Les esquerres, estem representant la mateixa gent? Revisat per Revista Treball a . Els reptes que afronta l’esquerra són poderosos. La sortida de la crisi es planteja (des de la dreta, i per tant des dels governs català i espanyol) a partir de Els reptes que afronta l’esquerra són poderosos. La sortida de la crisi es planteja (des de la dreta, i per tant des dels governs català i espanyol) a partir de Rating: 0
Esteu aquí: Home » Opinió » Les esquerres, estem representant la mateixa gent?

Les esquerres, estem representant la mateixa gent?

Els reptes que afronta l’esquerra són poderosos. La sortida de la crisi es planteja (des de la dreta, i per tant des dels governs català i espanyol) a partir de la devaluació dels nostres salaris i el nostre benestar. Aquest és un model que no té perspectives de retrocedir. Però pitjor que això: aquest és un model contra el que l’esquerra no ha estat capaç de confrontar una alternativa poderosa. L’esquerra té propostes, té alternatives, però no té la força per a provocar el canvi. Perquè l’esquerra està fragmentada. Qui la desfragmentarà? Comença a ser urgent que l’esquerra deixi de banda especificitats, dogmatismes i pureses i aposti amb valentia i generositat per la confluència.

En aquest camí, una pregunta fonamental per a la construcció de la confluència de l’esquerra és saber si els partits d’esquerres estan representant la mateixa classe de gent.

A partir de les dades del Sondeig d’Opinió Política 2013* de l’ICPS, podem afirmar que, efectivament, hi ha una certa coincidència de classe entre les persones que van votar els diferents partits d’esquerres en les darreres eleccions autonòmiques i que, per tant, aquests partits tenen unes bases electorals mínimament comunes pel que fa a l’eix de classe.

Al sondeig hi observem que entre l’electorat d’ICV-EUiA hi ha una infrarepresentació significativa de propietaris. La classe social més representada dins la coalició d’esquerres és la classe serveis, com a la CUP i ERC, principalment professionals liberals, però també hi ha un percentatge important de persones treballadores no manuals, i manuals no qualificades. Al PSC, tot i que mostra un percentatge de propietaris més elevat, el 38% del seu vot és de treballadors manuals no qualificats.

Comença a ser urgent que l’esquerra deixi de banda especificitats, dogmatismes i pureses i aposti amb valentia i generositat per la confluència.

Tan important com la classe objectiva és l’autoubicació de l’electorat pel que fa a la classe social. Donant les opcions de resposta alta, mitjana-alta, mitjana, mitjana-baixa i baixa, els i les votants d’ICV-EUiA s’ubiquen en un 45% dels casos en la resposta mitjana-baixa, un altre 40% en classe mitjana i un 10% respon que és classe baixa (aquesta opció té una connotació negativa que fa que es vegi infrarepresentada). No hi ha ni una sola resposta situada a alta. Pel que fa al vot del PSC, té un 47% d’autoubicació a classe mitjana, un 37% a mitjana-baixa i un 11% a baixa. Una estructura pràcticament idèntica a la de la CUP. Per la seva banda, ERC té un 54% a classe mitjana, un 35% a mitjana-baixa, i una xifra molt menor per a la resposta classe baixa. Afirmo, doncs, que existeix una estructura d’autoubicació de classe prou similar entre el vot als partits d’esquerres, i que per tant, si aquests fessin dels elements de classe el tret distintiu i preeminent, podríem trobar que la defensa dels interessos de les classes menys adinerades hauria de ser d’interès comú i coincident de tots aquests partits.

Així doncs, amb molts matisos, responc afirmativament a la pregunta inicial. L’esquerra està representant la mateixa gent. Classes serveis, treballadors i treballadores no manuals, treballadores i treballadors manuals no qualificats, gent que es considera classe mitjana, mitjana-baixa o fins i tot baixa. Gent que necessita les seves mans o el seu intel·lecte per aconseguir un sou; gent que no viu de rendes, sinó del seu treball. I, a tot això, em pregunto: més enllà de la classe social, tenen les bases electorals de l’esquerra una agenda política comuna? Deixarem aquesta pregunta per al proper Treball.

* L’enquesta està feta a partir de 800 casos, i per tant les respostes per als partits petits no són significatives. Per tant, cal que ignorem els números concrets i els utilitzem com una tendència.


Maria Freixanet
Politòloga

Autor/Autora

Maria Freixanet

Politòloga. Senadora d'En Comú Podem

Articles publicats : 6

Deixa el teu comentari

Scroll to top