L’escàndol dels concerts a escoles elitistes Revisat per Revista Treball a . La proposta de Pressupost del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a aquest any 2017, tot i que el presenten amb tot el cinisme com “el La proposta de Pressupost del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a aquest any 2017, tot i que el presenten amb tot el cinisme com “el Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » L’escàndol dels concerts a escoles elitistes

L’escàndol dels concerts a escoles elitistes

L’escàndol dels concerts a escoles elitistes

La proposta de Pressupost del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per a aquest any 2017, tot i que el presenten amb tot el cinisme com “el més social de la història”, encara està 496 milions d’€ per sota del que havia assolit el Pressupost d’Ensenyament del 2010, l’últim any del govern “catalanista i d’esquerres”. I això sense comptar que el nombre d’alumnes que atén ara el sistema educatiu del país ha augmentat en unes desenes de milers de nous infants i joves!

S’argumenta que són anys de crisi, però precisament en èpoques de pocs recursos és quan més important és prioritzar. Com es diu sovint, “es podria entendre que siguem tots més pobres, però no hi ha excusa per a ser més desiguals”, i això és el que passa quan es retalla en despeses com l’educativa i, a més, s’impulsen en aquest àmbit polítiques que promouen la desigualtat: tornar a la diferència d’hores lectives entre pública i concertada, retallar en reforços i atenció a la diversitat, manteniment dels concerts a les escoles elitistes… Si hi ha pocs diners, és més important que mai veure a què es dediquen!

En els mitjans de comunicació només han aconseguit una certa notorietat els aproximadament 30M d’€ que van anualment a les escoles de l’Opus, que separen el seu alumnat en funció del gènere, però cal subratllar que això només representa la punta de l’iceberg, que el problema és més ampli i més greu, perquè afecta molta més gent i acaba configurant un sistema educatiu dual. El Departament d’Ensenyament coneix perfectament que hi ha centres privats que cobren altes quotes que només estan a l’abast de famílies amb molts recursos (no estem parlant de petites aportacions, sinó de centenars d’euros al mes!). Però “miren cap a un altre costat” i les segueixen concertant, tot saltant-se així el principi de gratuïtat que proclamen les nostres lleis. Diuen que defensen que les famílies puguin escollir centre, però en aquests casos són els centres els que acaben seleccionant les famílies, amb pràctiques totalment segregadores.

L’escàndol va començar l’any 2001, perquè no va ser fins l’últim govern Pujol, essent Artur Mas el Conseller en Cap, que no es van atrevir a donar finançament públic a aquests centres. Mas va justificar llavors en seu parlamentària que “hi havia diners i per això se’ls concertava”… Però després, quan ha vingut l’època de les retallades, s’han negat sempre a replantejar aquests concerts.

Des d’article 27 de la Constitució (“l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”), fins a l’article 50 de la Llei Catalana d’Educació (LEC) aprovada en el Parlament de Catalunya el juliol del 2009 (“No es pot imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular l’escolarització a l’obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques de les famílies”), tota la legislació espanyola i catalana ha prohibit el cobrament d’aquestes quotes, però la Generalitat segueix fent “la vista grossa” i s’ha afavorit que hi hagi, finançats amb fons públics, centres de primera i de segona. Fins quan?

Des d’ICV s’ha denunciat sempre aquesta situació de permissivitat davant l’escàndol de finançar amb fons públics centres clarament elitistes. En el govern “catalanista i d’esquerres” ho vam plantejar, però érem la força minoritària i no ens en vam sortir. L’estiu del 2014, governant de nou CiU a la Generalitat i ara també a l’Ajuntament, i sense que se’n parlés gaire als mitjans de comunicació, es van renovar els concerts. A primers de setembre es va fer a Barcelona (veure imatges) una acció de denúncia davant d’una d’aquestes escoles (una d’ultracatòlica, que depèn de “los Legionarios de Cristo”). Hi va participar el nostre regidor Ricard Gomà, que va portar al Plenari de l’Ajuntament una moció en aquest sentit. Es va aprovar i instava l’Ajuntament a “reclamar al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya posar en marxa una inspecció exhaustiva dels centres educatius concertats per detectar aquells que mitjançant diverses fórmules cobren altes quotes a les famílies, i a deixar sense efecte aquests concerts quan es comprovi aquest fet”.

