una nova moneda devaluada o claudicar. Molts dirigents europeus en especial el ministre d’economia alemany Wolfgang Schäuble van assenyalar a Grècia la sortida de l’euro. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz ,va dir clarament que “Grècia si opta pel no opta per una nova moneda”, i Jean-Claude Juncker, president de la Comissió, va associar el no amb dir “no a Europa”.

Tsipras i Syriza malgrat la situació dolorosa no van dubtar: marxar de l’euro no era una solució sinó que calia continuar entre el sector més avançat de la Unió Europa, fer el contrari era apostar per un endarreriment econòmic endèmic. I van haver de capitular.

Cal destacar que darrerament, i potser preveient que la dreta tornaria a guanyar a Grècia, el president de la Comissió Europea va dir amb llàgrimes de cocodril: “Hem de lamentar la falta de solidaritat durant la crisi grega. Hem estat insuficientment solidaris amb ella, hem insultat Grècia”. Paraules que arriben tard i que només són això paraules sense cap actuació.

A hores d’ara el govern de Syriza ja ha sortit de la “tutela” dels creditors, ha fet front sense pràcticament ajuda de la UE a l’arribada de la multitud de refugiats tot evitant el creixement de la xenofòbia. I ha estat capaç de posar fi a un llarg contenciós polític als Balcans com era la qüestió del reconeixement mutu amb Macedònia del Nord, fent front a sentiments profundament nacionalistes encoratjats per les dretes i l’església ortodoxa. Aquest acord obre la porta a les negociacions amb la UE dels països balcànics.

Malgrat el “diktat” europeu el Govern de Syriza ha mantingut, dins les seves possibilitats, diverses polítiques socials de suport humanitari als més desprotegits, mitjançant mesures que denominen de “socors” . S’ha establert una targeta per ajuts bàsics a ciutadans sense recursos que es recarrega mensualment amb una quantitat d’entre 70 i 220 euros/mes. Ajuts al lloguer pels que no poden fer front al pagament d’habitatge. El denominat “subsidi social” durant els anys 2017 i 2018 que aquest any arriba al 32% de la població amb un cost de 2500 milions d’euros. Assistència sanitària gratuïta per més de dos milions de persones que havien estat excloses del sistema. Una eficiència fiscal que ha permès aconseguir un superàvit primari del 1,75% respecte els pressupostos de l’Estat. Les taxes d’atur han baixat un 7% i un 20% pel que fa a l’atur juvenil.

Autor/Autora

Manel Garcia Biel

Militant d'ICV

Articles publicats : 12

Deixa el teu comentari

Scroll to top