Les empleades i els empleats públics davant del referèndum Revisat per Revista Treball a . Una de les conseqüències de tot l'enrenou al voltant del referèndum és que s'ha tornat a posar d'actualitat parlar dels empleats i les empleades públiques. Torn Una de les conseqüències de tot l'enrenou al voltant del referèndum és que s'ha tornat a posar d'actualitat parlar dels empleats i les empleades públiques. Torn Rating: 0
Esteu aquí: Home » Catalunya » Les empleades i els empleats públics davant del referèndum

Les empleades i els empleats públics davant del referèndum

Les empleades i els empleats públics davant del referèndum

Una de les conseqüències de tot l’enrenou al voltant del referèndum és que s’ha tornat a posar d’actualitat parlar dels empleats i les empleades públiques. Tornen a ser presents als mitjans “els funcionaris” (no tant “les funcionàries”), per bé que no per parlar de les seves condicions de treball ni de la importància del seu paper en el funcionament de l’Administració i els Serveis Públics. Tampoc, aquesta vegada, per tractar-los de privilegiats per tenir un lloc de treball garantit.

Ara toca fer sortir als mitjans el paper que han de tenir, i les conseqüències que això els pot comportar, les treballadores i els treballadors de l’administració pública en el referèndum de l’1 d’octubre. I en això estem: és una altra derivada de no resoldre per la via política el que és un problema polític. Un problema amb majúscules que molts s’entesten a abordar només per la via judicial i administrativa. No ens cansarem de repetir que els problemes polítics només poden ser resolts per la via política. Cal, és clar, voler-los resoldre.

Diferents declaracions no massa afortunades des de les dues bandes del conflicte van iniciar una polèmica que, en síntesi, diu que segons què facin (o deixin de fer) algunes treballadores i treballadors públics (fonamentalment de la Generalitat i de l’administració local) poden acabar patint conseqüències (penals i/o administratives) per acció o per omissió.

I no es tracta només d’aquelles declaracions. El cert és que una situació d’enfrontament de dues legalitats oposades (i contraposades, a més, de manera molt contundent) pot acabar situant aquests treballadors i aquestes treballadores com veritables ostatges al mig de la baralla: quina “legalitat” seguir? A qui fer cas? És a dir, a qui no fer cas? I, per tant, pren cos la possibilitat de ser sancionats per via administrativa o via penal s’actuï com s’actuï… Inadmissible!

Els empleats i les empleades públiques no han de ser posats en aquestes disjuntives. És obligació dels responsables polítics resoldre per la via política aquest conflicte polític. I si estem d’acord que és un disbarat i un atemptat al concepte de democràcia imputar polítics per la via penal, com està succeint i denunciem, encara té un punt més de gravetat que treballadores i treballadors, pel fet de fer la seva feina, en puguin patir les conseqüències.

Perquè més enllà d’inflar pit (uns i altres) assegurant que la “legalitat” està de la seva banda, i “qui no compleixi ja sap quin pa s’hi dóna”, resulta que ni entre els juristes més experts es posen d’acord, hi ha opinions per a tots els gustos sobre quina legalitat preval: una altra prova que no és un problema jurídic, sinó un conflicte polític.

Cal insistir en això. Les treballadores i els treballadors públics han de conèixer, i està clar que la coneixen, la llei, sí. Però no se’ls ha de posar en la situació d’haver de “decidir” quina preval entre dues legalitats enfrontades. Són qui garanteix a la ciutadania l’acompliment de la legalitat i el bon funcionament dels serveis públics i l’administració, i a ells i elles se’ls ha de garantir que podran fer la seva feina amb seguretat i totes les garanties jurídiques. No oblidem que són, precisament, qui garanteixen el funcionament de les institucions que donen servei a les persones i cohesionen el país.

No es tracta d’una situació de solució senzilla. Una de les maneres de treure pressió, i l’està utilitzant de moment el Govern de la Generalitat, és no donar cap paper actiu “oficial” a empleades i empleats públics. Si no intervenen, si no juguen cap paper, no se’ls posa en risc. Això té un límit: és impossible pensar en una jornada electoral, per exemple, sense cap participació de Mossos ni policia municipal. I les votacions s’han de celebrar en alguna banda. I s’ha de preparar tot plegat. I, per últim, el dia 1 d’octubre haurà d’haver-hi moltes persones implicades per garantir la infraestructura de la votació.

Però, més enllà d’altres consideracions, aquesta manera de, diguem-ne, treure pressió té una conseqüència que va contra la línia de flotació del referèndum: a menys intervenció “oficial” de les administracions (que han de donar garantia dels procediments empleats i dels resultats) i més participació de persones voluntàries que intervinguin de bona fe en els diferents procediments abans, durant i després del dia de les votacions, menys arguments per defensar davant de la ciutadania de Catalunya, davant l’Estat espanyol, davant la Unió Europea i davant la resta de la comunitat internacional, la validació política del resultat (sigui el que sigui) del referèndum.

La contradicció és aquesta. I no aporta tranquil·litat al personal de les administracions públiques, possibles ostatges d’un conflicte polític que alguns s’entesten a resoldre de qualsevol manera mentre no sigui l’única bona: per la via de la política. És lamentable que alguns celebrin això com un xoc de trens al qual estem abocats. O que facin metàfores sobre trens en vies mortes. Mentrestant, què passa amb la situació i les preocupacions de les persones afectades?

No puc resistir-me a un darrer comentari sobre el protagonisme que han pres als mitjans de comunicació els empleats i les empleades públiques. Protagonisme que s’anirà ampliant a mesura que se succeeixin els esdeveniments. És trist que aquest protagonisme vingui donat només per aquesta conjuntura política. I que siguin utilitzats de manera alternativa per uns i altres en la polèmica en funció d’interessos de part. No es parla de les seves condicions de treball. No se’n parla quan cada dia aixequen la persiana dels serveis públics. No s’explica com fan funcionar aquests serveis públics tot i les mancances, a vegades greus, per manca d’un veritable compromís de molts responsables polítics. No s’explica, per exemple, que als treballadors i les treballadores de la Generalitat de Catalunya encara se’ls deu una paga del 2013 i una paga del 2014… i el 20% d’una paga de 2012. D’això no es parla.

Cal fer política, no safareig.

Autor/Autora

Joan Maria Sentís

Coordinador de l'Àrea Pública de CCOO Catalunya

Articles publicats : 1

Deixa el teu comentari

Scroll to top