Les sardines neden a favor de l’esquerra italiana Revisat per Revista Treball a . L’empenta definitiva no s’ha produït. Les eleccions a Emilia-Romagna han proporcionat una victòria clara a Stefano Bonaccini, president de la regió que ha estat L’empenta definitiva no s’ha produït. Les eleccions a Emilia-Romagna han proporcionat una victòria clara a Stefano Bonaccini, president de la regió que ha estat Rating: 0
Esteu aquí: Home » Actualitat » Les sardines neden a favor de l’esquerra italiana

Les sardines neden a favor de l’esquerra italiana

Les sardines neden a favor de l’esquerra italiana

L’empenta definitiva no s’ha produït. Les eleccions a Emilia-Romagna han proporcionat una victòria clara a Stefano Bonaccini, president de la regió que ha estat confirmat en el càrrec, ha suposat la consolidació del PD com a primer partit –després que la Lega de Salvini l’hagués superat a les eleccions europees-, i, sobretot, han estat un èxit per les Sardine, l’extraordinari moviment antifeixista i d’esquerres, nascut ara fa poc mesos i que ha tornat a portar al carrer la ciutadania antifeixista i d’esquerres, demostrant que les places no són monopoli de la dreta sobiranista i racista. La Lega volia ‘alliberar’ l’Emilia-Romagna, però la ciutadania emiliana i romagnola s’ha mobilitzat i ha respost que ja és lliure -concretament, des del 25 d’abril de 1945- i que no té cap intenció de tornar enrere als temps foscos del feixisme.

La ciutadania ha dit ben fort que se sent lliure en la regió millor gestionada d’Itàlia, una de les més avançades d’Europa. Un cas ho demostra de forma evident: a Bibbiano, on hi ha hagut una polèmica greu sobre la gestió de la custòdia de menors i on la Lega va tancar la seva campanya electoral intentant instrumentalitzar uns esdeveniments greus i tristos que interpel·len una desena de famílies i els seus nens, el PD ha aconseguit el 40% de vots, i el conjunt de tota la coalició de centre-esquerra el 56,7% dels vots. És un miracle, fill de la determinació de Bonaccini, del bon govern, de la passió cívica i democràtica de la ciutadania de l’Emilia-Romagna, i dels quatre joves que han donat vida al moviment de les sardines.

Però què són les sardines? Són la resposta d’una Itàlia cívica contra les campanyes de l’odi contra l’altre i el diferent, el migrant; contra les campanyes per l’individualisme egoista, contra la solidaritat i contra un Estat segurament ineficient, però que encara garanteix un alt nivell de sanitat pública (la sanitat italiana és una de les millors del món) i un bon nivell d’educació pública.

Les sardines són un moviment espontani que ha reviscolat molta part d’un electorat d’esquerres que s’havia allunyat de les urnes després del gir ultramoderat del PD de Mateo Renzi, ara protagonista de l’última aventura partidista personalista. Les sardines són un fenòmen important, però se les ha d’escoltar. Demanen a l’esquerra que torni a fer la seva feina, que torni als barris perifèrics, que parli amb els sectors socials més vulnerables, que posi al centre de les seves polítiques les persones que fins avui han estat ignorades i excloses. Demanen a l’esquerra que torni a fer d’esquerra.

Les sardines i les eleccions a l’Emilia-Romagna ens diuen això: si som honestos, si no ens oblidem dels més vulnerables, si es governa tenint al centre l’interès general, si tenim com a objectiu la disminució i la liminació de les desigualtats socials, és possible guanyar al soberanisme i l’extremisme de dretes. Serà dur, serà difícil, però sí que es pot. El secretari del PD Nicola Zingaretti va llençar ara fa poc la idea de partir del PD per fer un ‘partito nuovo’, parafrasejant la consigna (i el projecte polític exitòs) de Palmiro Togliatti. En el perfil polític i programàtic d’aquest partit nou es veurà finalment si l’impuls de les sardines s’ha recollit.

Molts auguraven que les sardines es diluirien en cas de victòria de les dretes a Emilia-Romagna. Però s’ha pogut aturar a la dreta. Les sardines s’estan preparant per expandir la seva acció en les moltes perifèries d’Itàlia. I s’han citat a Nàpols, concretament a Scampia, un dels barris més difícils d’aquesta meravellosa ciutat, per posar els focus de la política sobre les necessitats reals dels sectors més vulnerables, per sol·licitar respostes des de la política, per evitar que els sectors més febles siguin colpejats per la propaganda de dretes, que tant agita els problemes però ni sap ni vol solucionar-los.

Aquestes eleccions han marcat també la derrota catastròfica del Movimento Cinque Stelle. No crec, però, que sigui la seva fi. Han pagat aquella opció tan equivocada de no prendre partit ni amb les dretes ni amb el centresquerra a Emilia i Calàbria. De no ser ni carn ni peix, en el moment en que l’eix esquerra-dreta torna a ser potent. Hi ha un nou vent que s’està alçant. Encara és feble, però existeix. El PD i els Cinque Stelle han de decidir si volen formar part orgànicament d’un nou front de centresquerra que pugui interrelacionar-se amb el fresc i cívic impuls de les sardines, per tal que el vent es faci fort i impetuós, per revertir aquella tendència que semblava inevitable cap a la dreta extrema i autieuropea. Les eleccions d’Emilia-Romagna són només el primer pas. Se n’han de fer molts més, però ara tot sembla menys difícil.

Autor/Autora

Ugo Boggero

Professor jubilat i exdirigent del PCI

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top