En aquest 2016 s’han produït avenços importants en la denúncia d’aquesta situació. El Síndic de Greuges ha publicat dos informes sobre la segregació escolar al nostre país, realment demolidors. I una interpel·lació del nostre grup parlamentari de Catalunya Sí Que Es Pot sobre el mateix tema va portar a aprovar una moció (66/XI, del 20-10-2016) amb propostes concretes per aconseguir canviar aquesta situació de cara al proper curs 2017-2018. En destaco només els dos últims punts, prou significatius:

4a. El Pla anual d’inspecció ha d’incloure actuacions de vigilància i control del cobrament de quotes, de manera que s’asseguri la gratuïtat real de tots els centres sostinguts amb fons públics i que es puguin imposar sancions en cas d’incompliment.

5a. S’ha d’establir el criteri per al manteniment dels concerts educatius de no-cobrament de quotes, tal com recull el marc jurídic, a fi de garantir la no-segregació dels alumnes per motius econòmics.

Caldrà fer-ne el seguiment i aconseguir que augmenti la pressió ciutadana contra una situació totalment discriminatòria i injusta que, a més, és il·legal per molt que es vesteixi “d’aportació voluntària”. Com és que s’aproven mocions, augmenta la consciència ciutadana del problema… però fins ara es manté aquesta discriminació? Crec que és un bon exemple de la força que ha tingut en aquest país una “sociovergència” soterrada que ha condicionat durant anys les nostres institucions. PSC i CiU eren alternativa en moltes coses, però en altres hi havia uns acords tàcits en alguns temes de fons, que eren intocables… i que ara sembla que ha heretat la nova ERC.

El sistema educatiu és un dels pocs serveis públics que té un caràcter obligatori (dels 6 als 16 anys), a més de tenir una cobertura quasi universal des dels 3 als 18. Això obliga els poders públics a regular-lo i a finançar-lo, amb centres propis i d’altres de privats que són concertats perquè complementen l’oferta pública. Tots els centres educatius finançats així amb diners públics han d’acceptar unes mateixes regles del joc i oferir el seu servei educatiu sense discriminar ningú, ni per la procedència o religió, ni pel nivell educatiu o l’estatus socioeconòmic, ni per qualsevol altra circumstància. Qui vulgui fer una oferta d’un altre tipus de model d’escolarització, adreçat només a certs grups, pot fer-ho, però ja com a centre totalment privat, sense finançament públic. La resta de centres concertats haurien de ser els primers interessats a denunciar aquesta posició de privilegi de les escoles elitistes.

Fins quan es mantindrà l’escàndol de finançar amb fons públics escoles que segreguen l’alumnat i només són a l’abast d’algunes minories? Un exemple d’un tema que no “depèn de Madrid” i que no costa diners, n’estalviaria molts! No hi ha excusa.

Autor/Autora

Xavier Riu

Mestre

Articles publicats : 4

Comentaris (1)

  • Mireia

    El tripartit amb ICV va governar 2003 – 2010 i no va treure aquestes ajudes a l’OPUS. Va preferir mirar cap a un altre costat i no perdre els privilegis d’estar al govern. ERC es va comprometre durant la present legislatura a no renovar les ajudes quan acabi el contracte. O sigui que les ajudes tenen data de caducitat perquè són majoria els grups que ara no les volen, també el PSC. Si, com proposava CSQEP, cancel·lessin aquestes ajudes ara hi hauria un judici i al final la Generalitat acabaria pagant igualment les ajudes amb algun plus addicional. És com quan ERC demanava a BeC tancar un hostal a BCN i des d’ICV deien que era il·legal i que l’hostal guanyaria la demanda i tot acabaríem pagant igualment. Entenc que esperar a que finalitzi el contracte i no renovar-lo més no resulta útil com a eina de desgast contra el govern, però, si us plau, sigueu curosos amb la informació. I us ho diu un votant dels comuns.

    Responder

Deixa el teu comentari

Scroll to top